Festa de la restauració de l’església de Santa Maria

Sant Martí Sarroca va celebrar el diumenge 13 de juny la restauració de la seva obra més emblemàtica, l’església de Santa Maria. Amb la presència del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, es va realitzar la festa, que consistí en una visita guiada per explicar l’obra realitzada per l’arquitecte Ramon Calonge, director de la rehabilitació. Després, es va concelebrar una missa solemne amb el bisbe Cortés i el rector Miquel Raventós  i cantada per la coral Sarroca Nova, acompanyada pel quartet de corda Aulos. Finalment, uns parlaments i un vermut popular van completar la matinal festiva.

La visita guiada
L’arquitecte Calonge va iniciar la seva intervenció manifestant que era un “orgull i honor haver pogut contribuir a la restauració de l’església de Santa Maria”, tot matisant  que no ha estat sols una feina seva, “hi han posat esforços moltes institucions: ajuntament, bisbat, cultura, Carles Solsona, cap d’obra Serrat... tots hi han posat molta dedicació i esforç”.

Calonge va anar explicant al llarg del recorregut cada una de les intervencions, parant atenció en els elements més singulars i en les tasques de més envergadura. Explicava que s’ha fet una neteja a fons de tota la pedra, molt més acurada en els elements decoratius com els permòdols i els capitells, amb projecció de micropartícules de vidre. Aquest treball ha permès posar al descobert “figures magnífiques pel seu treball artístic sobre la pedra, algunes d’elles úniques a Catalunya pel seu nivell de detall extraordinari  en cares on es poden contemplar les celles, les parpelles...”. Va reconèixer que hi ha qui considera que l’edifici, després de la restauració, tal volta en general, ha quedat massa blanc... “però tranquils, que ja s’embrutarà”, afirmava en to humorístic.

A la part de llevant, a l’entorn de l’absis, l’arquitecte director va explicar que Puig i Cadafalch, en la reforma de primers de segle 20, ara fa 100 anys, ja va enderrocar algunes construccions annexes que hi havia al cos de l’església perquè tapaven l’absis i que ara s’ha enderrocat la resta, un tros de rectoria. L’insigne arquitecte Puig i Cadafalch, estudiós del romànic català, valorava l’absis de l’església de Santa Maria com un dels més importants del romànic tardà. Calonge va celebrar que aquesta zona de l’absis no estigués gaire afectada i que s’havien posat vidres als finestrons pera protegir els alabastres.  A la vegada, va fer notar que l’enderroc de part de la rectoria permet veure les diferents èpoques constructives de l’edifici.

Des d’aquesta mateixa zona va indicar que la que estava molt malmesa i s’hi havia hagut d’intervenir amb contundència era la teulada de la nau del Santíssim.

Per la seva banda, l’historiador Pere Cuesta, autor l’any 1976 d’un dels llibres més complets d’estudi sobre l’església i present també a l’acte, en el decurs de la visita va anar ampliant informació sobre la història de l’església i, en referir-se a l’absis, afirmava que sota, n’hi havia soterrat un altre de més petit que pertanyia a una anterior església visigòtica i que una pedra n’estava exposada a l’interior amb el dibuix d’un rosetó.

Calonge va seguir explicant que el criteri seguit per la restauració de la pedra va ser rejuntar amb morter de calç per homogeneïtzar amb la pedra també calcària, deixant palès el pas de la història amb marques obertes. D’aquesta manera pedagògica es mostra que a l’edifici li han anat passant moltes coses. Una gàrgola del sector de migdia ha estat reconstruïda perquè estava malmesa, així com les del campanar, que han hagut de ser reproduïdes per un picapedrer, totalment noves seguint fidelment les originals. Referint-se també al campanar, va exclamar que s’havien trobat amb sorpreses desagradables, moltes peces molt malmeses, de tal manera que s’hi han hagut d’esmerçar molts esforços i diners, ja que alguns trams amenaçaven enderrocar-se. En el perímetre de la nau, algunes reixes de protecció de les finestres s’havien eliminat ja que el rovell danyava la pedra. I la torre llombarda és encara una zona a sanejar en una futura intervenció.

Situats a la façana de ponent, zona obaga i humida, se’ns va explicar que era la més malmesa pels fongs, motiu pel qual s’hi va haver de treballar molt més a fons. En la paret es pot observar que l’origen de la pedra és d’època neoclàssica i romana, per bé que de tall diferent, però de la mateixa qualitat calcària i que, sortosament, és un tipus de pedra que avui encara es pot trobar per la zona. La cova anomenada de la pedrera, situada a l’esplanada del dipòsit antic de l’aigua potable, n’és una mostra i que segurament va ser la subministradora per la construcció original. Calonge reconeixia que aquesta qualitat de pedra és feble, motiu pel qual es van decidir a fer una neteja a fons i posterior aplicació de consolidants per protegir-la i reforçar-la.

Uns altres elements recuperats han estat les portes, tractades amb decapant per deixar la fusta vista i protegida amb vernís natural, tot i que algun tram de les portes caldria que es reparés però, per limitacions pressupostàries, no s’hi ha pogut arribar i ha quedat per una futura intervenció. Finalment, l’arquitecte Ramon Calonge va mostrar, al final del recorregut, la descoberta de les restes de la grafia d’una gran clau, en una pedra sobre la portalada.

La missa solemne concelebrada
Després de la visita guiada, es va procedir a la celebració de la missa, que va ser concorreguda per feligresos que omplien ¾ de la capacitat de l’església. En l’homilia, el bisbe Cortés va fer una similitud entre la importància de la mirada i la valoració de la bellesa en les coses materials, com el propi temple acabat de restaurar, i les relacions entre els sers humans, a la vegada que va fer una crida a conservar el temple com un tresor ja que “les pedres tenen records d’alegries i penes de moltes generacions”. Mossèn Miquel va agrair la solemnitat donada pels participants, públic, coral i quartet musical. La Coral Sarroca Nova va interpretar els càntics litúrgics acompanyada pel Quartet de Corda Aulos i, acabada la missa, va interpretar la sardana Sant Martí Sarroca.

Els parlaments de les autoritats
Acabada la missa, es va procedir a la part més lúdica amb uns parlaments del bisbe Cortés i l’alcalde Carbó per, a continuació, concloure la festa amb un vermut popular.

Agustí Cortés va emfatitzar que el temple és “una obra que, per la seva qualitat i la seva categoria, és un bé cultural de tot el poble. Un bé cultural que mereix la valoració, l’estimació i el recolzament de totes les institucions”. Va acabar les seves paraules manifestant sentir-se “agraït per la sensibilitat i l’esforç per part de l’Ajuntament i la Generalitat i que tots plegats ens podem sentir cofois i orgullosos de la intervenció en el bé cultural del temple romànic de la Parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca”. Una intervenció que el bisbe va animar a seguir. Finalment, va agrair als martinencs per l’ús que se’n fa i la freqüència en la seva utilització.

Ramon Carbó, en el seu parlament, va recordar que fa 150 anys, a la mateixa plaça, hi havia el col·legi, l’ajuntament i el poble estava en el seu entorn, que “a baix no hi havia res, lo primer va ser el carrer de les cases noves i que avui són les més velles”. Va destacar que el conjunt monumental era un lloc especial per als martinencs per la seva “càrrega emocional i sentimental, motiu pel qual hi hem d’esmerçar esforços, ja que aquí són els nostres orígens que cal preservar, arreglar i millorar. Ensenyar, explotar i vendre de cara el turisme”. Definia l’església com una joia del millor romànic català i el castell, encara que reconstruït, com un símbol de la nostra història ja que “la majoria de pedres originàries del castell, avui estan en els fonaments de les cases que es van fer a primers de segle a baix al poble”. I com a exemple d’esforç d’un poble que, durant un grapat d’anys, dia a dia, va treballar-hi per restaurar-lo.”Ens hem de sentir orgullosos de la nostra església, del nostre castell i de la nostra història. Fa més de 100 anys, els nostres besavis van fer una restauració, ara ho fem nosaltres, la pròxima restauració profunda segurament no la veurem... però futures generacions ho recordaran com ara nosaltres recordem el 1907”.

Restauració històrica
Aquesta important restauració que està vivint l’església de Santa Maria, després de la realitzada a principis del segle XX per l’arquitecte Puig i Cadafalch, contempla tres fases d’execució, la primera, realitzada el 2006, va ser per condicionar l’entorn del conjunt monumental amb enjardinament, obertura de camins, recuperació del mur, rampa per a minusvàlids, aparcament... Ara, la segona fase, ha estat per recuperar l’aspecte original de la pedra exterior de l’església: el campanar, l’absis, la façana principal, el perímetre exterior, la rectoria i la torre llombarda del segle XI corresponent a una església anterior a l’actual. Les restauracions estan coordinades per la Direcció General de Patrimoni Cultural i finançades a mitges per l’Ajuntament de Sant Martí i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) dins del programa d’inversió de l’1 % cultural.

La tercera fase, prevista pel proper any, contempla la intervenció en els interiors de l’església i la rectoria. Una fase que, segons anunciava l’alcalde, “no costarà cap diner a l’Ajuntament gràcies a un acord subscrit amb La Caixa” que finançarà la totalitat de la obra mitjançant el seu programa d’inversió “Romànic Obert”.

< Portada