La revetlla de Sant Joan

A la Plaça Catalunya

Al Parc de la Pau | A la Rambla dels Països Catalans

La nit de sant Joan marca un abans i un després. Popularment comença el solstici d’estiu i deixem enrere la primavera, comença el bon temps, amb més calor i deixem els dies d’altes i baixes temperatures, els estudiants acaben el curs i comencen les vacances, les feines al camp comencen a donar el fruit a partir de sant Joan en la majoria de fruiters i cereals i, etc.

Popularment, és una de les festes amb més tradició a Catalunya i possiblement també una de les més antigues. Retrocedint en el temps, sabem que era una festa pagana abans de la introducció del cristianisme que coincidia amb el solstici d’estiu, el 21 de juny. Només cal fer un tomb arreu per veure les celebracions amb grans grups de gent, entre veïns, amics, familiars; amb preferència a fora al carrer, a les platges, com toca pel temps, o a casa: al balcó a la terrassa, al pati... a qualsevol lloc s’hi val, és la festa per excel·lència després de la festa major, és la porta que ens obre al bon temps, als dies llargs, a les moltes hores de claror. Tots aquests esdeveniments potencien la disbauxa de la nit màgica on no poden faltar el coets, la coca i la foguera. Aquesta última, però, ha quedat anul·lada en molts llocs pel gran problema del risc dels incendis. Sigui com sigui, la revetlla de Sant Joan, amb foc o sense, no decau.

A Sant Martí es va celebrar la Revetlla Popular al Parc de la Pau, on un nodrit grup de gent de totes les edats va sopar, ballar i tirar coets. Aquest any, però, no hi va haver foguera. A la rambla dels Països Catalans, una part dels veïns i dels voltants també vam fer la revetlla al mig de la Rambla. A la plaça de Catalunya, el Cafè de Sant Martí també va organitzar la revetlla, amb gent a dins del local i, com no podia ser d’altra manera, a fora. El soroll i la resplendor dels coets anunciaven més vetllades pels voltants, si més no, eren grupets de jovenalla encenent coets arreu.   

< Portada