Editorial

Unes eleccions molt poc europees
o com apartar els ciutadans de l’autèntica finalitat de la política

Des de les pàgines d’El Martinet sempre hem encoratjat i encoratjarem la participació en una comtesa electoral, tant a les persones que se senten motivades per participar en la gestió de l’administració pública com al conjunt dels ciutadans a mostrar les seves preferències per un programa o per unes persones en concret. És una de les regles d’or de la democràcia. Per tant, ras i curt, aquesta vegada també creiem necessari fer una crida a la participació a les urnes davant les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny.

La Unió Europea és ja per a tots nosaltres una cosa massa important com perquè no ens preocupin aquestes eleccions. En un moment tan complicat com la crisi econòmica que patim actualment, sense l’aixopluc de l’euro l’economia catalana i espanyola potser estarien sota terra. I vés que no hi acabin, sota terra. De la UE ens vénen moltes lleis, normes i regulacions com perquè no en fem cas, fins i tot les festes tradicionals i populars (només cal recordar el recent episodi de la normativa sobre materials i espectacles pirotècnics). I en un moment com aquest, i deixant a banda els ajuts europeus de què ens hem beneficiat més o menys des del 1985 fins a 2008, hauríem de recordar que la UE va ser un invent d’uns visionaris molt intel×ligents que, després de la Segona Guerra Mundial, van marcar-se com a objectiu que Europa no tornés a ser mai més el bressol d’una nova guerra de dimensions planetàries. Per això avui els nostres estudiants poden anar a fer Erasmus a diversos països europeus, per això podem viatjar per la major part d’Europa només amb el carnet d’identitat que, d’altra banda, hem tingut obligatori a l’Estat espanyol des de fa prop de 70 anys... Són algunes de les moltes raons que hi ha per anar a votar el 7 de juny.

Però també és cert que s’ha d’exigir als dipositaris dels nostres vots, de la nostra voluntat, que són els candidats i els partits que els presenten, que tenen l’obligació de no fer més bestieses amb una cosa tan fonamental per a la convivència democràtica i pacífica, com és la representació popular. Que no ens prenguin per imbècils quan plantegen una campanya com si es tractés de fer fora un govern, perquè no és això; que la democràcia és el respecte per les diverses minories, perquè tenen els mateixos drets que les majories i, per tant, no es pot plantejar aquestes eleccions com una nova guerra contra el català o contra Catalunya; tampoc pot ser una guerra contra un altre partit ni altres tonteries.

És un tòpic, però cert. En aquestes eleccions Europa s’hi juga molt, ho vulguin o no els seus polítics: Europa s’hi juga trobar o no solucions sòlides i positives per aturar la crisi econòmica i sortir-ne reforçats com a model social i econòmic, a més de polític, davant d’altres models com la Xina, l’Índia, el món àrab, no cal dir que també la sempre conflictiva Rússia, i les potències emergents com el Brasil... D’aquí a no gaire podríem tenir els mateixos problemes que va tenir l’Argentina fa uns anys...  Podem respondre tal com ho fa Berlusconi, que proposa com a candidates actrius de tercera fila perquè ell, en definitiva, creu que Europa es governa des de la seva influència personal, o bé recordant que els polítics tenen una obligació i allò que han de fer és complir-la amb actuacions serioses i responsables i no traient conills del barret, com l’actual president espanyol, Rodríguez Zapatero.

                                                                                          EQUIP DE REDACCIÓ

L'afició per la moto antiga, una passió força arrelada en algunes famílies martinenques