Caminada per les construccions de pedra seca del Penedès

Acte programat per a la celebració dels 20 anys de la 3a. època d’El Martinet

La ruta a seguir és una mostra de les diverses construccions de Pedra Seca,
avui considerats monuments.

Dia i hora: el diumenge 2 de desembre, a les 9 del matí
Lloc de trobada: plaça de l’església de la Bisbal del Penedès
Des de St. Martí: sortida en cotxes a ¼ de 9 del Parc de la Pau en direcció a La Bisbal del Penedès.

Tal com hem vingut anunciant, proposem la caminada a aquest població del Baix Penedès, La Bisbal, on hi ha un ric patrimoni de construccions de pedra seca que es troben en l’entorn rural.

La nostra revista, El Martinet, a la tardor de l’any 2003 va estar a La Bisbal per veure una  completa exposició sobre el patrimoni de la Pedra Seca. Allà, es va connectar amb l’Eulàlia Cañis, una de les persones de l’equip que va fer l’exposició. Amb aquesta mostra de les construccions de pedra seca a La Bisbal, es celebrava el segon aniversari de la revista que editen, El Marge. A partir d’aquell moment, es va fer un intercanvi de revistes entre les dues entitats. La Secció mediambiental de l’ADF Clot de Bou està composada per membres de La Bisbal, Masllorenç i Albinyana. Són els responsables de la publicació  de la revista que avui ja ha complert els 7 anys de vida i els que van dur a terme l’exposició al Centre Municipal de Cultura, amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Bisbal i la Diputació de Tarragona. Properament, podrem veure una part d’aquesta completíssima exposició a Sant Martí.

Trona | Barraca Bisbalenca

Ha estat arran d’aquest intercanvi cultural de les revistes, que El Martinet s’ha posat de nou amb contacte amb un altre dels membres d’aquesta entitat i on ha descobert part de l’equip humà que hi ha al darrere d’aquesta Secció mediambiental que està molt sensibilitzada amb tota la problemàtica mediambiental i del món rural en especial. Tal i com ells diuen: “l’objectiu de la nostra publicació és transmetre el respecte per l’ entorn rural i els valors tradicionals”.  En Josep Vallès Campanera és el nostre enllaç  juntament amb en Benjamí Català Benach. Són dues de les persones que encapçalen l’apartat de les publicacions d’aquestes construccions de pedra seca a la revista i els que van coordinar l’exposició abans esmentada, ells són els que treballen en l’estudi de les construccions. El Martinet coneix els articles de la publicació, per això sap que els components de l’equip tenen cura i treballen amb coneixement de causa per a la conservació de tot aquest llegat que ha arribat fins als nostres dies i que en un altre temps formava part del món del treball al camp, i avui dia, poc a poc, se li està donant el reconeixement que es mereix gràcies a la divulgació que persones i entitats com aquestes de La Bisbal estan portant a terme.

Llarg marge que separa finques | Pou de pedra seca

La ruta que ens proposa en Josep Vallès és l’itinerari dissenyat i realitzat pels companys de la revista mediambiental de la Bisbal del Penedès, El Marge, i publicada en la mateixa a la tardor del 2004 amb el títol: Cap a Gosc i cal Xico a Veure Pedra Seca, (TM de la Bisbal del Penedès - Tarragona).Amb fitxa tècnica realitzada per Salvador Cañis Montagut.  

Bibliografia i text facilitat per la revista EL Marge:
Les construccions de pedra seca són un monument i un homenatge a l’esforç i a l’enginy de l’home per dominar la terra. Són una mostra de la lluita contínua per millorar les condicions de vida. El vestigi de la saviesa dels nostres predecessors, una saviesa que no té res a veure amb el saber erudit, sinó que ens parla d’un altre saber més intuïtiu, més emocional, més bàsic. Una saviesa consistent en posar al propi servei un medi que en principi es presenta hostil, embellir-lo i sentir-se acollit per ell. Diu la dita: “Els catalans de les pedres en fan pans”.

En Josep Vallès Campanera descriu l’atractiu paisatgístic i cultural d’aquesta descoberta, la nostra arquitectura rural, tradicional i anònima de les construccions de pedra seca, aportant valors històrics i reivindicatius d’aquest patrimoni, gairebé un art.
En aquest racó de la Bisbal, veurem una vintena de barraques de pedra seca de les més de 270 que hi ha catalogades al terme i també un pont, marges, escales, pujadors, trones, pous, dipòsits, arneres, camins...tots aquests elements fets tant sols amb pedra seca extreta del conreu i col·locada en sec.

S’ha de tenir en compte que TOTES les construccions, barraques, marges, dipòsits, etc. són de PROPIETAT PRIVADA, per tant hem de ser respectuosos amb tot. Hi hem d’accedir pels camins i si no hi ha, ho hem de fer per les vores dels cultius. En cas que el terra sigui moll i estigui enfangat no hem de sortir dels camins en cap cas.
Un recorregut senzill a l’abast de tothom que ens acostarà al típic conreu baixpenedesenc interior, a prop del mar, sota la muntanya, la convivència de la vinya, l’olivera, l’ametller i el garrofer abancalats i delimitats pels marges de pedra seca, acompanyats per petits boscos de pins.

Algunes de les construccions més rellevants del traçat:
-Bonic i complert conjunt d’arquitectura rural: barraca de pedra seca, pallissa, sínia, bassa i era.
-Masia de Gosc (s. XVI), situada al peu del camí Ral que menava del Penedès cap a l’Alt camp, era coneguda antigament amb el nom de l’Hostal del Taronger.
-Barraca de pedra seca de planta rectangular, força gran i bastida sobre el rocallís.
-Coberta amb pedruscall, portal d’arc de mig punt encimentat i envoltada d’oliveres.
-Marges, s’utilitzen per delimitar camins o propietats, per retenir les terres de les parades dels cultius o simplement com a magatzem de pedres.
-Arneres, marge amb cubículs, en els quals es col·loquen les arnes de les abelles per a la producció de mel.
-Magnífica barraca entre vinyes i oliveres, típica construcció bisbalenca, coberta de lliris (iris germànica). Al fons el Montmell, sostre del Baix Penedès.
-Trona, marge circular que abraça la soca d’un vell ametller per a protegir-lo.
-El Pont Sec, fet amb pedra col·locada en sec, per donar continuïtat al camí sobre la rassa o torrent.
-Dipòsit, lloc destinat a emmagatzemar l’aigua de la pluja que recull el camí.

Consells:
Les construccions que ara encara podem contemplar són uns ferms testimonis de l’esforç dels nostres avantpassats i del nostre poble, són una part de la nostra història.
Avui aquest patrimoni està en perill. Són moltes les construccions esfondrades i moltes també les que abandonades i deteriorades esperen amb resignació la seva fi. Caldria fer un esforç tant a nivell particular com administratiu per a salvar aquestes característiques construccions, doncs en uns pocs anys podem haver perdut un important patrimoni històric del camp català, i llavors de res servirà lamentar-nos.

Des d’El Martinet agraïm per endavant aquest oferiment del Josep Vallès i el fem extensiu a tot l’equip de la revista El Marge per facilitar-nos la visita a la Bisbal i per tota la informació rebuda.

En el recorregut hi invertirem unes 4 hores, recomanem anar ben calçat, portar aigua i l’esmorzar. 

LA UNESCO S’INTERESSA PER LA PEDRA SECA

El dia 3 de febrer del 2007 es programà una xerrada al CMC de la Bisbal per parlar del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El Sr. Miquel Martí Solé, director de les Escoles Associades a la UNESCO i que té arrels bisbalenques, presentà al Sr. Àngel Morillas González, historiador i professor d'art, autor de nombrosos articles i conferències sobre el Patrimoni Mundial de la UNESCO, és membre de l’ICOMOS, Conseller Internacional de Monuments i Llocs de la UNESCO. És l’entitat que decideix, valora i avalua la protecció i la gestió i també prepara l'informe tècnic sobre les declaracions de Patrimoni Mundial.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) es proposa promoure la identificació, la protecció i la preservació del patrimoni cultural i natural de tot el món considerat valuós per la humanitat.
El patrimoni és el llegat que rebem del passat, el que vivim en el present i el que transmetem a les futures generacions . El nostre patrimoni cultural i natural és una font insubstituïble de vida i de inspiració, la nostra pedra de toc, el nostre punt de referència, la nostra identitat.
El que fa que el concepte de Patrimoni Mundial sigui excepcional és la seva aplicació universal pertanyent a tots els pobles del món, independentment del territori en què estant localitzats.
La característica més significativa de la Convenció del Patrimoni Mundial és la d’associar en un sol document el concepte de conservació de la naturalesa i de la preservació de llocs culturals. La naturalesa i la cultura es complementen i la identitat cultural té una estreta relació amb el medi natural en el que es desenvolupa.
La UNESCO entén com a Patrimoni Cultural: monuments, grups d’edificis i llocs que tenen valor històric, estètic, arqueològic, etnològic o antropològic.
Espanya té inscrits en la llista del Patrimoni Mundial 39 béns, en tots els continents són 830 béns, en el rànking mundial és el segon país que en té més, tan sols superat per Itàlia que en té 41. El Conjunt Arqueològic de la Ciutat de Tarragona fou inclòs en aquesta llista l'any 2000.
Al mateix dia al matí foren acompanyats per Josep Vallès Campanera, membre de la revista mediambiental El Marge, a veure construccions de pedra seca del Baix Penedès i de l'Alt Camp, indrets triats expressament per mostrar la riquesa monumental d' aquest popular art ancestral de la pedra col·locada en sec.
Sorpresos per la descoberta d’aquests elements i de l’encara acceptable estat de conservació, els dos tècnics de la UNESCO es comprometeren a divulgar i donar força a aquesta tècnica de construcció, que ja està inclosa a la llista indicativa de candidatures al Patrimoni Mundial de la UNESCO.