Les feromones trepitgen amb força aquí al poble

Aquest és un tema del qual ja s’ha parlat un xic aquí a El Martinet, concretament en el passat butlletí de febrer, però l’hem trobat tan interessant que hem volgut aprofundir una mica més realitzant una petita entrevista a la Laia Farré i en Jordi Vallès. Amb ells dos hem mirat d’aprofundir en la nova entitat que es va formar a finals de l’any passat:  L’Associació de Defensa Vegetal Sant Martí – Penedès i també en la tècnica que permet controlar el corc a través de les feromones de confusió sexual.

El Martinet.- Quan es va crear l’ADV?
Laia i Jordi.- Bé, com ja vàreu escriure en el passat butlletí, l’ADV, Associació de Defensa Vegetal, ja està constituïda des d’aquest mateix any 2010, però el grup de persones que formem l’ADV d’aquí de Sant Martí ja actuàvem com a grup des de l’any anterior a l’ADV de Sant Llorenç d’Hortons, ja que ells com a associació d’aquest caire ja estaven constituïts i nosaltres encara no havíem tingut temps.
Amb això el que et volem dir és que nosaltres com a grup immers en el tema de feromones ja estem constituïts des de l’any 2009, la qual cosa ve a representar que ja portem prop de dos anys com a associació.
E.M.- Ara mateix, en quin procés de legalització de l’entitat us trobeu?
L. i  J.- Actualment, l’entitat ja està legalitzada pel Departament de Justícia com a associació sense ànim de lucre i també pel Departament d’Agricultura, dintre de Sanitat Vegetal, com Associació de Defensa Vegetal amb el número de matrícula B-28 de Barcelona dins aquest mateix any.

E.M.- Qui forma la junta gestora del vostre grup?

L. i  J.- La nostra junta està formada per 8 persones. Com a president tenim en Josep Guilamany de Mas Guineu. En Jordi Vallès i Puche, de ca la Martra, actua com a tresorer i en Jordi Vallès i Ripoll, com a secretari. Com a vocals tenim en Carles Gili de can Grau, en Jordi Rafecas de cal Pau Isidre, en Pere Rafecas de se’l Isidret, en Josep Anton Domènech de ca la Fina i en Sergi Molinari de se’l Guarda.
E.M.- Quants associats sou?
L. i  J.- Actualment, en som un total de 85, a data de 22/06/10. L’èxit d’aquest any de noves incorporacions o socis és en bona part a causa del bon funcionament de les feromones.

E.M.- Són tots els associats del municipi martinenc o hi ha gent d’altres municipis?

L. i  J.- Bé, primer de tot ens agradaria precisar que aquesta és una tècnica que requereix de molta superfície. Actualment, estem treballant amb un total de 904 hectàrees, entre els pobles de Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix i Font Rubí. Sant Martí, però, és la població amb un percentatge major d’hectàrees tractades.
E.M.- Quin és el perfil de l’associat? Són agricultors grans, petits, explotadors de vinyes o d’altres cultius...
L. i  J.- Bàsicament són viticultors, tant de vinyes petites com grans o moltes vinyes. El que està clar és que és un benefici per a tothom, sigui gran o sigui petit.

E.M.- De quin pressupost disposeu actualment?

L. i  J.- Les despeses de l’ADV són bàsicament a causa del sou del tècnic que fa el seguiment de l’efectivitat de les feromones i també s’encarrega de la troballa de solucions als problemes que poguessin sorgir.
Com altres petites despeses ens podem trobar amb la compra de trampes per als insectes, les quals ens asseguren l’efectivitat del tractament. Com a finançament de la societat, tenim les quotes que paguen els socis, a raó de 22€/hectàrea i any. Amb aquesta quota cobrim bàsicament les despeses del tècnic.
E.M.- Quins són els objectius de l’associació?
L. i  J.- L’objectiu principal d’aquesta associació és el d’aplicar la tècnica de les feromones. Aquesta és una tècnica que depèn de molta gent, de molts pagesos, de tècnics i té ajuts de la Generalitat pels viticultors. En aquest cas cal un control fet pel tècnic. Un tècnic per a cada viticultor sortiria molt car,  per això se’n contracta un per a tots.

E.M.- Aquest nou concepte d’agricultura està arrelant amb força? És esperançador?

L. i  J.- Sense cap mena de dubte. Té un futur molt prometedor. S’orienta cap a un tipus d’agricultura amb futur i cada vegada més, sobretot perquè cada vegada es va més cap a una agricultura respectuosa amb el medi ambient. Cada vegada hi ha més consciència de la importància de conservar el medi ambient.
El que està clar és que legalment cada vegada estan permesos menys productes químics per a les plagues. Qualsevol tècnica amb menys productes químics és el futur.
E.M.- Anem ara a parlar una mica més d’aquesta tècnica: d’on surten les feromones? Com s’obtenen? És un procés natural?
L. i  J.- Les feromones són sintetitzats químics, comercialitzades en forma de tires reforçades amb ànima metàl·lica impregnades d’un líquid. Aquestes tires van emetent feromones de forma controlada a l’atmosfera durant cinc mesos, de principis d’abril a finals d’agost.
Actualment, el mercat disposa de dues marques d’aquest producte. Una d’elles n’és fabricant, està al Japó i disposa de la patent d’aquest producte. L’altra és alemanya, però treballa a partir del principi actiu de la feromona i ho posa als seus suports.

E.M.- I no ho considereu un producte químic agressiu això?

L. i  J.- Doncs no. En aquest cas parlem d’un producte molt específic que només actua on ha d’actuar. És un producte que es pot considerar inert i d’olor innocu. És més, sense anar més lluny, és una substància purament natural que produeixen els mateixos insectes. Pensa també que és de les poques tècniques aprovades per agricultura ecològica.
E.M.- Realment no s’ha de posar cap insecticida amb aquesta tècnica?
L. i  J.- Us podem contestar tranquil·lament que no. Aquesta és una tècnica àmpliament provada. Estem parlant d’una manera d’actuar altament efectiva i molt respectuosa amb el medi ambient. No mata res, la seva única funció és despistar i el que s’aconsegueix és substituir els insecticides.

E.M.- Llavors el són feromones només són operatives amb els mascles?

L. i  J.- Doncs sí. Com t’hem dit abans, estem parlant d’un producte altament específic, orientat als mascles. Només fa variar el comportament de les papallones de sexe masculí. En cap moment afecta les femelles. És més, cada espècie d’insectes té les seves feromones. En aquest cas, nosaltres usem les feromones de la papallona mascle. Si utilitzéssim les feromones de mosca no faríem res.

E.M.- Però, exactament, quin és l’objectiu de despistar el mascle?

L. i  J.- La fi és clara. El mascle és el que s’aparella amb la femella. Fins aquí tot seria correcte, però apareix el problema en el moment que la femella diposita els ous tot just en el raïm. Això serà la causa del podrit en el raïm. La papallona en si, sigui mascle o femella, no fa mal al raïm, l’aspecte perjudicial són les larves, que seran les causants del podrit al raïm en picar la fruita. D’aquí intentar enganyar els mascles amb les feromones per a què no hi hagi aparellaments i sense aparellament no hi ha larves.
E.M.- Com m’heu dit abans, aquest és un producte molt específic. Això vol dir que només val per aquest mal? Si és així, com s’actua amb la resta de problemes?
L. i  J.- Doncs sí. Aquest és un producte especialment dissenyat per a un mal comú en els ceps. Les femelles de papallona posen els ous al mateix raïm. En aquest cas, aquesta espècie d’insecte necessita el raïm.
Altres arbres o plantes tindran altres mals, però no aquest. Pel que fa a altres tractaments es fa de forma tradicional. Són els que s’han fet tota la vida: posar sofre, sals de coure o altres productes. El més important és que el tema d’insecticides queda eliminat que era tot just un dels més perjudicials per al medi ambient.

E.M.- Si en tot moment es tracta d’evitar la reproducció de l’espècie, que pot passar si no es produeixen els aparellaments?

L. i  J.- En tot moment s’ha observat que disminueixen els aparellaments i evidentment disminueixen les podridures. Mirant d’evitar que es reprodueixin aquests insectes millorarem les collites en bon estat. En un any es poden observar 3 generacions de papallones i amb aquesta tècnica cada vegada les poblacions són més petites a mida que passa el temps, mirant de fer desaparèixer la formació de larves.

E.M.- I no pot ser que en algunes ocasions falli la tècnica?
L. i  J.- Home, és poc probable que falli el sistema, però com tot en la vida, sempre es pot produir un succés inesperat. Per exemple, si un mascle i una femella s’aparella fora de la zona protegida per les feromones ja tenim el problema servit. És per això que actualment es recomana reforçar amb una mica més de producte de feromona les zones límits o més exteriors.
E.M.- Com feu els controls que la feromona va prou bé?
L. i J.- Bàsicament això és feina de les trampes que es posen. Aquestes es disposen tant a dins com a fora. Les trampes de dins la zona protegida amb feromona haurien de ser netes, sense captures d’insectes. Això ens indica que els mascles estan molt confosos amb l’ambient ple de feromona que hi ha a l’aire. Veuen de la mateixa manera les feromones a l’ambient que la feromona de la trampa, amb el resultat que la trampa continua intacta. En canvi, a fora de la zona, les trampes enganxen papallones, perquè els punts de caça actuen com a tals: atrapen papallones mitjançant les feromones de les quals disposen en el seu interior. Sempre que no sigui així com actuen les trampes i les feromones, s’hauran d’adoptar mètodes correctius. És aquí on es requereix l’ajuda dels tècnics, sobretot quan hi ha contratemps d’aquest tipus, però també per als controls de les trampes que es contrasten amb l’observació de les postes de la papallona en mostres de raïm.

E.M.- Dieu que aquesta és una tècnica molt efectiva...

L. i  J.- Això si ho diem és perquè aquesta és una tècnica molt comprovada ja, vaja que no és nova. Té unes quantes hores de vol. Les zones on s’aplica la tècnica són zones plenament controlades. L’efectivitat pot variar segons la zona, però podem dir amb total certesa que l’efectivitat s’acosta al 100 %. Parlant d’una forma més conservadora, podríem dir que s’elimina molt el podrit del raïm.
E.M.- Per què es tria la temporada que va d’abril a agost?
L. i  J.- Es comença tan aviat bàsicament per prevenir. La raó és perquè els problemes comencen quan comença a fer bo. El detonant de tot el problema comença amb l’acumulació de calor. Com que tindrem les tres generacions de papallones, es tracta d’actuar des de la primera. Amb això cada vegada disminuirem més l’efecte de papallones.
E.M.- La tècnica del núvol de feromones s’entén prou bé, però què passa si s’aixeca vent?
L. i  J.- Aquest és un fet que realment es pot produir, però no provoca més que un desplaçament de la feromona, però es tornarà a tindre el núvol de protecció a través dels generadors de feromona instal·lats als ceps. La regeneració de feromona a l’aire és contínua. Un any de ventades continuades obliga a fer modificacions en el tractament. Aquest és un dels casos on requerim del tècnic.

E.M.- Voleu afegir quelcom més?

L. i  J.- Només voldríem afegir que convidem a tothom qui es vulgui associar a aquesta nova tècnica. És un bé per a tothom, agricultor, consumidor i medi ambient del qual ja sabem des de l’any passat que ha funcionat prou bé i està ben provada.

Josep Anton Gabarron

< Portada