Imatges del camp martinenc

A finals del passat mes de maig, el paisatge penedesenc ja estava en la seva plenitud de transformació, amb una exuberant fructificació del color verd de la vinya, acompanyada per una més petita ocupació del terreny amb cereals, però que, en definitiva, donaven i donen una gama de verdor més que espectacular al territori.

A Sant Martí, l’estampa paisatgística no era, ni és, gens diferent, però ens centrarem en algunes peculiaritats observades al municipi i que segur que no són úniques dins d’aquest gran territori penedesenc. La primera és a la vinya on hem pogut veure, una majoria pertanyents a Torres, que tenien les passades alternades amb plantació de civada. Segons els entesos, s’anomena coberta vegetal, i una de les funcions bàsiques d’aquesta plantació als peus del ceps és per retenir humitat a la base dels ceps. Com podem veure a la foto, feta a la vinya de can Ravell, ja estava segat, però resulta que amb la humitat de la bona pluviometria d’enguany ha rebrotat de nou la civada hi s’ha hagut de segar per segona vegada.

Una altre especialitat de Torres és la de tenir un roser proper als ceps per veure quan hi ha infestació i avançar-se a fer els tractaments pertanyents, doncs els rosers són més sensibles i ho detecten abans que els ceps.

L’altre canvi sofert a l’agraciada visió paisatgística general martinenca, estesa també a altres municipis, és que des de mitjans del passat mes de maig, els camps de civada es van segar abans que el cereal estigués madur, i va ser empaquetat amb grans bales, unes que s’assequen exposades al sol en el mateix camp i altres que resten allà, però dins d’una gran funda de plàstic blanc.

El  cert és que l’empresa de ramaderia de llet de boví, Solana de Foix de la família Estallo, ha  recol·lectat tots aquests camps de civada per fer ensitjament del tipus de bala rodona i aconseguir aliment natural per les vaques. La feina de segar i empacar només es pot fer al matí, ja que la palla ha de ser verda i humida a l’hora de ser empacada. La característica de l’ensitjament és que produeix una fermentació làctica del cereal que dóna un excel·lent farratge i  proporciona un aliment de gran qualitat tot l’any, disminuint la contaminació com seria el d’un procés mecànic per aconseguir pinso, per exemple, ja que és un procés natural.

Actualment, l’ensitjament en grans bales de plàstic és un sistema més dels diversos existents, la característica principal és que estigui tancat hermèticament. El plàstic blanc fa que acumuli menys calor i si hi ha ruptures del plàstic, el color blanc en facilita una visió més ràpida per reparar-ne l’estanquitat, ja que aquest procés de fermentació necessita que no hi hagi contacte amb l’aire i així es garanteix la qualitat de l’aliment durant dos anys.

< Portada