Editorial

A més majoria, més obstacles per a la participació

No hi ha una sola història, sinó una suma d'històries que fan una situació complexa. Per això, a Sant Martí sense anar més lluny, el primer ple del nou mandat a l'Ajuntament ha mostrat l'abast de la majoria absoluta que, de forma ampliada, han donat els martinencs al nou govern municipal.

Ramon Carbó i la formació que li dóna suport, CiU, han interpretat l'ampli suport que els han donat els martinencs com una voluntat que el control de l'oposició política local sigui restringit. És la conclusió que es desprèn de la política que CiU aplica a Sant Martí: a més majoria, menys participació plural, una pràctica que Ramon Carbó criticava obertament i havia denunciat quan a l’alcaldia del municipi hi estava un altre convergent, Josep Santacana.

Ara, després d’haver demanat a l’oposició que no tregui les discrepàncies fora de l’Ajuntament, Carbó ha decidit que potser serà millor que els grups que no estan al govern no puguin entrar a l'Ajuntament més que un cop cada tres mesos. El grup de CiU deu pensar que aquesta actitud satisfà la gran majoria dels seus votants i que el control democràtic de l'oposició només és una nosa que es pot reduir al mínim cosmètic.

Això passa de forma simultània al punt i final de les acampades dels Indignats en les principals ciutats de l'Estat espanyol i també de Catalunya, tot i que el moviment continua amb una marxa de protesta que ha de confluir a Madrid a mitjan juliol. Les principals reivindicacions d'aquest moviment continuen al capdamunt de les agendes polítiques espanyola i catalana i són compartides per un gran nombre de ciutadans.

Cal recordar que algunes d'aquestes reivindicacions vénen del fet que la gent no entén la incapacitat i la inoperativitat de les institucions polítiques per respondre a la crisi econòmica i a les seves conseqüències, així com a la abundant corruptela. Els ciutadans estan desconcertats, i alguns indignats, davant la impunitat dels poders financers que han provocat la caiguda del sistema mentre les classes mitjanes i humils paguen amb els seus estalvis i qualitat de vida el preu de l'especulació més salvatge.

En conjunt, hi ha un gran nombre de persones que reclamen, de forma activa o no, una democràcia que connecti de forma més real i directa amb els interessos dels ciutadans. L'episodi condemnable del bloqueig del Parlament del 15 de juny, tant per l'actitud dels violents com per la resposta donada a nivell institucional, no va qüestionar els objectius i els procediments dels Indignats, com va demostrar la manifestació posterior del dia 19 pels carrers de Barcelona, més nombrosa de la que es va celebrada a Madrid el mateix dia.

A Sant Martí també hi ha gent que reivindica una proximitat més gran de les institucions i els governants als ciutadans. Com es deia al principi, però, la majoria dels martinencs sembla sentir-se satisfeta amb l'estat de les coses i, des d'aquest principi, conviurà segurament amb aquesta restricció del debat polític sobre els interessos i el patrimoni col·lectiu, que és el que, al capdavall, s'administra des de l'Ajuntament.

Com que, a més la història local viu aquests dies les diverses festes del municipi, EL MARTINET desitja una bona festa major a tots els seus lectors i als martinencs.

< Portada