Després que en el darrer escrit parlés d’unes de les variables macroeconòmiques més importants, com l’atur, avui m’he proposat explicar el millor possible una altra d’aquestes dades. L’IPC, que és l’acrònim d’Índex de Preus al Consum, que no és més que estudiar la inflació, o dit d’una altra manera, l’augment del cost de la vida.
Com no pot ser d’una altra manera, aquestes dades s’extreuen a través d’unes estadístiques. Aquestes estadístiques tenen unes normes molt concretes i estan harmonitzades (són iguals) a tots els països europeus.
El que primer es determina és la cistella de la compra, que intenta ser una composició de les compres que efectua un ciutadà mitjà. Hi ha incorporat des del preu del pa, al preu de la factura del telèfon, passant per sabates o entrades de cine. Els productes d’aquesta cistella es mantenen estables durant una temporada llarga (5 anys la darrera vegada) i la darrera actualització va ser efectuada el febrer del 2007 i serà la mateixa fins al 2011.
El que va variant constantment és el pes de cada component a la cistella.
Per tant, els pesos dels components de la cistella també permeten estudiar l’evolució del consum al llarg dels anys.
En aquesta taula es pot veure que en tan sols 2 anys els diners destinats als aliments s’han reduït en un 4%, mentres que l’apartat destinat a parament de la llar ha augmentat un 1%. Es diu que com més evolucionada i benestant és una societat, menys diners destina a aliments. Us aposto un cafè que el proper any aquest percentatge serà major.
Hi ha diverses crítiques a la composició d’aquesta cistella. Entre elles que els consumidors canvien les seves despeses més ràpidament que aquests 5 anys (per exemple fins aquesta darrera actualització no hi havia inclòs el preu de l’ADSL), o que els components no inclouen canvis de qualitat (us imagineu que la gent comprés durant 5 anys el mateix tipus d’ordinador) o que no tots els productes hi estan incorporats (el més flagrant que no està incorporat és el cost de compra de l’habitatge o el cost de la hipoteca tot i que sí que s’hi incorpora el preu del lloguer).
La cistella de la compra té els mateixos components aquí que a Sòria tot i que per determinar millor l’evolució real de preus, els pesos que cada un dels components té a la cistella difereix a cada província.
I amb aquesta cistella es determina l’evolució dels preus. A la pregunta de si és bo o dolent que els preus pugin la resposta és la que sempre dóna un economista: depèn.
En realitat les pujades brusques dels preus són dolentes perquè poden fer que la gent no pugui comprar el que necessita (sabeu que a Veneçuela la inflació actual està al voltant del 24%?). Però per contra, si els preus no paren de baixar significa que ningú voldrà comprar res perquè “l’endemà” seran més barats i llavors el consum baixa i és un desastre perquè aquell cercle virtuós del que tothom parla es converteix en un cercle viciós.
Es creu que si la inflació està entre el 2% i el 4% anual està en els nivells òptims pels economistes.
Aquestes són les darreres dades d’inflació calculades de manera interanual que no és més que comparar cada moment amb els preus de 12 mesos abans.
Ara mateix estem en un període d’inflació baixa (que els propers mesos es pot convertir en negativa) a conseqüència principalment de la baixada de preus del petroli. O sinó intenteu recordar a quant pagàvem la gasolina l’estiu passat.
Per últim m’agradaria explicar per què serveix aquest índex. No és una dada més sinó que serveix pel que s’anomena actualització de preus. Per exemple, la majoria de sous s’apugen cada gener en funció de l’IPC. O els preus dels lloguers, o les pensions i tantes altres coses.
Però aquest fet implica un problema a Catalunya. Per què? Doncs perquè els sous s’actualitzen amb l’IPC espanyol però l’increment de preus és diferent a cada regió.
Sabeu que només per això, el poder adquisitiu dels catalans ha baixat més del 3% en només 9 anys? O que des de l’any 1979, els preus a Espanya s’han multiplicat per 4.7 mentres que a Catalunya ho han fet per 5.2!
Doncs sí, aquest és un altre dels molts problemes que implica seguir pertanyent a Espanya. Però això ja ho parlarem en un altre moment.
David Rabella
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
