Parròquia de Sant Maria

Aprendre a creure – 2

En el núm. del mes de gener d’enguany vaig presentar un primer escrit sota l’epígraf: APRENDRE A CREURE. Avui presento un segon escrit del mateix autor (un gran biblista basc: José Antonio Pagola), amb el títol CAMINS VERS DÉU. Aquests articles estan destinats a persones que, per les raons que sigui, s’han allunyat poc o molt de l’Església i, sabent-ho o no sabent-ho, cerquen de veure-hi més clar en el camí de la vida. L’autor, delicadament, proposa diferents camins que poden acostar a aquest misteri de Déu, de qui Jesús ens ha parlat com a Pare bo que espera pacientment que nosaltres retornem a la casa pairal per abraçar-nos amb emoció paternal. Espero que els qui ho llegeixin hi trobin ni que sigui una espurna de llum per veure-hi més clar.
Mn. Miquel
CAMINS VERS DÉU

Tu pots trobar-te amb Déu, sentir-lo més a prop, viure’l d’una altra manera. Pots anar passant a poc a poc de la indiferència a la confiança, del recel a l’amistat, de la incredulitat a la fe. T’ho dic perquè tu pots escoltar la invitació de Déu que ja comença a ressonar al teu interior.

Déu et pot semblar avui un desconegut. No pots entendre que hi hagi persones que visquin amb alegria la seva fe. No acabes d’entendre que Déu pugui ser per a algú una font d’alegria i de força per viure. Però la teva vida pot canviar.

Dietrich Bonhoeffer, un teòleg alemany executat pels nazis, solia dir que hi ha persones que viuen durant molts anys sols amb la meitat del seu cor. També a tu et pot estar passant una cosa semblant. No estàs vivint la vida des del més profund de tu mateix. Van passant els anys, però hi ha alguna cosa que se t’escapa.

Potser em diràs que ja fa molt de temps que has deixat les pràctiques religioses. Vius allunyat de l’Església; on et trobaràs amb Déu? Quins camins pots seguir per buscar-lo? Quina novetat pot introduir Déu en la teva vida tan allunyada de qualsevol experiència religiosa?

Un primer camí que et pot acostar a Déu és la naturalesa. Ets sensible al camp, el mar, els boscos o la muntanya?, saps mirar el cel, els núvols, les onades o els estels? Obre bé els teus ulls i les teves oïdes per contemplar l’univers que t’envolta. Pot ser que no et digui res, però pot ser que un dia se’t presenti com un escenari fantàstic.

No veus com es reflecteix de mil formes la bellesa, la força i el misteri de la vida?
Mira-ho tot des del fons del teu ésser. Tu mateix ets una part minúscula d’aquest món.

No escoltaràs mai una invitació silenciosa a orientar el teu cor vers Aquell que és l’origen de la vida i el fonament de tot el que existeix? No percebràs mai la presència humil del Misteri insondable que ho embolcalla tot?

Un altre camí per elevar el teu esperit vers Déu pot ser l’experiència estètica. La fruïció de la bellesa artística pot convidar-te vers la bellesa misteriosa de Déu. Vivim una vida tan agitada i dispersa que anem perdent capacitat per fruir de la poesia, la música o l’art. Els camins poden ser diversos.

Tingues cura de la teva sensibilitat. Conec persones en les quals l’experiència de la música crea un espai interior que els convida suaument a una actitud més confiada i oberta al Misteri de Déu.

Un camí excel·lent vers Déu és, sens dubte, el trobament amorós. Estimes de debò algú?, et sents estimat?, estàs enamorat o enamorada? L’amistat entranyable, la fruïció íntima de l’amor, la confiança compartida, el perdó mutu, la festa, el descans divertit són experiències que et poden fer assaborir la vida d’una manera més fonda.

T’alliberen de la soledat i de l’aïllament, et rescaten de la teva inseguretat, il·luminen l’obscuritat que hi ha en tu, t’infonen alegria, donen color a la teva vida. Són experiències que t’estan convidant a percebre la tendresa amistosa d’un Déu que és la font última de tot amor. ¿No sabràs pressentir mai en els teus encontres amorosos la plenitud insondable de qui és sols Amor?

Hi ha un altre camí. Per a mi, és el millor per als qui us heu allunyat de l’Església i aneu cercant com creure en Déu d’una altra forma. És Jesucrist. Estic convençut que conèixer millor Jesús, llegir sense prejudicis el seu evangeli, deixar-se guanyar pel seu esperit i sintonitzar amb el seu estil de viure pot ser el camí més segur per descobrir el veritable rostre de Déu.

Jesús explicà un dia la paràbola d’un fill que va abandonar casa seva, s’allunyà del seu pare i va malmetre la seva vida. Són coses que fem tots: ens oblidem de Déu, ens n’allunyem i malmetem la nostra vida de moltes maneres. Aquell fill un dia retornà a casa. Jesús ens explica que el pare l’estava esperant.

Quan el va veure arribar, afamat i humiliat, «es va commoure», va perdre el control, arrencà a córrer i el besà efusivament. Déu és així.

Un Pare que ens espera amb els braços oberts. Pots llegir el relat de Jesús a l’evangeli de Lluc 15,11-32. T’anirà bé!

J.A. Pagola
(traducció de Mn. Miquel)

< Portada