TOT PASSEJANT PEL MUNICIPI
Resum caminada als molins fariners
El diumenge 13 de març va ser un dia esplèndid i gairebé primaveral, tot i que el dia anterior, el dissabte, va ser tot el contrari, un dia plujós que durant les 24 hores va deixar un centenar de litres de pluja per metre quadrat, però, van ser molt profitosos pel camp. Amb tanta aigua de pluja, com no podia ser d’altra manera, la riera anava plena i va arrossegar algunes de les palanques per on havia de passar la caminada. Però els camins existents són molts i es va fer alguna petita variació del recorregut, concretament no es va poder passar per la fondalada de les Valls a causa de la forta rierada i s’agafà els carrers de la Roca en direcció a can Carbó de la Riera. I un altre tram del recorregut suspès va ser el pas per les hortes, des del Pujols fins a can Vallès de la Riera. Per la resta dels camins es transità bé i es veié el for cabal d’aigua que la riera de Pontons portava aquest dia.
Al Parc de la Pau, pocs minuts després de les nou del matí, el coordinador d’El Martinet, Xavier Cadafalch, va donar la benvinguda a la seixantena de participants allà presents, recordant que la caminada havia estat organitzada conjuntament amb la Secció d’Excursionisme de l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs). A la vegada que agraïa al seu president, en Ramon Arnabat, present a la caminada, l’interès de donar a conèixer, una part de la història del nostre municipi a través de la caminada.
Durant la passejada, a més del paisatge, es van poder veure les restes del que havia estat la petita indústria martinenca d’altres temps. En els molins resseguits, que avui dia són masies o cases pairals ben conservades, en la majoria s’hi troben senyals evidents de la seva antiga activitat, com la sòlida estructura construïda de pedra a la part baixa del edifici on s’albergava el molí; en alguns, es pot veure les conduccions per l’entrada i sortida de l’aigua, i d’altres conserven, encara, el que havia estat la bassa de l’aigua i el rec que des de la riera conduïa l’aigua fins a aquesta.
L’última visita de l’excursió es va fer a l’interior de la capella de Sant Joan del Lledó, i en sortir es va fer la típica degustació de les caminades d’El Martinet, el pa amb vi i sucre. La caminada va acabar al voltant de les dues de la tarda, després d’haver recorregut uns deu quilòmetres i escaig.
El Martinet agraeix als propietaris d’aquestes masies la seva disposició i col·laboració per facilitar-ne la visita. I als integrants de la secció d’excursionisme de l’IEP, en Joan Morgades, de Sant Pere de Riudebitlles, i en Josep Pinyol, de can Benet de la Prua, per confiar-nos la ruta. I també, un agraïment especial a Josep Soler i Barceló per ajudar-nos en la tasca d’explicar i donar a conèixer millor el patrimoni arquitectònic martinenc.
FOTOS:
La primera parada va ser a can Rabell de Fontenac on el grup de caminants, després d’escoltar les explicacions del funcionament tècnic de com treballava un molí fariner amb la força de l’aigua, van esmorzar al voltant d’aquesta antiga masia del segle XIV.
La Masseria és un antic edifici que s’esmenta al segle XII, i en el qual hi ha diversos portals adovellats de mig punt. El de la fotografia és el d’entrada a l’antic molí situat a la part més baixa de l’edifici, on en el seu interior, el sostre és de volta de canó amb senyals d’encanyissada.
Can Carbó de la Riera, una altra antiga masia situada al costat de la riera de Pontons. Al seu exterior, i encara visibles, hi ha la bassa i el conducte (cacacu) de l’entrada d’aigua a l’interior del molí.
Can Vallès de la Riera, on els participants van poder veure la construcció, encara intacta, de l’alta xemeneia existent al costat de la casa. Aquí, hi havia una màquina de vapor que feia treballar el molí en les temporades que no hi havia prou aigua a la riera.
Interior de la capella de Sant Joan del Lledó, on els caminaires, asseguts, escoltaven les explicacions de l’arquitecte Josep Soler sobre la bonica arquitectura d’aquest petita meravella del gòtic rural.
Una parada davant de l’Hostal per donar a conèixer, també, l’activitat d’aquest casalot de construcció elegant i típica del segle XVIII, al peu de l’antic camí de Vilafranca a Sant Martí. Fou un Hostal fins a finals del segle XIX quan es construí la nova carretera el 1880.
< Portada |
