Editorial

Protesta popular contra una democràcia sense respostes

Més enllà de les majories absolutes, de les reeleccions o dels canvis de govern provocats per les eleccions municipals d'aquest 2011, la notícia ha estat sens dubte les mobilitzacions populars que durant la passada campanya electoral van ocupar les places i carrers de les principals ciutats de l'Estat espanyol i les cassolades que s'han viscut en moltes poblacions. Ara mateix, en desconeixem els efectes reals, però el moviment ha fet ben palesa la insuficiència i el col·lapse de les formes de participació democràtica i de gestió de les mateixes institucions.

N’hi ha que han comparat aquestes mobilitzacions amb les que es van desencadenar el febrer passat a Tunísia, al conjunt del nord de l'Àfrica magribina i fins a la península aràbiga i el Pròxim Orient. Les mobilitzacions de la plaça de Catalunya o de la Puerta del Sol també estan relacionades amb el Maig del 1968 francès, però sense barricades. Hi ha hagut qui ha vinculat la protesta amb la mobilització que es va generar en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions espanyoles de 2004, arran dels atemptats de l'11 de març als trens de Madrid. Allà es va voler aturar la manipulació informativa interessada dels fets per presentar-los en un sentit que després es va demostrar que era fals.

La motivació d'aquesta protesta popular, pacífica i cívica, ha estat diversa: la queixa per la falta de resposta de les institucions a la crisi econòmica o per la constatació que els instruments democràtics han estat totalment incapaços de corregir-ne els efectes. I és que, mentre que els especuladors tenen cada vegada més poder i estan sortint impunes de la situació, les classes mitjanes -per no parlar dels sectors més desafavorits- s'estan empobrint a una velocitat de vertigen, es queden sense capacitat adquisitiva per l’atur i una manca d'expectatives desesperants. Davant d'això, no han trobat enlloc cap altra resposta que una amenaça de retallades socials, ajornada, això sí, fins a l'endemà del 22 de maig.

També hi ha una insatisfacció profunda amb un model polític espanyol que va sorgir de la transició del franquisme, molt preocupada a conduir de forma controlada l'accés a la democràcia. Catalunya no se salva, sinó que encara té una situació pitjor, perquè els catalans hem estat incapaços, en 31 anys d'autogovern, de dotar-nos d'un marc electoral propi, realment proporcional, modern i amb capacitat per connectar directament els interessos dels ciutadans amb els seus representants electes per poder-los reclamar així comptes per la gestió.

El Maig del 68 va portar conseqüències importants, tot i haver estat un moviment difús i heterogeni que en aquell moment no va trobar la comprensió de la majoria dels francesos: noves formes d'expressió, l'emancipació sexual de la dona, una reforma institucional de la República francesa i tot un model ètic que es va estendre arreu. 

A casa nostra, que ningú es deixi enganyar pels resultats de les eleccions municipals. No s'ha de menysprear, sinó tot al contrari, el canvi històric de signe polític de l'Ajuntament de Barcelona i en el municipalisme català en general. Som conscients que aquestes reflexions no valen, no importen o són irrellevants per a moltes persones i en moltes poblacions, ja que per això hi ha hagut majories absolutes o àmplies victòries en aquestes eleccions. Però fins i tot a Sant Martí, tot i l’ampliació de la majoria de CiU i, sobretot, la davallada del PSC i d’ERC, la incorporació de joves a l'acció política local té una dimensió històrica, a la qual costa de trobar un precedent i per a la qual serà interessant buscar les causes i les conseqüències.

De la mateixa manera que hi ha col·lectius que, segons els resultats electorals, estan plenament satisfets amb les solucions que els han aportat els seus polítics, n’hi ha que han donat suports aclaparadors a dirigents populistes implicats en escàndols de corrupció, de prepotència i de caciquisme. En aquests casos, la reivindicació de responsabilitat i de rigor democràtic dels que han sortit al carrer davant la falta de solucions, altres l’han transformada en una admiració cega als oportunistes i vividors que els enlluernen amb les seves exhibicions de poder i de falta d'escrúpols.

Els resultats d'aquestes eleccions són, com sempre, importants per als pròxims quatre anys per tot allò que impliquen en l’activitat política, però el moviment que s'ha generat als carrers i places del país ha deixat molt clar que el model i les formes de gestió polítics són clarament insuficients, sovint deficients, moltes vegades poc democràtics i, ara per ara, incapaços de donar resposta als problemes que preocupen més. Aquests processos es comencen a notar i provocaran canvis a mig termini.

EQUIP DE REDACCIÓ

< Portada