(Publico gustosament el text escrit de l’homilia que vaig fer a la missa solemne del passat dia 11 de Novembre, amb motiu de la festivitat de Sant Martí. Així, si algú per raons de treball no va poder venir a la missa, almenys en podrà llegir l’homilia).
En la vida quotidiana dels pobles es combina la feina i la festa. Tenim cinc o sis dies per treballar i un (o dos) per a fer festa. Aquest costum no és de fa quatre dies. El cristianisme molt aviat celebrà el diumenge com a dia del Senyor, però ja abans la tradició jueva tenia el dissabte com a dia festiu. Però no tenia només el dissabte sinó moltes altres festes.
En la nostra vida cristiana també mantenim la festa –la del diumenge- i les altres festes religioses, com la nostra festa patronal, dedicada a sant Martí, bisbe. I la nostra manera de fer festa consisteix sobretot a compartir l’Eucaristia, tal com estem fent ara, que és una forma esplèndida de fer present Jesucrist, el nostre mestre i el nostre guia, com ens ha dit l’evangeli que acabem d’escoltar.
Les lectures que hem escoltat són del comú de pastors.
1-. En la primera lectura, de l’apòstol sant Pere, hem escoltat la recomanació que fa Pere als ancians (preveres) de la comunitat: “Pastureu –els diu- el ramat de Déu, de bon grat, per amor a Déu”. Aquest és el deure dels preveres i dels bisbes, com sant Martí. Ser prevere d’una comunitat, ser bisbe d’una diòcesi no ha de ser una qüestió d’honor, sinó que ha de ser sobretot una qüestió de servei. Sant Pere parla de pasturar el ramat; el prevere, el bisbe és el pastor; la seva funció és la del guiatge espiritual. Avui nosaltres recordem sant Martí i especialment el zel amb què ell predicava l’evangeli.
-. El salm canta la grandesa, l’amor i la fidelitat de Déu: “el meu amor serà amb ell fidelment”. El salm ho refereix a David; nosaltres avui ho referim a sant Martí. Martí visqué abrandat per l’amor de Déu.
2-. Hem escoltat l’evangeli que hauríem d’haver llegit fa dos diumenges, si no haguéssim celebrat la commemoració de tots els fidels difunts. És bo de llegir-lo avui.
Primer, Jesús retreu als mestres de la llei i els fariseus la seva incoherència, perquè diuen i no fan. No ens passa també a nosaltres que a vegades diem una cosa i en fem una altra? També nosaltres podem pecar d’incoherència.
I tot seguit (i és el text d’avui) s’adreça als deixebles i els diu: “no us feu dir mestre, ni pare, ni guia... el vostre pare és el del cel i el vostre mestre i guia és el Crist i TOTS VOSALTRES SOU GERMANS”. Jesús proclama solemnement la radical igualtat de tots els creients: tots vosaltres sou germans! Ens hi considerem germans? Vivim com a germans? Ens comportem com a germans?
I afegeix encara una altra sentència: “El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor”. Sant Martí va ser un bon servidor de les seves comunitats. Sant Martí va ser un bon servidor dels pobres, ens recorda la famosa llegenda de la mitja capa donada a un pobre que anava mig nu.
-. L’eucaristia és sempre la memòria d’aquell que essent el nostre mestre i el nostre guia es va fer servidor nostre fins a donar la pròpia vida. Que la intercessió de sant Martí ens faci cristians coherents i fidels servidors dels nostres germans, sobretot dels més pobres!
Mn Miquel
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
