La Cova de la Pedrera, terme municipal de Sant Martí
En el nostre municipi podríem anomenar uns quants sectors que havien estat pedreres i actualment són simples indrets despullats i contemplatius de la història. Un d’aquests indrets és la Cova de la Pedrera, situada al costat del dipòsit “de la pedrera” que és com es coneix popularment al camí que va de Font de Mallol i es dirigeix remuntant la muntanya cap a l’est, les torres d’alta tensió i l’Artiga. El camí en trams està fet malbé, i en altres millor, fins que, a uns 50 metres abans d’arribar a la cova, un pendent ascendent del 20% ens duria fins a una figuera de grans dimensions que ens camufla l’entrada principal. Desgraciadament, l’empresa encarregada del manteniment de les torres d’alta tensió va fer una pista forestal ascendent que travessa de ple un sector de la cova, cosa que en el seu dia es podria haver evitat. És una mostra més de l’agressivitat i arrogància amb la qual una potent empresa mensyprea l’ètica i el protocol, d’haver enginyat un pas pel voltant de la cova. Davant de la cova hi ha un replà on es va construir als anys setanta un dipòsit circular. Es va construir també un abeurador pel ramat, subministrat pel mateix dipòsit del costat. D’aquesta manera el punt de referència és més clar. Ens plantem davant de la figuera i ens endinsem a una cavitat profunda d’un 8 a 10% de rampa descendent.
Descriurem, però, per ordre aquest indret. La façana de la cova deuria de tenir uns 25 metres de llargada durant les etapes decadents de la seva explotació. De direcció sud-oest a nord-est presenta sectors més treballats uns que altres. La roca exposada al sol durant tants anys presenta clapes rostides i deteriorades a la superfície. S’ha desprès rocalla de grans dimensions en alguns sectors i petits volums manejables en altres. En el sector més al nord-est hi ha ubicat un indret ple de residus des de la mida de la mà a gruixos d’una pilota de futbol. També aquest sector és més profund, la qual cosa ens duria a pensar que l’explotació de la cova hauria d’haver-se iniciat aquí. Aquestes suposicions avui en dia són molt confuses.
Baixant uns metres, a punt d’endinsar-nos al sector principal de la façana, ja veiem el treball del punxó del picapedrer que manifesta de forma vertical tota la part superior de la boca d’entrada. El sostre de la cova s’inicia en forma de dent de serra i es deixa entreveure com extreien els blocs rectangulars. Aquests tenen unes dimensions de 40 a 60 cm de llargada per una alçada d’entre 18 i 25 cm. A continuació del bloc dibuixat a la roca, hi ha unes perforacions verticals de 7 a 10 cm de buit entre bloc i bloc, per tal d’ubicar-hi unes estelles de fusta d’alzina. Aquestes es col·locaven en forma de falca durant la tardor, aprofitant que el sostre de la cova era humit, i a mida que la fusta anava absorbint l’aigua, havia d’eixamplar-se i forçar un trencament de la pedra. Com a mínim, el bloc hauria de notar la força de la fusta i alleugerir l’extracció d’aquest. Tot el sostre de la cova presenta l’esglaonament per fases d’extracció de pedra. És molt interessant observar les direccions del punxó i escarpes utilitzades en el seu moment. En la totalitat de la superfície interior de tota la cavitat és d’admirar la mà del picapedrer. Ens ubiquem en el fons de la cova i observem la perspectiva ascendent de l’esglaonament del sostre. Existeix encara avui un ordre de treball que revela el mètode d’extracció dels blocs que demostra la paciència i constància de la feina. El temps sembla aturar-se en aquest indret.
Per mediació d’un aficionat a l’arqueologia que va visitar la cova de la Pedrera a mitjans dels anys quaranta, es va determinar que l’extracció de pedra s’inicia en el neolític, segueix ininterrompudament durant les èpoques ibera i romana, i restaria un temps en abandó fins a l’època de l’alt medieval. Es documenta també l’evacuació i ports de pedra per a la construcció del Castell de la Roca de Sant Martí. Quan els blocs s’evacuaven a l’exterior de la cova, s’incorporava la mà del picapedrer que els desbastava i confeccionava les mides concertades. Així doncs, no és difícil pensar que en un sector proper o al costat a la cova hi hagi l’assentament dels picapedrers que confeccionaven els brancals, empits i diversos encàrrecs concertats des del Castell de la Roca. Els ports de la pedra es deurien de dur a l’esquena de rucs i matxos aportats per alleugerir els ports i entrega. Ni tan sols la mà d’obra aportada per presidiaris i personal delictiu divers van poder alleugerir l’empresa d’extracció a la pedrera. Fins i tot tenint en compte les inclemències meteorològiques i els períodes de fam i guerres alternes que hi hagueren en èpoques successives, el seguiment d’extracció va seguir fins a principis del segle XX. Es documenta que entre els anys 1901 i 1903 es van extreure la pedra concertada per a la rehabilitació d’un trull d’oli ubicat a la masia de Samuntà, abans de l'abandonament definitiu de la Pedrera.
A l’actualitat, un altre dipòsit d’aigua pel subministrament del cos forestal, de proporció quadrangular de set per set metres aproximadament, es troba en el revolt que hi ha abans d’iniciar-se la rampa ascendent a la cova. Cal recordar que al mes d’abril de l’any 1994 hi hagué un incendi en el sector de la cova i la part del costat que va deixar entreveure l’edificació de barraques de pedra seca, marges i residus de pedra que amb seguretat deurien portar-se des de la cova. Intel·ligentment l’indret de la cova es troba arrecerat del vent de dalt. La seva ubicació havia de contemplar els canvis climàtics que sempre portaven mal de caps a causa del fangueig pel fet de ser un indret polsegós. La humitat que es concentrava a la superfície exterior del sostre de la cova és la causant que unes esquerdes que s’endinsen per la façana produïssin dilatació i trencaments en època de glaceres.
Un racó tan important com la “nostra cova de la Pedrera” no s’hauria de deixar de visitar i hauríem de prendre nota de l’impacte visual que representa. Però és clar que això no ven.
Agustí Salvà i Fiona Ellis
< Portada |
