Crònica de la Caminada pels turons martinencs

El passat diumenge 7 de gener s’encetà la nova temporada 2010 de les caminades que organitza El Martinet, Tot Passejant pel Municipi.  La caminada recorria els camins de la part més alta de la muntanya del municipi, on la visió d’una bona part del paisatge penedesenc queda molt per sota, i quan el dia és clar, la vista acapara un llunyà horitzó, amb una molt bona perspectiva en totes direccions.

El diumenge es llevà molt tapat de núvols, les previsions meteorològiques no van fallar, però aquest no fou un motiu suficient per frenar la voluntat dels caminaires que esperen els diumenges per sortir a respirar aire pur, caminant pels antics camins que recorren tot el municipi i que porten a qualsevol racó, d’una punta a l’altra per molts indrets diferents, ja siguin per dins els conreus o les muntanyes, per camins pedregosos o per les voreres de rius, torrents... A més, en aquestes rutes dominicals, fer petar la xerrada amb el veí de caminada és el complement ideal per fer una cura dels problemes individuals acumulats durant la setmana.

Al Parc de la Pau, es van reunir 33 persones per anar a l’anunciada caminada, tot i que aquella hora del matí, el fred era ben viu. La mancança d’aire per una banda i el fet de posar-se a caminar amb pas decidit va esvair ràpidament la sensació de fred. Poc abans d’arribar a la casa de can Grau es va fer la parada de l’esmorzar, just al costat d’una barraca de pedra seca. Pel camí, que s’anava enfilant muntanya amunt, se’n veieren més d’aquestes construccions tan enginyoses i singulars que estan fetes a mà i només amb pedres, sense cap més component d’unió entre elles. Tot un art que amb el pas del temps l’home ha perdut.

Quan el grup aconseguí la part més alta dels turons, la vista s’allargà fins l’infinit, però el dia nuvolós i tapat va escurçar força la distància de la visió que en un dia assolellat es té des d’aquest indret. En les parts més altes d’aquests turons, el del Pi Ver i el de Samuntà, es parà uns minuts per mirar, tot buscant punts de referències conegudes en la distància. Després, la baixada des de Samuntà va donar embranzida i s’agafà un bon ritme de caminada, gràcies també a la manca de calor. Un cop a baix, al peu de la Fassina, es passà per la fondalada de les Valls on la riera de Pontons porta aquests dies un lleuger cabal d’aigua que fa de l’indret un lloc molt agradable de passejar. A un quart de dues de la tarda, tota la colla era novament al Parc de la Pau de Sant Martí, al mateix lloc de la sortida.  

A la tarda del diumenge va arribar una pluja fina que a l’endemà es convertí en la nevada de la qual durant la resta de la setmana se’n va parlar molt, per sort, no tant al nostre municipi martinenc.

La riera de Pontons a l’indret de la font de la casa Gran, on els caminaires creuaren per la palanca amb l’ajuda d’un passamà. Un bon pal agafat per altres dos caminaires voluntariosos.

La parada obligada de l’esmorzar va tenir lloc al costat de la barraca de pedra seca de can Grau. Aquesta barraca està en bon estat de conservació gràcies als seus propietaris.

La comitiva baixant pel fort pendent del turó del Pi Ver, abans d’enfrontar-se a la pujada que els portà a dalt del Pujol de Samuntà.

El caminaires passant per la resclosa de les Valls on l’aigua de la riera de Pontons fa aquest salt.

< Portada