Resum de la caminada a la muntanya de Sant Pau

El diumenge 4 de novembre es va celebrar la caminada que va transcórrer pel municipi veí de Pacs, amb sortida des del terme de Sant Martí, va ser des de la masia de can Lleó. En aquest indret es van trobar 41 caminantss a les 9 del matí i abans de començar la passejada van visitar la capella del Roser. És una capella del segle XVIII (1750) i té un portal neoclàssic amb una campana d’espedanya. L’edifici està adossat a l’antiga casa pairal dels Lleó. En Joan Bonfill, masover de la finca de tota la vida (el seu pare ja ho havia estat) és qui obrí dita capella i explicà una mica la història d’aquest edifici religiós que és propietat de la família de can Lleó. Durant la guerra civil, es va cremar l’altar d’estil barroc i bona part de la capella. L’anècdota més recent però, és la que fa referència a l’intent d’apropiació d’aquesta capella per part del Bisbat. D’això no fa més de 3 o 4 anys i Can Lleó va poder demostrar la seva propietat gràcies a la documentació dels impostos municipals que la finca paga anualment per l’edifici de la capella.Cal dir que el mossèn de la parròquia de Pacs cada dissabte hi celebra una missa per al veinat.

Capella del Roser de Can Lleó | Entrada al subterrani d'un refugi del camp d'aviació

Tot seguit, la comitiva es va posar en marxa en direcció a Pacs passant per les caves Pares Baltà i les vinyes dels Prats, indret on hi ha la majoria de les vinyes de la finca de can Lleó. Poc abans d’arribar a Pacs, es passà per davant de dues de les 4 entrades als petits refugis del que havia estat el camp d’aviació de Pacs. Actualment, aquests es troben al mig de vinyes i les arcades d’entrada són molt properes al camí principal que va de Pacs a cal Mallol. Tot observant les restes d’aquesta obra, és comentà algunes dades en referència a la construcció d’aquest camp d’aviació a les darreries de la Guerra Civil, ja que fou construït entre el maig i el juny del 1938. Aquest camp, junt amb els de Santa Oliva, Els Monjos i el de Sabanell van servir per reforçar la defensa a la batalla de l’Ebre. Aquests camps són coneguts com El Vesper de la Gloriosa.

Arribats a Pacs, s’esmorzà al centre de la bonica Plaça Major d’aquesta petita població penedesenca i després la ruta va seguir fins dalt la muntanya de Sant Pau. El dia estava un xic emboirat i la vista sobre Vilafranca no era gaire bona. Després d’una petita parada en aquest indret on hi ha l’Ermita de Sant Pau, es seguí el camí per la carena i es baixà fins al barri de l’Agrícola. Un cop baix, es va seguir el camí que portà als caminantss de nou a Pacs, creuant abans un petit pont sobre la riera. Després, un nou camí deixà els excursionistes a cal Tinons i d’allà, per camí ara ja asfaltat, s’arribà al centre de l’urbanitazció de Pla de Cavalls, indret on es va fer una parada per degustar unes llesquetes de pa amb vi i sucre. Aprofitant el descans, els organitzadors van comentar les properes sortides i activitats d’El Martinet. Acabat el descans,  se seguí un curt trajecte per dins el bosquet que deixà de nou els excursionistes al punt de sortida, can Lleó. Abans de l’acomiadament, els caminantss van entrar al gran baluard de la casa per a gaudir de la bona vista que sobre les cases dels Hostalets i rodalies hi ha des d’aquest punt on es troba l’antiga masia de can Lleó que és d’origen medieval.

Els caminaires pels camins de les vinyes dels Prats (Pacs) | Esmorzant a la Plaça Major de Pacs

El Martinet agraeix de nou la bona disposició de la gent en atendre el pas dels caminants que participen en les passejades per conèixer de prop el municipi. En aquesta ocasió ha sigut en Joan Bonfill, més conegut com el Joan de can Lleó. També al veí de Pacs, Eugeni Bundó, que va ajudar a l’organització prèvia a la caminada,  mostrant els camins d’aquest municipi.