A aquestes alçades, és evident que l’actitud de CiU ens ha portat a un desgavell en la gestió urbanística. Un desgavell amb embolics importants que té un cost per als veïns ja que cada projecte o tramitació que s’ha de refer, repetir o variar comporta noves despeses dels tècnics.
CiU ha aprovat un Pla General d’Ordenació Urbanística (POUM) que ha acabat en un grapat d’enganys, ha engruixit els conflictes en lloc de resoldre’ls i a més n’ha creat inútilment de nous com a conseqüència d’una actitud poc dialogant i molt prepotent.
Alguns exemples dels enganys:
CiU va dir que no volien que el poble creixés més i han aprovat un POUM amb 120.000 m2 més requalificats com a aptes per urbanitzar.
CiU deia que volia mantenir la identitat del poble i ha aprovat una normativa en què tots els edificis del nucli urbà (tret de tres) poden anar a terra i fer-hi pisos.
Alguns exemples dels conflictes: Zona industrial. Ens diuen en un ple que la proposta de CiU de canvi de sistema aprovat (passar de gestió pública a privada) estava ben vista pels veïns i ara comprovem que els veïns presenten recurs d’alçada i demanen la nul·litat del POUM, argumentant entre d’altres un fet que, de provar-se, seria molt greu: Diuen que una regidora de CiU va assistir al ple d’aprovació del POUM forçada i va votar afirmativament de forma coaccionada i contra la seva voluntat.
La Bleda. A dia d’avui s’han gastat un munt de diners que paguem tots els martinencs i martinenques per estar al mateix lloc de fa tres anys. El govern municipal de CiU, amb tres anys de prepotència i entossudiment, ha fet tot el contrari del que demanava el sentit comú: buscar solucions i parlar per assolir un major consens. S’entesten (com sempre han fet) a tirar pel dret.
Què ha passat des de mitjans de 2006 fins ara? Quina ha estat la gestió de CiU? Intentem fer un resum ràpid, per comprovar el poc rigor en la gestió d’un tema complex com aquest:
Projectes de reparcel·lació: Aprovació inicial de la reparcel·lació - exposició al públic – els caduca l’expedient – tornen a fer una nova aprovació inicial – exposició al públic – els torna a caducar l’expedient i s’adonen que no està ben fet – tornen a fer una altra aprovació inicial – una altra exposició al públic... Resultat: tornem a estar on estàvem el 2006. Amb una diferència: tot això representa molts diners dels martinencs llençats.
Projecte d’urbanització: Aprovació inicial – exposició al públic – resolució del munt d’al·legacions presentades i aprovació definitiva – contenciós interposat pels veïns- ara s’adonen que no està ben fet i tornen a començar un altre cop des de zero amb una nova aprovació inicial – exposició al públic... i novament, tornem a estar on estàvem el 2006. (Però amb diners dels martinencs llençats pels embolics en què ens posa CiU a Sant Martí i amb l’ambient encara més enterbolit per la manca de sensibilitat del govern i les ganes de “manar” en lloc de convèncer).
I en tot aquest desgavell de gestió urbanística, encara hem de sumar 3 recursos d’alçada més a l’aprovació del nou POUM de CiU, molts dels quals segur que es convertiran en processos judicials que ens poden portar d’aquí a uns anys a l’anul·lació del POUM, amb la inseguretat urbanística que això representarà i els molts diners que tots ens seguirem gastant i gastant per res.
A grans xifres, ens preguntem quants diners ens hem gastat i quants ens seguirem gastant en tot aquest desgavell de gestió? Fins ara uns 240.000 euros en el POUM?, uns 180.000 euros en la zona industrial?, uns 150.000 euros en la tramitació de la Bleda?, uns 60.000 euros en advocats?... I TOTAL PER RES. D’això serveix la majoria absoluta de CiU?
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
