Ahir i Avui

Cal Cuscó
Des del passat mes de març, en aquest aparat, no aportàvem cap informació gràfica dels canvis de perfil que el nostre municipi martinenc ha experimentat amb el pas dels anys, on normalment ressaltem els canvis físics que els nous edificis aporten al conjunt del poble i que a vegades sobten a la vista quan desapareixen i en el seu lloc s’edifica un nou immoble. En Ahir i Avui concretament parlarem d’una cantonada que ha perdut una casa gairebé centenària, i que de moment el nou edifici construït en el mateix lloc ha quedat a mig fer i a saber per quan de temps restarà així, però ja es pot intuir que en el mateix espai de terreny, en un futur, hi viuran un munt de famílies.    

Al juny de l’any 2007 va ser enderrocada la casa de cal Cuscó, tenia gairebé 100 anys d’antiguitat. Com la majoria de les cases, aquesta també va acumular, amb el pas del temps, una llarga història dins les seves parets, teixida amb les vivències dels seus habitants. Els orígens de la família que habità cal Cuscó eren barcelonins, i sembla que va venir a viure a Sant Martí Sarroca per millorar la salut d’un dels seus membres.

A finals del segle XIX, Josep Bertran Gallart, junt amb la seva dona Angelina, que era qui estava delicada de salut, i els seus fills Josep i Joan en arribar a Sant Martí van ocupar una casa del carrer de les Cases Noves. Aquesta casa avui dia encara conserva el nom de cal Xic Cuscó i és propietat dels descendents del Joan. El fill gran d’aquesta família, Josep Bertran  Ferrer, va fer arrels al municipi amb el casament amb una filla de can Carbó de la Riera, la Pepeta Queraltó Ravella. El dot de la Pepeta va ser uns terrenys al costat de la nova carretera construïda l’any 1880 i per on el petit nucli martinenc començava a créixer al costat d’aquest nou vial. Davant de la nova carretera, i fent cantonada amb el carrer més antic del poblet, el carrer Casetes, el jove matrimoni es va construir la nova casa que també anomenaren cal Cuscó, això era a principis del segle XX.

A l’any 1912 va néixer el primer fill del matrimoni que seguint la tradició familiar li van posar el nom de Josep, i amb el qual centrarem la història de cal Cuscó, la de la casa i la del  Josep Bertran Queraltó, que junt amb la seva germana Angelina van créixer a la nova casa de cal Cuscó en un ambient familiar dedicat a la pagesia, com era en la majoria de les cases martinenques. Quan el Josep va tenir disset anys el seu avi, Josep Bertran Gallart, va voler que estudies música i va anar al Conservatori de Música de Barcelona on es quedà a viure a casa d’uns familiars. Un cop format com a músic es dedicà a la professió tocant en diverses orquestres. Al començament de la Guerra Civil va anar al front però ben aviat el van agafar per a la banda militar en saber que era músic. Després de la guerra es casà amb Nativitat Puiggrós Canals, de cal Cantarelles, i va deixar la música a mitjan dels anys quaranta. Llavors, es posà en contacte amb un amic de Torredembarra que va conèixer durant la guerra i que a casa seva tenien una important vaqueria, on va anar a aprendre a criar vaques a casa del company i va posar una petita vaqueria a Sant Martí. Amb 4 vaques, va convertir cal Cuscó en una petita lleteria on venien diàriament llet fresca de vaca.

El seu pare, Josep Bertran Ferrer, morí l’any 1957 i el matrimoni decidiren anar a Barcelona. Va ser a l’any 1962 quan es traslladaren a treballar en una porteria d’un immoble de la capital catalana. Una opció per la qual molta gent dels pobles penedesencs va optar en aquells anys durs de postguerra. Cal Cuscó era una casa gran i el Josep venia a Sant Martí quan podia i anava fent obres a la casa. Van dividir l’edifici en tres parts, els propietaris es van quedar amb la planta alta de la casa i als baixos van quedar dos habitatges més que van llogar. Una altra part de la casa de cal Cuscó era el porxo que també es llogà i s’instal·laren diversos comerços com: Finques Camacho, Electro Sant Martí, Forn Mayans, un Forn de Torrelles, pizzeria i els últims anys un bar, amb diversos propietaris. A l’any 2006, la família d’en Josep Bertran Queraltó, que va morir el 1999, va vendre la casa i el juny de l’any 2007 va ser enderrocada. I com ja hem dit, en el mateix lloc hi ha un immoble d’habitatges inacabat. 

Foto n. 1: La casa de cal Cuscó al gener del 2006, pocs mesos abans de ser enderrocada..

Foto n. 2: Tal i com ha quedat l’edifici d’habitatges en construcció actualment.

.

Foto n. 3: El Josep Bertran Queraltó amb la seva moto i sidecar a la carretera, gairebé davant de cal Cuscó, des d’on està feta aquesta foto a principis dels anys seixanta, una entrada a Sant Martí molt diferent de l’actual

El músic Josep Bertran Queraltó
Una de les seves nétes, la Marta, ens ha dit: l’avi del meu avi Josep (Josep Bertran Gallart) va ser un visionari de l’època ja que va voler que el seu nét estudiés música perquè preveia un futur molt incert i la possibilitat d’una guerra, Això era a les darreries de la dècada dels anys vint del passat segle XX, i així va ser, el juliol de 1936 esclatà la Guerra Civil i com ja hem dit, va anar al front però quan van saber que era músic el van traslladar a la banda de música. El seu avi se l’estimava molt i li va comprar un clarinet que va costar 300 pessetes de l’època. Va exercir com a professional tocant en diverses formacions orquestrals de Sant Sadurní d’Anoia, Els Escolants i la Cobla–Jazz-Orquestra La Principal, on tocava el saxofon, el clarinet, el requinto i la tenora.

En deixar la música, a mitjan anys quaranta, va posar el negoci de la vaqueria, que abans hem esmentat, per vendre la llet, i en aquesta època va donar classes de saxofon al Martí Farré Salvà, de cal Roc, que llavors tocava amb l’orquestra Raybel de Sant Martí, com a saxofonista. En Lluís Pujadó Queraltó, de cal Senyor Ventura, era l’altre saxofonista de la Raybel i li va comprar el saxo al Josep de cal Cuscó que ja no exercia com a professional.

En Josep Bertran Queraltó va tenir dos fills, la Juanita i el Josep Maria, nascuts a Sant Martí, i 3 nétes nascudes a Barcelona, Cristina, Marta i Sandra. La Marta ens ha explicat més anècdotes del seu avi músic, ella heretà el clarinet de l’avi i va estudiar també música quan encara era a l’escola i va tocar el clarinet en una banda. Durant els anys que el seu avi es va dedicar a l’activat musical, va viatjar molt, i els músics de l’orquestra ho feien normalment en tren, on passaven llargues hores i a vegades havien de dormir on podien i de qualsevol manera. També li va explicar a la Marta que mai s’hauria cregut que podria arribar a avorrir menjar llagosta, en referència a les estades a la zona costanera del nord d’Espanya, on anaven a menjar a les cases particulars i els donaven el bo i millor del marisc, com si les diferents cases competissin per veure qui donava millor plat, i la llagosta es repetia a diari i arreu. La Marta, des de molt petita, venia amb els avis a Sant Martí, i a partir de finals dels anys setanta, quan el seu avi es va jubilar, venien molt sovint i va passar molts estius convivint amb els avis i els amics fets al poble.  

Foto n. 4: És de l’orquestra, La Principal de Sant Sadurní d’Anoia, on tocava el noi de cal Cuscó. El Josep és el quart de davant començant per l’esquerra.

Foto n. 5: és el Josep amb el saxo i la resta dels seus instruments de vent.

Foto n. 6: És de la façana de la casa, possiblement dels anys seixanta, quan hi feia les obres.

Dades: familiars de cal Cuscó. - Fotos: familiars de cal Cuscó i El Martinet

< Portada