Editorial

Crisi econòmica, crisi política, crisi institucional: horitzons

El passat 25 d’abril, més de sis-cents martinencs van participar en la consulta sobiranista del nostre municipi, amb una participació de més d’un 23 per cent de la població que podia votar. Pels que van votar, i també pels que no ho van fer, aquesta data i la consulta són ja una referència històrica.

Les dades ens indiquen que el moviment per la independència és essencialment jove, però que ha aconseguit encomanar les seves expectatives a la població més adulta. Les xifres de participació diuen també que el moviment és ja important, tot i que sense prou crítica. La participació ha patit sens dubte de la manca d’oficialitat de la consulta.

Moltes persones han cregut, possiblement, que la votació era un simulacre que no es traduiria d’avui per demà en fets i per això no es van acostar a les urnes. Els que van anar a votar, com també els que no ho van fer, podran comprovar que la successió de consultes populars al territori català tindran el seu efecte.

Dubtem que això es noti a les pròximes eleccions catalanes, però sí després, quan els partits polítics n'avaluïn els resultats. El moviment sobiranista és molt tendre i encara està mancat de discurs polític. La fita de la independència ha de ser l'instrument per fer un país millor internament i més respectat en el context mundial.

Per discurs entenem un projecte econòmic, de relacions internacionals, de cohesió social, cultural, de respecte als drets humans, de pluralitat... i, sobretot, unitat d'acció en tot el que és essencial. Cal excloure capelletes i sectarismes i saber generar un projecte on càpiguen els que hi estan a favor i els que hi estan en contra, que doni credibilitat i confiança a la població.

El progressiu allunyament de Catalunya i Espanya
Mentrestant, l’Estatut continua al banc dels acusats del Tribunal Constitucional, que contribueix a engrandir les distàncies entre Catalunya i l’Estat espanyol després del sisè intent fracassat de retallar-lo.

Espanya es troba en un atzucac, ja que el seu Parlament va aprovar un Estatut retallat que encara troben excessiu, per por que Catalunya vagi engreixant el seu pes institucional. Crisi institucional espanyola que ens afecta de forma decisiva, perquè les institucions no es posen d'acord sobre com tractar Catalunya.

La injustícia de la crisi també ha sortit de Catalunya
I no hi ha crisi institucional que no es vegi reflectida en l’economia. Des d’aquestes pàgines hem repetit diverses vegades la falta de reacció de les institucions espanyoles a la situació de fallida financera. De tota manera, des de Catalunya també hem contribuït poderosament a la situació.

Només cal veure com han anat baixant els preus de l’habitatge a casa nostra i la quantitat de pisos que hi ha per vendre. Aquestes dades només demostren fins a quin punt l’especulació ha estat instal·lada a casa nostra i ens n’ha fet víctimes, i potser també responsables. Hi ha massa rajoles que amaguen bitllets de 500 euros i molts viatges a Andorra o fons ocults. Mentrestant, a l’hora de curar la ferida s’ha de recórrer a penalitzar el sou dels treballadors i fins i tot la seva feina.

És simptomàtic que en aquesta situació aparegui també el discurs xenòfob. Per a qui havien de ser els pisos que ara sobren? També és sagnant que en aquests moments s’invoqui la crisi econòmica per retallar inversions en habitatge social. Sense feina o sovint amb salaris precaris, com poden tenir casa moltes famílies i persones joves?

En crisi, la borsa es converteix en un mirall de l'evolució econòmica. Un mal exemple, que aquells que van generar la part dura del problema ara siguin el referent per a qualsevol via de solució

Equip de redacció

Pentinats per a tots els gustos

< Portada