Sovint el “soroll mediàtic” ens fa pensar als ciutadans que tots els polítics són iguals. Però està clar que no totes les persones som iguals. No tots tenim el mateix tarannà ni les mateixes mentalitats. I això, indubtablement, marca diferents formes d’actuar i de prendre decisions que tenen impacte a la nostra vida com a ciutadans. Ho hauríem de tenir tots en compte sempre que tenim l’oportunitat d’expressar-nos en unes eleccions, siguin quines siguin.
El proper 7 de juny, els veïns i veïnes de Sant Martí podem contribuir a escollir la majoria que decidirà al Parlament Europeu. El 70% de les lleis que es decideixen a les institucions europees afecten a tots els ciutadans europeus, també als martinencs i martinenques. Decidirem votant o sense votar. Si no votem, contribuirem que les coses continuïn com ara. I ara els partits de dretes, encapçalats pel Partit Popular Europeu, tenen majoria al Parlament Europeu. Són els que posen pegues per impedir reformes conjuntes per evitar que els governs intervinguin decididament en l’economia per protegir socialment les persones que més pateixen la crisi. Si votem el proper dia 7 de juny, tenim l’oportunitat de frenar la dreta neoliberal europea, la mentalitat majoritària que ara decideix a Europa, que defensa que tot quedi en mans del mercat, que va defensar la jornada de 65 hores laborals (que es va poder impedir gràcies al Partit Socialista Europeu) amb les conseqüències de desigualtat i inseguretat per als que més pateixen la situació actual.
Sant Martí és també un exemple de la necessitat d’analitzar les formes de fer i de pensar d’aquells que triem per decidir en representació nostra. Notem que força gent s’està adonant que no és l’aparença ni la capacitat de “fer la pilota” a tothom el que realment importa més a l’hora de decidir l’alcalde del poble. Ens ho expliquen diferents martinencs quan viuen directament com l’alcalde Ramon Carbó discrimina els martinencs en funció de les opinions que tenen, barrejant les opinions particulars de les persones amb les associacions del poble que treballen amb objectius comuns que van molt més enllà de les ideologies polítiques. I tot fins arribar al punt d’amenaçar i jugar amb els diners de tots per “castigar” a aquells que s’atreveixen a pensar diferent de l’alcalde o, simplement, a explicar les veritats que el govern de CiU vol amagar. Ho hem vist amb amenaces recents injustificades cap a col·lectius i associacions del nostre poble... Nosaltres no volem ni un “xèrif” ni algú que es creu “amo” del poble quan és alcalde. No és aquesta la manera de fer que el nostre col·lectiu volem per Sant Martí. De moment, però, és la que els martinencs i martinenques van decidir majoritàriament el 2007. Això no impedirà, però, que continuem explicant que calen altres maneres de fer. Per sort, cada vegada més gent coneix i experimenta les veritables actituds de Ramon Carbó i els seus regidors.
A Europa les formes i les mentalitats importen. A Sant Martí, també.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
