Editorial
Cada cosa al seu lloc
“El Dia Internacional de les Dones simbolitza la lluita que les dones de tot el món han sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat. Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva per al progrés de la humanitat i per a l’avenç de les societats i de les cultures” [del manifest del Dia de les Dones del 8 de maig de 2011].
La instauració del Dia Internacional de les Dones és fruit d'un llarg procés. Se'l considera la data de commemoració de l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York en el qual van morir un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i estaven tancades dins la fàbrica. En realitat, però, els fets de Nova York van ser tres de diferents: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el foc declarat a la Triangle Shirtwaist Company el 25 de març de 1911, en el qual van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves). La data, però, commemora la sortida al carrer de les dones russes el 8 de març de 1917 per protestar per la manca d'aliments.
Fa poc més d'un segle que les dones poden accedir als estudis universitaris. La Segona República espanyola els va concedir el dret de vot (que el franquisme els va tornar a prendre durant quaranta anys). Fa a penes 32 anys que les dones de l'Estat espanyol tenen la capacitat d'exercir la pàtria potestat, de disposar dels seus béns i molts d'altres.
Són moltes les raons que justifiquen que a Sant Martí es commemori, com a la major part del món, el Dia Internacional de les Dones. Però aquesta jornada reivindicativa mereix una celebració institucional diferent de la que es va fer al nostre municipi.
No tenim res contra els espectacles de cabaret o de varietats, ben al contrari. Un acte reivindicatiu no ha d'estar presidit necessàriament per un ambient de funeral. Però entre una cosa i l'altra hi ha prou terreny per moure's sense caure en l'ambigüitat o el desenfocament de les coses. Encara hi ha moltes situacions que posen en dubte la plena igualtat de les dones. La violència de gènere provoca més d'una trentena de víctimes a l'any a Catalunya i la crisi econòmica ha tornat a posar en primer pla la discriminació laboral i salarial de la dona...
D'altra banda, s'escalfen els motors i es fan actes de propaganda per a les pròximes eleccions municipals. Mentrestant, el nou govern de la Generalitat ha entrat en una espiral poc edificant, sobretot per la situació que viu el país. En un afany per atacar el record dels últims set anys de govern català a mans del tripartit, els dirigents de la federació CiU han caigut en els mateixos mals, en temes com el futur de l'impost de successions, la mala acollida de l'emissió de deute públic feta fa pocs dies, l'anunci de retallades en Salut i Educació o el límit de velocitat a l'àrea metropolitana, per posar només alguns dels exemples més recents.
A nivell internacional, els efectes del terratrèmol del Japó i el tsunami posterior han commogut el món. La devastació ha estat contestada amb la serenitat i l'esperit col·lectiu dels japonesos. La reconstrucció del país serà llarga, dura i difícil.
A la devastació cal afegir-hi el desastre nuclear provocat pel tsunami sobre la central de Fukushima. El problema de l'energia nuclear s'ha vist ara al Japó i abans es va poder veure a Txernòbil i també a Three Mile Island. Els defensors de les nuclears reivindiquen que es tracta d'una energia neta, barata i sostenible. Però el Japó i la denúncia contra els responsables de la central d'Ascó per l'emissió de partícules radioactives i l'ocultació del fet palesen que, avui per avui, les conseqüències d'una avaria poden tenir efectes mundials. Cada cosa al seu lloc.
EQUIP DE REDACCIÓ
Les restes de molins, un patrimoni que es va perdent.
< Portada |
