Recuperem la història en imatges
Les caramelles de fa 50 anys
Aquesta imatge ens recorda qui eren els caramellaires d’ara fa gairebé 50 anys, una tradició que gràcies a la coral martinenca avui dia encara perdura al nostre municipi. A la fotografia només es veuen una part dels components de la Coral Sarroca Nova d’aquells anys. Estaven cantant a dins el baluard de la casa de cal Valent, a la carretera (Av. Josep A. Clavè), amb gent que els escoltava i mirava també des de la carretera, tot i que a la foto costa figurar les persones grans i també els nens, darrere les reixes.
El components de la foto són: al centre i d’esquena, Lluís Pujadó i Queraltó com a director (cal Sr. Ventura). I d’esquerra a dreta: Antonio Daries (cal Tomaset), Pere Rafecas Via (cal Peret Serraló), el cap de darrere és Jaume Rovira Barceló (cal Maginotari), Jaume Escoda Escofet (cal Forner Vell), Pere Fontanals Bartrolí (ca la Sorda), Josep Canals Gol (cal Canals), Josep Tort Galimany (cal Cols), Josep Albet Rafecas (La Guardia), Joan Raventós Canals (cal Raventós), Josep Escofet Rosell (Martí de Fumet), Joan Carbó Albet (Bonvinet, de la Casa Gran), Josep Vallès Llopart (Josep de Fumet) i Josep Pujibet Vallès (Ferrer Nou).
Se suposa, per la perspectiva de la fotografia, que no hi havia prou espai a dins del baluard per agafar tots els cantaires, ja que el cor d’aquells anys era força més nombrós del que es pot veure.
Foto: Teresa Carbó, La Berna, de Torrelles de Foix.
Carta a un amic i veí des del front
Reproduïm aquesta carta original feta per en Magí Piqué des del front de Terol, a la Guerra Civil Espanyola. Ell vivia a cal Pastor, a les Cantarelles, i el destinatari era el Bonvinet que vivia a la Casa Gran, eren veïns d’aquesta zona del municipi, i pel que es dedueix de la carta, també bons amics. En Joan Carbó, de cal Bovinet, curiosament està en la foto de les caramelles que reproduïm en aquest apartat de Recuperem la Història en Imatges.
Hem reescrit la carta respectant les expressions i la llengua, però, corregint l’ortografia per fer-la més entenedora, tot i que la cal·ligrafia és fàcilment llegible. El sentiment del autor en aquella situació d’hostilitat total en què es trobava es fa evident a l’hora d’escriure la carta, recordant com de bé podria estar collint raïms amb els seus i a casa. Amb tot, sembla conformat amb la situació bèl·lica que li va tocar viure, i sabedor que ell encara podia menjar.
Sabem, pels seus familiars que viuen a Sant Martí, que va tornar de la guerra, es va casar i va tenir dues filles.
En el revers de la targeta postal es veu el nom de Castell Sarroca, el nom amb què es coneixia Sant Martí Sarroca durant aquells anys de la Guerra Civil.
Armillas, 13 de octubre 1937
Muy apreciado Juan, te hago saber que estoy bien como deseo para ti. Sabrás que he seguido muchos pueblos y muchos terrenos ya, ahora estoy en las trincheras, pero se está bien, tiramos algunos tiros pero no por fuerza, por gusto. Estamos cerca de los fascistas, sentimos como cantan y tocan la guitarra y algunas veces también hablamos con ellos. Estamos cerca de Bibel, pero cambiamos muchas veces de sitio y caminamos mucho, y también vamos en camión.
Pensar que en este tiempo venía a coger uvas para ti y este año, al ser tan lejos en estas tierras de Aragón, pero estoy tranquilo porque aquí todavía comemos bastante, porque vosotros, me pienso que no encontráis casi nada. Pero tenemos que sufrir, es la guerra, que muchos pueblos ni pan no encuentran, según dicen los pampareros. No te extrañes que no te haya escrito porque tengo mucha falta de papel. Muchos recuerdos a todos y a mi casa.
Magín Piqué
Original: Toni Pañella i Rosa M. Carbó (neta del destinatari de la carta)
< Portada |
