En la missa del capvespre del diumenge de Pasqua es pot llegir Lc 24,13-35, la bellíssima narració del Ressuscitat als deixebles d’Emaús. És una de les moltes aparicions que ens narren els quatre evangelis. Les aparicions del Ressuscitat, juntament amb la tomba buida, són el testimoniatge més clar que els Evangelis ens deixen sobre la Resurrecció de Jesucrist.
Ningú no va veure com Jesús ressuscitava. Amb aquesta afirmació volem dir que la Resurrecció de Jesucrist no és un fet històric, sinó que a frec de la història està més enllà de la mateixa història. El Crist Ressuscitat no es veu amb els ulls del rostre, sinó que només es percep amb els ulls de la fe.
1.- Per això els dos deixebles no reconeixen Jesús quan es posa a caminar amb ells. La mort de Jesús ha significat per a ells un gran fracàs: “Nosaltres esperàvem...”; però ja no esperen. Per això se’n van tristos i desesperançats.
2.- Aquell caminant –és el Crist gloriós- els fa recapacitar, recordant-los com les Escriptures havien ja anunciat la passió i la mort del Just. Aquells deixebles, a poc a poc, -gràcies a la Paraula que Jesús els recorda- se senten interiorment il·luminats i enardits. Per això, en arribar a Emaús li fan aquell prec –que és bo repetir en els moments adversos-: “Senyor, quedeu-vos entre nosaltres”.
3.- El gest decisiu que obrirà els ulls (de la fe) als deixebles serà el moment de partir el pa a la taula d’Emaús. És l’Eucaristia (la “fracció del pa”, en deien les primeres comunions). Jesús és el pa partit, lliurat per nosaltres fins a la mort per a donar-nos vida i vida nova.
4.- L’alegria dels deixebles va ser immensa; tant que tot i que ja s’havia fet fosc (“el dia ja declina”) se’n tornen a Jerusalem a donar la Bona Nova als seus amics. Una notícia com aquesta s’ha d’escampar. I junts comparteixen la joia del Crist Ressuscitat. “Realment, el Senyor ha ressuscitat!” I el nostre cor canta: “Al·leluia!”
Mn Miquel
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
