A la concentració a l’església del Terme de l’activitat mensual de Tot Passejant pel Municipi, el passat diumenge 19 d’abril s’hi van personar 36 caminaires disposats a pujar a dalt de Font-rubí. El canvi d’ubicació de la sortida i de l’horari habitual va despistar més d’un dels excursionistes fidels a les caminades, un d’ells va ser repescat a dalt de Font-rubí, i un altre, que se sàpiga, es va quedar al Parc de la Pau.
En la ruta dissenyada, el camí d’anada era de pujada i es va fer pausadament però sense perdre ritme, esmorzant a les immediacions de la Mata, un vell caseriu poc abans d’arribar a creuar la carretera de Font-rubí. Va ser just en aquest punt de la carretera que es va haver d’esperar una bona estona abans de poder-la creuar, ja que es va coincidir amb el pas d’una llarga corrua de motos que anaven de passeig també. Un dels caminants va comptar un total de 175 motoristes i durant el llarg pas motoritzat les salutacions entre uns i altres van ser continuades, els caminaires aixecant les mans i els motoristes tocant les botzines i fent fortes acceleracions amb els seus potents motors. Va ser una trobada casual, però simpàtica i divertida alhora.
Arribats al cim, al peu de l’església i davant la creu de la missió, es podia contemplar una excel·lent vista sobre el Penedès, els quasi 700 metres d’altitud donaven, i donen a tothom que hi vagi, una agraïda visió de l’entorn en l’anomenat balcó del Penedès. A dalt, al bonic llogarret de 6 cases amb la seva església dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, la família martinenca Sala Tutuasus ens va donar la benvinguda i ens va mostrar les dependències de cal Llebre, la casa pairal que encara avui conserven de quan hi vivien. La casa va ser construïda el 1888 i havia estat, possiblement a les primeries del segle XX, una botiga, bar i també s’hi havia fet ball a l’altell d’aquesta, una gran sala que té les mides de tot el perímetre de la casa. Aquests veïns de cal Llebre, la Mercè Freixes, la seva filla, Teresa Sala i el Joan Tutusaus, van obrir també l’església de Font-rubí per poder visitar-la i va impressionar la majoria, ja que és molt gran i està molt ben conservada tot i que no s’hi fa culte. Sembla ser, no fa masses anys, hi van robar gairebé totes les imatges i van ser els mateixos veïns i el mossèn Elies els que van restaurar els desperfectes.
Les visites culturals van ser molt ràpides ja que s`havia de dosificar el temps per a la tornada que es va fer amb prou rapidesa, propiciada per la baixada del camí de retorn al Terme.
Gaudir caminant pel nostre entorn natural més proper és la finalitat de l’activitat de Tot Passejant pel Municipi. L’organització de les sortides, a vegades, implica la col·laboració d’altre gent aliena a El Martinet. En l’ultima excursió a Font-rubí, van ser els veïns de cal Cabreta (El Terme), en Joan Balagué i l’Angelina Llop, els que ens van acompanyar, abans, per mostrar-nos l’antic camí dels Llims per arribar-hi sense dubtes, com també les indicacions dels pares de l’Angelina. També la família Sala Tutusaus, del carrer de la Font de Sant Martí, que van ser els altres col·laboradors de la diada, donant-nos molta informació del lloc visitat i facilitant-nos l’accés a cal Llebre i l’església, com hem explicat abans. Cal afegir que com la Teresa i la seva mara Mercè, que van ser treballadores de la fàbrica de les camises Pullman, a mitjan anys seixanta (s. XX), de Sant Martí, també hi venien a treballar altres veïnes de Font-rubí, una quinzena aproximadament, que amb el pas del temps es van anar traslladant, la majoria, a viure difinitivament a Sant Martí Sarroca.
Per acabar, un agraïment una vegada més, en nom de tot l’equip d’El Martinet a totes aquestes persones que amb gran entusiasme ens faciliten la col·laboració i informació que ens és de gran ajuda.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
