Hom-homes, no és aquest cas, ara em refereixo als habitatges per a orenetes: aus passatgeres que arriben per anunciar l’estiu, any rere any, aus admirables i lloades per escriptors. En citaré un: G.A. Bécquer “volveran las ocuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, pero esas…, no volveran”, poeta adient al tema.
L’Ajuntament antic del nostre poble, ara en obres de millora per adaptar-lo a serveis pel municipi (molt meritosa obra), tenia bonics habitatges fets per aquestes aus, però gran part han sigut desfets. Calia? Aquestes humils aus volen llargues distàncies per trobar els seus nius de fang, un treball molt laboriós per a elles.
Procurem conservar les casetes de pastors i pagesos, casetes de pedra que tenen valor històric, per què no? Però també el tenen les que construeixen aquests ocells.
Les orenetes, com ja sabem, s’alimenten d’insectes i ens alliberen de les seves molèsties sense recórrer als insecticides.
Si observen fa uns dies, les pobres aus busquen i s’aturen al lloc on estaven els nius una i altra vegada, però potser els faran en un altre lloc! Desgraciadament, s’està construint d’una manera que és difícil conviure amb la natura. Vull pensar que ha estat un lapsus el que ha fet que es trenquin aquests “habitatges” i els que resten es respectaran tan sols sigui per deixar constància que també formen part d’aquest antic consistori i de la vida del poble.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
Hom-homes, no és aquest cas, ara em refereixo als habitatges per a orenetes: aus passatgeres que arriben per anunciar l’estiu, any rere any, aus admirables i lloades per escriptors. En citaré un: G.A. Bécquer “volveran las ocuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, pero esas…, no volveran”, poeta adient al tema.