Vicente Ferrer ha fet molt de bé
19/04/1920 – 19/06/2009
Sempre passa, quan una persona es mor, és quan més bé parlem d’ella. Però si parlem de Vicente Ferrer i de la seva tasca a l’Índia a través de la seva fundació Vicente Ferrer, tothom sap que ja s’havia parlat molt d’ell, abans, i molt bé sempre.
La mort d’aquest català conegut arreu del món no pot deixar indiferent ningú que sàpiga pel que ha lluitat tota la seva vida aquest exjesuïta. La seva humil aparença física dels últims anys de vida contrasta amb la seva immensa personalitat i dinamisme a favor dels més necessitats. La seva tasca ha beneficiat milers i milers de persones que vivien en la més precària pobresa en el món rural d’una part de l’Índia, Anantapur. La cruel realitat d’aquesta part del món, en un país que manté la societat dividida en castes, un sistema mil·lenari on a la part més baixa hi ha els anomenats intocables, van veure un bocí de llum i esperança quan a l’any 1969 va arribar un grupet de gent, encapçalat per Vicente Ferrer, per ajudar i refer les seves vides miserable que es poden qualificar de inhumanes. Actualment, la Fundació dóna assistència a 2.200 pobles d’aquesta zona.
A la seva joventut va entrar a formar part de la Companyia de Jesús, una il·lusió feta vocació per ajudar els altres. Ja com a jesuïta, l’any 1952 arriba a Bombai, a l’Índia, com a missioner per completar la seva formació espiritual. La seva dedicació per ajudar als més necessitats va generar desconfiança en el sector governamental i al 1968 és expulsat del país. La primera ministra del país, Indira Gandi, va convenir amb ell la retirada del país per una temporada i tornar després per emprendre la tasca en un altre lloc. Així és com al 1969 torna a l’Índia, deixa la Companyia de Jesús i uns mesos més tard es casa amb l’anglesa Anne Perry i creen la Fundació Vicente Ferrer. La feina de la fundació es va abocar amb la gent més necessitada de l’Índia.
A l’any 1996 es va crear la branca espanyola de la Fundació Vicente Ferrer, una ONG que es finança en una xifra pròxima al 70%, a través de les contribucions dels espanyols en els apadrinaments dels nens d’aquest país. Ara, els seu fill Moncho Ferrer, subdirector de desenvolupament de la Fundació, té al davant el difícil repte de continuar la tasca al capdavant de la Fundació que defensa els més pobres a l’Índia.
Per saber més coses de la difícil tasca d’ajuda als més necessitats que la Fundació Vicente Ferrer està fent a Anantapur, es pot llegir el llibre imprès aquest any per la seva dona, Anna Ferrer, titulat Un Pacto de Amor – mi vida junto a Vicente Ferrer- de l’editorial Espasa. Un llibre que cal llegir per saber que en aquest món hi ha milions de persones que viuen en condicions infrahumanes i, que per altra banda, n’hi ha unes quantes que se sacrifiquen per ajudar-les amb la seva presència física i dotant-los dels mitjans que mai havien tingut a l’abast. Després, hi ha moltes més persones desinteressades de protagonisme que aporten diners perquè les millores introduïdes segueixin endavant. Això és el que la Fundació ha aconseguit en un lloc on abans només hi havia pols i misèria, i ara, s’han aixecat hospitals, escoles, i es treballa a favor del desenvolupament de la dona i de les persones amb discapacitat. S’han fet milers de pous que amb la seva aigua han ajudat a millorar la producció al camp i s’han construït habitatges.
< Portada |
