Impugnada, per segona vegada, la llicència del bar Brindis

Els veïns de l’Avda. Anselm Clavé impugnen per segona vegada, davant els Tribunals, la llicència concedida al bar Brindis.

L’any 2007, quan la llicència de bar va ser concedida a la Sra. Balbina Cedrón,  veïns de l’Avda. Anselm Clavé van interposar un Contenciós Administratiu contra l’Ajuntament per  què fos un Jutjat qui es pronunciés respecte si la llicència concedida era contrària a dret, ja que durant tot l’expedient administratiu, l’Ajuntament va denegar, sistemàticament, tots els recursos i al·legacions formulats per aquests veïns en contra de la legalitat de la llicència.

Aquest primer Contenciós no va finalitzar, com era d’esperar, amb una sentència que clarifiqués el conflicte de la legalitat de la llicència, ja que tant la peticionària d’aquesta com l’Ajuntament, tot just abans que es dictés sentència (març del 2009) es van RETIRAR DEL PLET, al·legant motius de jubilació i pèrdua sobrevinguda de l’objecte del recurs jurisdiccional, respectivament, arran del desistiment de la llicència per part de Balbina Cedron, fet que fa pensar que aquesta llicència era totalment contrària a dret i que abans d’obtenir una sentència en contra, era millor retirar-se. (Difícilment es pot guanyar un judici quan la part interessada es retira).

Durant tot el temps de vida del primer recurs contenciós administratiu, el bar Brindis no va poder obrir portes al públic perquè el local no complia les condicions de llicència imposades pel mateix Ajuntament, previstes en l’Ordenança Municipal de Sorolls i Vibracions, vigent al municipi i, per tant, d’obligat compliment, ja que després d’haver-se dut a terme dues proves de sonometria, el resultat d’aquestes impossibilitava l’obertura del bar. Però aquí entra en joc allò que diuen “feta la llei, feta la trampa”.

El mes d’abril del 2009 es torna a sol·licitar la mateixa llicència pel mateix local per una altra persona i, sobtadament, les condicions de llicència exigides en un primer procediment ja no són les mateixes! Ara ja no és vigent l’Ordenança Municipal de Sorolls i Vibracions segons l’Ajuntament, tot i que no s’ha procedit a la derogació d’aquesta ordenança per part del nostre Consistori. Així doncs, ens trobem davant la situació que l’Ajuntament, ara, no aplica l’Ordenança municipal, fet que ha possibilitat que aquest bar hagi obert portes.

Però, l’arrogància de l’Ajuntament no acaba aquí, sinó que ni tan sols ha obligat el nou titular de la llicència a fer les proves de sonometria a casa d’aquests veïns, com diu la normativa i com ja es va fer en el primer procediment, no fos cas, que tot i rebaixar les condicions i no aplicar l’Ordenança, el resultat tornés a ser negatiu pel titular de la llicència.

S’ha de tenir en compte que les llicències urbanístiques són actes reglats, per tant, per obtenir una llicència del tipus que sigui, s’han de complir una sèrie de requisits que estan predeterminats en diferents normatives sectorials i, una d’elles, és la normativa de sorolls.

A Sant Martí Sarroca existeix una Ordenança municipal al respecte, com ja s’ha dit, vigent i d’obligat compliment, que determina que una activitat no pot superar una immissió sonora a casa dels veïns de més de 25 dB en horari nocturn. Doncs bé, aquesta previsió legal encaminada a la protecció del descans dels veïns, és la que no complia el local en qüestió, ja que fetes les proves de sonometria a l’interior de la casa dels veïns, el resultat era superior a 25 dB i, fins i tot superior a 30, respecte un fons de soroll de 90dB, que és el nivell de soroll estàndard per a l’activitat de bar. I amb aquestes mides es van fer les proves al primer procediment administratiu que no van ser superades.

Ara bé, si contradient les recomanacions del Col·legi d’Enginyers de Catalunya que fixa com a mínim en 85 dB el soroll d’immissió real d’aquestes activitats, es fixa 80,5 dB com a condició de llicència i, a més a més, no apliquem l’ordenança, com ja s’ha dit, la contrarietat a dret d’aquesta segona llicència, torna a ser evident, i per això es demana la seva nul·litat. De totes maneres, cal dir que el tema del soroll no és l’única causa que determina la nul·litat de la llicència, ja que existeixen altres mancances normatives i que la seva explicació faria necessari omplir diverses pàgines d’aquest butlletí.

Aquest cop, l’Ajuntament no podrà retirar-se del plet just abans es dicti sentència ja que ningú pot esquivar els Tribunals dues vegades.

Aquesta família vol manifestar que en el butlletí anterior la Sra. Balbina va fer referència que havien sentenciat al seu favor diverses querelles judicials, concepte que jurídicament no existeix (com ja s’ha dit, no es va arribar a dictar sentència en el primer contenciós administratiu).

Per últim, destacar que aquests veïns només pretenen defensar els seus drets davant una administració que no atén a raons i que afavoreix uns veïns enfront d’uns altres.

Aquest escrit s’ha fet amb la finalitat de donar a conèixer la versió dels veïns per tal que tot aquell que vulgui opinar sàpiga les dues versions, ja que fins ara, aquesta família s’ha mantingut en la més estricta discreció, contràriament a allò que ha fet la propietària del local.

Què faries tu en aquesta situació?

                                                                   Jose M. Andreu Luz i Patricia Rus Sánchez

< Portada