El diumenge dia 9 de novembre passat, coincidint amb un temps tardorenc esplèndid, va tenir lloc la caminada d’El Martinet que aquest any era un acte cultural més, dins de les festes patronals programades a Sant Martí Sarroca.
El Parc de la Pau va ser el lloc de trobada i sortida de l’excursió. Eren les 9 del matí, a aquella hora el termòmetre assenyalava certa fredor, però al camp no es movia ni una fulla, la qual cosa feia més agradable el matí per als 34 caminaires que van fer cap puntualment a la cita.
Es començà l’excursió creuant el nucli de Sant Martí, per on passà tota la comitiva de gent que es va dirigir en direcció a l’ermita de Sant Joan del Lledó, i seguí fins a can Vallès de la Riera. En aquest indret es parà un moment per admirar l’alta xemeneia que allí s’hi construí. Una obra que perdura en el temps per la seva bona construcció al costat de la casa on, en un altre temps, hi havia un antic molí fariner hidràulic que, a finals del s. XIX, es modernitzà amb l’acoblament d’una caldera de vapor, motiu de la instal·lació de l’alta xemeneia .
El destí de la colla de caminaires era arribar a la font d’en Torra per esmorzar. Una vegada fet l’àpat, es retornà al camí i es va seguir per dins el bosc d’aquesta zona muntanyosa de les Cantarelles. Ben aviat s’arribà al mig de les vinyes de la plana de can Grau que, en aquella hora del matí, al contrallum, els raigs del sol queien sobre els pàmpols de la vinya, els quals imprimien una gamma de colors extraordinaris contrastant amb el paisatge.
Tot seguit, s’arribà a can Barceló, una masia centenària del s. XV i on es va conversar, amablement, amb els inquilins de la casa. Des d’aquí, en un moment s’arribà a la Creu de can Barceló, on tot el grup s’endinsà a la petita muntanyeta del Puig Pedregós, pujant i cercant l’antic corriol entre els matolls que, de manera informal, estan creixent allí, tapant el rastre del camí. Un cop a dalt, la vista es perdia entre la gran massa forestal de tot el voltant, on només deixava veure, per una escletxa, i molt al fons entre la boirina, una part de Vilafranca i els Monjos. Es va fer el Cim, a 477 metres sobre el nivell del mar, allà dalt, tot eren pedres, el nom li escau ben bé, Puig Pedregós.
A partir d’aquí, començava el retorn que era tot de baixada. Després de passar per can Grau i cal Vermelló, s’arribà a la riera de Pontons, on la palanca que hi havia a prop de la font de la casa Gran estava inutilitzada, arrambada a un costat de la riera per les riuades del mes de maig passat. No va ser cap problema creuar la riera que portava un cabal molt petit d’aigua. S’arribà altra vegada a l’ermita de Sant Joan, allí es va fer el pa amb vi i sucre típic de les caminades. Es va arribar al Parc de la Pau passats vint minuts de la una del migdia on cadascú va reprendre la seva tasca habitual i individual per acabar de passar el diumenge.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
