RECUPEREM LA HISTÒRIA EN IMATGES

La indústria molinera de Sant Martí Sarroca
Molins d’aigua accionats per energia hidràulica (3)

El molí de can Rabell
Continuem parlant d’aquesta antiga indústria rural al municipi de Sant Martí Sarroca, la qual, per motius obvis, estava ubicada al llarg del curs del riu Foix i de la riera de Pontons, i en aquest darrer curs de la riera, a poca distància un molí de l’altre. Els antics molins fariners del municipi, fins al primer quart del segle XX, van configurar una activitat industrial a l’interior de les seves antigues edificacions, molins construïts amb una sòlida arquitectura a base de carreus de pedra picada en la planta baixa i soterrani. Resseguint el llarg d’aquesta riera de Pontons, els trobem tots 6, situats al marge d’aquesta, els quals allotjaven una antiga i rudimentària maquinària per a la transformació en farina dels principals cereals. Municipis com el de Sant Martí, que eren agraciats amb el pas de rius o rieres, aprofitaven aquest bé natural amb la instal·lació de molins fariners accionats per la força de l’aigua: l’energia hidràulica.

Joan Bellmunt i Figueres, en el treball Els molins fariners d’aigua, escriu: “La mòlta de blat, per tal d’obtenir la farina, ha estat una tasca important des d’èpoques remotes, especialment als països en què el pa constitueix un aliment bàsic. La recerca contínua per lliurar-se de l’esforç muscular i aprofitar l’energia de la naturalesa va portar a utilitzar la força del vent i la dels salts d’aigua i s’inventaren enginyosos mecanismes per moure les pesades moles de pedra amb què es molien els cereals. Els moliners i les molineres han estat cabdals en aquestes tasques que ja han desaparegut dels processos productius de la societat actuals.”

L’antiga masia de can Rabell (segle XIV), al barri de Romaní, és coneguda actualment per Mas Rabell de Fontenac. Va ser un molí fariner del tipus d’eix vertical amb roda horitzontal, com el de can Carbó de la Riera, on encara avui es poden veure vestigis de la seva activitat, com les dues moles de pedra del molí que es conserven en l’interior, a la part baixa de l’edifici. Dins d’aquesta mateixa sala del molí s’hi poden veure diversos accessos, tant per anar a la part superior, com també per anar, segons s’intueix, al soterrani de l’edifici on hi havia ubicat el rodet i on arribava l’aigua que queia per gravetat des de la bassa que estava a un nivell més alt, a la part del darrere del molí. A través del cacau, l’aigua era conduïda fins al rodet amb un cabal suficient per incidir en força sobre les paletes còncaves (àleps) del rodet, i fer voltar aquest, que era fet de fusta i reforçat amb un cèrcol metàl·lic, i mitjançant l’eix vertical, feia voltar la mola superior del molí, anomenada volandera. L’aigua, després d’haver impulsat el rodet, s’escorria pel carcabà, (l’habitacle del soterrani) i era conduïda mitjançant un petit canal o reg, de nou a la riera. Aquesta sortida encara es pot intuir sobre el terreny a la part externa del molí.

Aquesta part de l’edifici del molí no queda a la vista, ja que està a la part més obaga de la masia, pràcticament queda amagat entre la masia i la vegetació de la mateixa riera de Pontons situada a pocs metres. Avui, és l’única part de la masia antiga que resta abandonat, possiblement, gràcies a aquest abandó es pot veure el llegat del molí fariner de can Rabell, el qual dóna testimoni que en altres temps hi havia hagut aquesta activitat molinera, segurament, en competència amb els altres molins del municipi per moldre el gra de molts martinencs i de clients d’altres municipis. Actualment la finca ha sofert grans canvis al seu entorn, no així a la masia pairal, que resta amb molt bon estat de conservació i amb l’arquitectura i ornaments originals de l’època.

L’aigua que arribava a la bassa de can Rabell ho feia des de la presa o resclosa ubicada a pocs metres del Mas Vell, dins de la riera de Pontons. Aquesta zona de la riera, la resclosa, quedava a un nivell més baix que el del terreny per on passava el reg o sèquia, en algunes parts del seu recorregut fins a can Rabell, tenia gairebé 2 metres de fondària. Una vegada finalitzada l’activitat de mòlta en el molí fariner de can Rabell, aproximadament a la segona dècada del segle XX, el reg va continuar funcionat fins gairebé els anys setanta, portant aigua pels regants de tota aquesta zona que va des del Mas Vell (barri de la Fassina), fins a bona part del començament de la barriada de Romaní.

La història més recent d’aquesta antiga masia amb els antecedents comentats de l’activitat del molí fariner, la centrarem al llarg dels últims seixanta anys, entre 1951-2011. La propietària de la finca era Montserrat Ventosa Roig, amb domicili a Barcelona, com era costum en els masos  importants els amos que no residien en la mateixa propietat rústica acostumaven a anar a passar-hi temporades, sobretot a l’estiu. A can Rabell també era així, a la finca pairal (segle XIV) hi vivien els masovers, els últims van ser la família Romeu, i quan venien els amos, en aquest cas, habitaven un altre habitatge al costat mateix, la masia d’estil més clàssic i de construcció posterior situada dins el mateix clos o baluard, els mateixos masovers l’anomenaven la casa dels amos. Davant mateix hi havia una tercera casa amb pati i corrals annexos on vivia una altra família, eren els parcers de can Rabell, els últims van ser la família Fontanals. Aquest conjunt d’habitatges era can Rabell, en morir la propietària ja en estat de viudetat, deixà les propietats al seus 5 fills a parts iguals i aquests van vendre les propietats a Vins Torres.

Això passava a mitjan dels anys setanta, i l’empresa Torres va començar a instal·lar-hi grans naus per l’envelliment de brandi (conyac), a un costat de la finca i molt proper a la masia. A l’any 1984 van finalitzar les obres de restauració que l’empresa Torres va fer a la masia pairal com ho indica una placa a la façana d’entrada a la masia, on diu: “L’any 1984, Miquel Torres Carbó restaurà Mas Rabell de Fontenac, Masia catalana del segle XIV”.

Torres va afegir el nom d’un dels seus brandis més coneguts, Fontenac, al nom de can Rabell, i també el va canviar per Mas, així va passar a dir-se Mas Rabell de Fontenac. Als anys noranta, la que era la tercera masia, amb pati i corrals per a les bèsties, es va convertir en un restaurant per a ús exclusiu de l’empresa Torres. Actualment, Torres embotella vi amb el nom de Mas Rabell.

N. 1, Interior del molí, l’escala dóna accés a les dues plantes superiors de què consta l’edifici, possiblement era l’habitatge de la família del moliner. El portal petit presumiblement donava accés al soterrani, anomenat carcabà, lloc on hi havia el rodet que impulsat per l’aigua proporcionava el moviment rotatori a les moles del molí. Foto de començament de l’any 2008.

Nº 2, Façana actual de Mas Rabell, a l’esquerra de la fotografia, la masia antiga on va residir la família Romeu, l’últim masover que va tenir can Rabell. És una masia composta de planta baixa, pis i golfes i coberta de dos vessants, amb portal d’arc de mig punt adovellat, finestra superior d’arc conopial i trencaaigües amb llinda. Edifici annex amb galeria d’arcades de mig punt a les golfes. Al seu davant, en primer terme, el celler abrigat per les heures del jardí que engoleixen, també, el mur de tancament del baluard i part de la masia. A la dreta, l’altra masia d’estil més clàssic, i al centre el portal d’entrada al baluard que és compartit per a les dues cases. Actualment, aquest últim habitatge està habitada.

Nº 3, Façana actual de l’edifici del molí, està situada al costat dret de la masia, tal i com estan posicionades i es veuen les fotografies 2 i 3. Sobre el terreny, el molí queda amagat i més endarrere i enfonsat que les dues masies. L’edifici del molí es comunicava amb la masia pairal.

Nº 4, Interior del molí, on es pot veure la mola de pedra al terra, segurament és la mola sotana, la de sota, aquesta no voltava i es pot veure les estries marcades a la mola. El forat central és  per on passava l’arbre vertical que venia del soterrani, on hi havia el rodet i donava el joc rotatori a la mola superior, anomenada volandera. El que no sabem és si aquesta era la posició original del molí o es va aprofitar la mola de pedra com a base del terra a l’interior del molí, posteriorment.

Nº 5, Façana i portal d’entrada al molí, entre els dos petits murs que es veuen annexats a la façana, possiblement hi ha encara el canal o reg de sortida de l’aigua, que des de l’interior del molí, el carcabà, retornava a la riera. El terreny queda molt més enfonsat de la resta i va en direcció a la riera. En època de rierades actuals, i també en el passat, entra aigua a l’edifici pel lloc on havia de sortir quan el molí funcionava.

Nº 6, Estat actual de la resclosa a la riera de Pontons, aquest és el lloc on es desviava l’aigua del seu curs natural cap el reg o sèquia fins a la bassa del molí de can Rabell. El seu estat actual ja no fa aquesta funció i les pedres que composaven aquest mur per aixecar el nivell de la riera i desviar-la ha perdut verticalitat. Tot i així, i com es pot veure, encara hi ha els vestigis de la seva ubicació molts anys després de la construcció.

.
Dades orals: Josep Romeu Valldosera, l’últim masover de can Rabell
Fotos: El Martinet
Altres dades: Joan Bellmunt i Figueres del treball, Els molins fariners d’aigua, Moliners i Molineres.
Dades històriques: Salvador Llorach i Santis, Sant Martí Sarroca - Pòsit del Temps, publicat per l’Ajuntament al 1989.

< Portada