Resum de la caminada als Pèlags de Vilobí

Diumenge 8 de maig del 2011

Va ser una caminada per l’entorn de les barriades i municipis veïns on s’observà   l’extensíssima explotació de vinya a les nostres contrades. El paisatge d’aquest conreu, en aquesta època de l’any, té un denominador comú, els tons verdosos i exuberants que broten, tant dels ceps més vells, com dels més joves. El Penedès, a l’hivern, és una gran catifa del color, monòton, de la terra però en poques setmanes canvia per un de més viu, el verd dels pàmpols, quan a l’abril comencen a emergir de les soques dels milers de ceps de tota la comarca, i que es mantenen fins ben entrada la tardor, quan al final, aquesta gran catifa verda esdevindrà multicolor, amb tons grocs, ocres, marrons i vermellosos com a dominants, fins a perdre totalment les fulles dels ceps, i novament deixaran a la vista el color permanent de la terra.

L’objectiu de la caminada era la visita als pèlags de Vilobí, un indret original on durant segles s’ha extret guix, i que ara, gairebé vint anys després de la finalització de l’explotació de les canteres, s’ha convertit en un espai natural de gran vellesa paisatgística en omplir-se d’aigua, provinent del subsòl, aquesta part més profunda del terreny d’on s’extreia el guix.

La primera vista del pèlag més gran, el de Vilobigyps, es va assolir només arribar a dalt la muntanya de cal Sogues. Després, el camí per la cima portà els excursionistes al turó de la Coma, on hi ha una bona vista sobre Bellver i part de Vilobí. Tot seguit es va baixar al  Pèlag conegut pel nom del Cana (nom de l’antic propietari d’aquesta cantera). Aquí s’esmorzà i es continuà la caminada a un altre indret per veure més de prop el Pèlag gran de Vilobigyps, passant per davant del restaurant Cal tres pams. No estava previst, però s’entrà al recinte extern del restaurant per veure maquinària del camp, antiga, exposada i alguns animals de corral, a indicació d’un dels caminants que coneixia el lloc. Un vegada dins, el propietari va obrir un petit museu d’eines antigues del camp que tothom va poder veure. Es va marxar de Vilobí passant per l’últim dels pèlags, el Gori. Cal dir que els veïns anomenen els Talls el que ara és conegut pels Pèlags.

El grup, amb 21 participants, després de baixar pels carrers del centre de Vilobí agafà el camí del barrí de la Font on es troba la Font de Rovira, després d’una paradeta a l’indret de la font, es continuà per aquest carrer de cases i arribar al següent objectiu de l’excursió, Les Graus. És un bosquet, ja dins del municipi de Font-rubí, per on passa la riera de Vilobí pel mig, amb una gran massa d’alzines i pins en els quals destaquen pins pinyoners molt alts, i una gran alzina bicentenària, aquesta, al costat mateix de la font. Aquesta última dada és extreta de l’excursionista i redactor dels llibres sobre rutes de font dels Penedès, Manel Córdoba (Manel de les Fonts). 

Es retornà al camí que passa pel mig del carrer del barri de la Font per fer l’última part de la caminada en direcció al bosc de cal Caneta, la Planota i sortir darrere de cal Pastor per arribar de nou a les escoles de la Rovira Roja. En aquesta caminada es trepitjà més terreny de Vilobí i Font-rubí, que el mateix de Sant Martí.

Un últim apunt per la història és, sobre les guixeres de Vilobí, les quals van començar a ser explotades en l’època romana. Durant el passat segle XX, eren moltes i petites explotacions on els seus propietaris en treien profit de l’extracció del guix, però durant l’últim terç del segle es van unificar en una sola empresa que sota el nom de Vilovigyps explotà la zona fins a l’any 1993, any en què fou comprada per una empresa de la competència i aquesta va tancar, definitivament, les canteres de Vilobí. En aquell moment hi treballaven una cinquantena llarga de treballadors, dels quals 6 o 7 es van traslladar a l’explotació de Santa Margarita de Montbui, lloc on la companyia compradora tenia, també, una explotació de guix. A Vilobigyps hi van arribar a treballar més de 80 persones.   

Una primera vista sobre el pèlag de Vilobigyps, el més gran de tots, al cap de poca estona de la sortida de la caminada.

El pèlag de Cana està en un lloc molt acollidor, en aquest indret s’aprofità per esmorzar a l’ombra dels pins. Es van poder veure alguns peixos.

Exterior del Restaurant Cal Tres Pams on es pot veure maquinària del camp antiga a tot el voltant del recinte, amb alguna au de corral.

Interior d’una part del petit museu d’aquest Restaurant on també hi ha tota mena d’eines que es feien servir per treballar al camp. Avui dia són poques les que encara tenen utilitat.

La gran alzina bicentenària, al costat de la Font de les Graus, es troba dins d’un bosquet per on  passa la riera de Vilobí. Les Graus és un indret molt tranquil i acollidor al terme de Font-rubí.

< Portada