Estupefacte. Així em vaig quedar quan el nostre coordinador, en Xavier Cadafalch, m’explicava la possibilitat que El Martinet es quedés sense el seu local de sempre a l’antic ajuntament, un cop remodelat. No m’ho podia creure. De sobte vaig recordar les tardes passades en aquell local durant tretze mesos, complint les meves hores d’objecció de consciència, ordenant fotos, revistes, diaris, documents, etc. aprofitant racó a racó, però amb la il·lusió de fer alguna cosa realment útil, tant per a mi com per a un poble i formant part, a la meva manera, de la seva història i cultura.
No trobo cap forma d’entendre la posició sectària i partidista de l’actual equip de govern martinenc, obviant la presència d’una entitat fortament arrelada, històrica i amb una empenta que ja voldrien altres entitats. Som un col·lectiu de gent diversa, de tots colors, ideologies i pensaments, que treballem voluntàriament per a un bé comú: recollir la petita història local d’un poble entranyable i la seva gent, fent un butlletí mensual des de fa 32 anys, amb més o menys sort, amb moltes o poques pàgines, amb fotos o sense, però sempre presents per recollir els esdeveniments locals i comarcals.
L’actitud per part de l’Ajuntament martinenc no té excusa. El Martinet ha tingut a l’antic ajuntament el seu espai, el punt neuràlgic per a les reunions, per a les trobades amb els veïns que volien una còpia d’aquella foto que tant els interessava… l’espai on si feien curtes entrevistes a molts martinencs… l’espai que era ocupat en bona part per piles i piles del nostre butlletí i molts d’altres… on la quitxalla del desaparegut Petit Martinet es reunia per posar damunt del paper les seves idees…
Es pot obviar tot això?
El Martinet és un petit iceberg que sura per un oceà, a vegades hostil, però que com a tal, la part més gran no és la que es veu, la seva gent. El col·lectiu que fa fotos, que reparteix, que ajuda, que col·labora, que camina…
Aquest immens col·lectiu necessita un local.
L’arxiu fotogràfic i històric necessita un local.
Convindria una reflexió per part del consistori martinenc. Una reflexió que no fos partidista, que tingués en compte el poble, la seva gent i el benestar d’una entitat de la qual encara formo part i l’observo amb el mateix entusiasme que ara fa dotze anys en aquelles tardes d’objecció.
Josep Ma Sala i Santacana
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
