Protagonistes

Ángel Camino, pintor i escultor

Àngel Camino | Obra escultòria d'Angel Camino "Temps de silenci" inaugurada l'1 de maig de 2007 com a Memorial Víctimes de la Guerra Civil

Ángel Camino va ser entrevistat pel setmanari El 3 de Vuit el passat dia 3 d’abril. La periodista va fer una àmplia entrevista profunditzant en la inspiració que requereix l’artista per la creació d’una obra, el treball, l’entorn i de la seva dilatada formació en escultura i gravat.

Resumim molt aquest interviu de l’extensa redacció del diari, on hi ha una clara i definida introducció abans d’entrar en aquest món dels artistes, i en particular, de l’Ángel. Hi diu: De la riquesa vinícola de la comarca en surten altres fruits sorprenents, són els nostres artistes que busquen l’entorn per enriquir les seves obres on sovint són més valorats a fora de casa. La seva creativitat trenca la rutina i ens descobreixen com viuen i veuen el Penedès, un entorn que cal preservar.

Camino, fa més de vint anys que viu al Penedès, va deixar la vila de Gràcia on tenia el seu taller i es va instal·lar en una casa a la barriada de Romaní, fascinat pel paisatge i la vida de l’entorn rural d’aquest indret de Sant Martí. Ara, reconeix que la vida social que existia quan va arribar s’ha perdut. Sent un profund respecte pel medi i diu que té la sensació de viure en un paisatge manllevat ja que per molt propietari que siguis, el paisatge l’han fet els pagesos.

Al seu taller hi ha treballat diversitat de pedres, granit, marbre blanc, pedra amb ferro colat, negre de Bèlgica, trabertino romà, onix... Intenta treballar la pedra no com el picapedrers, sinó donant una altra versió per sortir de l’art més clàssic. Una pedra que ha viscut des de fa milers d’anys té molt a dir. La pedra és un element viu i un exemple clar és que si amb un marbre blanc de Carrara hi posem rajos ultraviolats i amb escalfor es torna taronja.

L’Ángel treballa amb galeries i fa unes dues exposicions anuals que combina amb projectes per obres que presenta a concursos públics. Les seves obres han rebut reconeixements internacionals a través d’aquestes exposicions. En destaca la seva participació, aquest octubre passat, a l’Iksan International Stone Culture Symposium a Corea. Recentment, també ha estat el guanyador de la Biennal d’Art de Riudebitlles.
Ell diu que sempre ha volgut ser escultor i que fa les escultures primer per a ell mateix, i si després hi ha algú que li interessi, millor.

Un dels  últims projectes és l’imminent filmació, amb el Pep Puig, d’El camí interior. És l’última par part d’una trilogia de tres documentals, i en aquest s’explica el procés de creació i els dubtes d’un artista. És la recerca interior d’un mateix i simbolitza el camí de molts artistes. Aquesta trilogia de documentals està composta, primer, de com es fa una escultura, després de com es construeix un personatge i, per últim, de les crisi dels artistes i els passos necessaris que cal fer per crear una obra.

En el apartat d’ajudes econòmiques, Camino diu: en l’àmbit de subvencions públiques als artistes, aquí som al tercer món. Els seus amics artistes, alemanys o italians, tenen subvencions i aquí no és així. A altres països de l’Unió Europea pagues els impostos en funció de les vendes, cosa lògica ja que la dinàmica de l’art és molt diferent del comerç de les coses més quotidianes.

Camino diu: l’important són els amics. El ressò no és important, el ressó distorsiona. Per trobar aquest camí més net, és molt important conèixer la història de l’art, conèixer-la globalment des del neolític fins ara. 

Per acabar, com deia l’escriptor JerômePeignot, “Ángel Camino escriu amb els seus marbres”.