L’economista Arcadi Oliveres omple Cal Bolet
“La pobresa: condició necessària de la riquesa?”
Amb aquest títol suggeridor, el passat dimecres 8 de juny, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès va programar un nou acte de les sessions “de 7 a 9”, el cicle de xerrades trimestral que des de fa un any i mig es porten a terme amb l’objectiu de presentar els projectes sobre la cooperació, solidaritat, pau i drets humans de les entitats i associacions de la comarca. Aquestes xerrades compten, a més, amb la participació d'un expert convidat. Les xerrades tenen lloc, habitualment, al mateix local del CCAP, però en aquesta ocasió es va canviar l’emplaçament pel Teatre de Cal Bolet perquè ja es va preveure que el conferenciant, Arcadi Oliveres, atrauria molta més gent.
Arcadi Oliveres és doctor en Economia per la UB i professor d’Economia Aplicada a la UAB. Compagina aquesta tasca amb la promoció dels drets humans, el desarmament i la justícia social, és col·laborador actiu en diferents associacions que promouen la pau entre els pobles. Actualment és el president de l’organització Justícia i Pau des de l’any 2001.
Durant la xerrada, Oliveres va exposar diversos temes d’actualitat com quan fa 3 anys l’ONU va advertir que es necessitaven 50 mil milions per eradicar la gana al món, i va demanar a tots els països que fessin un fons d’urgència, però les aportacions fetes no van ser les esperades. Pocs mesos després els bancs van començar a agitar-se i començava la crisi financera actual i al setembre del 2008, els mateixos països feien una aportació de 2 bilions 700 mil d’euros a la banca, per tal de salvar-la. Era una xifra 54 vegades més del que l’ONU demanava per acabar amb la fam al món, amb aquestes diners donats a la banca s’hagués pogut eliminar la fam dels propers 54 anys. “Això és motiu d’indignació”,afirmà.
Oliveres va recordar que aquí, “a casa, també hi ha pobresa”, el sistema capitalista genera una crisi cada 25 anys i aquesta és més perillosa “perquè és fruit de l’especulació i s’estan acabant els recursos del planeta”, afirmava Oliveres. En relació a l’especulació immobiliària, donava com a exemple que per cada persona sense sostre a Catalunya, hi ha 100 pisos buits i tancats i que són fruit de l’especulació. L’altre tipus d’especulació és la borsa, “Internet ha facilitat aquest tipus de moviments especulatius”. També apuntava que la crisi ha augmentat pel ciutadà a causa que els bancs han tancat l’accés del crèdit, i denunciava que moltes empreses han aprofitat aquesta situació per fer expedients de regulació de personal, sense tenir-ne necessitat, i va posar com a exemple Seat i Nissan.
Segons l’economista, el frau fiscal a Espanya arriba als 80 mil milions d’euros “si es tinguessin aquests diners es podrien continuar donant subsidis: a cada aturat li tocarien 16.000 euros l’any”. Amb aquesta injusta situació, Oliveres va voler donar la cara i va apuntar solucions a l’actual situació de crisi: aplicar mesures financeres i nacionalitzar els bancs que han rebut diners públics o accedir a la Banca Ètica per dipositar-hi els diners. I en relació a l’atur assegurava que s’ha de repartir el treball entre tots i per això “caldria fer una jornada laboral més curta”. Assegurava també que estem, moralment, obligats a no créixer més i una altra mesura és no gastar més diners en despesa militar.
Al final, es va obrir una tanda de preguntes que el públic assistent a l’acte va poder fer. En una de les últimes afirmacions que Oliveres va fer, digué: “no podem fer pagar els plats trencats als immigrants”. Va exposar que a Espanya i tots els països del sud d’Europa hi ha una població envellida i l’ONU diu que fins el 2015 es necessiten 155 mil immigrants nous cada any. Arcadi Oliveres afirmava que “la immigració és un tresor” i segons el càlcul fet, els immigrants donen un benefici a tot l’estat de 6 mil milions d’euros que aporten 105 euros per cada ciutadà espanyol a l’any.
Oliveres és una personalitat reconeguda internacionalment i la seva última publicació Aturem la crisi ja és coneguda arreu. Altres afirmacions seves són: “no és correcte que un govern retalli les aportacions a les ONG o a la sanitat i l’ensenyament i alhora elimini l’impost de successions per als més rics”. Entre moltes altres afirmacions, també va dir que vivim en un món totalment injust i l’hem de canviar i va animar a continuar amb el moviment dels indignats.
Per acabar, dir que Arcadi Oliveres va començar l’acte donant la volta al títol suggeridor de la xerrada perquè, com va fer notar, a casa nostra hi ha pobresa i ens indignem, però no ens morim de gana.
La xerrada, de 7 a 9, va començar amb l'exposició de Rafael Jariod, president de CC ONG Ajuda al Desenvolupament, de Sant Sadurní, sobre el programa d’actuacions d’aquesta entitat penedesenca.
< Portada |
