Editorial
La història hauria de servir per escriure-la millor
Quan aquesta edició d’EL MARTINET surti al carrer estarem a punt de celebrar les novenes eleccions al Parlament de Catalunya de la història recent. La cita té lloc en plena crisi econòmica global, en el marc d’una crisi institucional i en un món que canvia i no se sap si serà per fer-ne un de millor.
Les urnes són un dels moments que els ciutadans tenen per fer sentir la seva veu. Però això vol dir tenir interès per conèixer les opcions que es presenten i tenir formada una opinió sobre quines són les millors alternatives. I no sembla que estiguem en aquesta situació.
El cas català ha estat agreujat per una sentència indigna del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006. Una part significativa de les aspiracions del nostre país (d’eines per avançar com a societat i per adaptar-se al món globalitzat) no són acceptades per una visió arcaica del model espanyol.
L’absurd de la situació es resumeix en la coincidència amb el partit de futbol entre el Barça i el Reial Madrid i la decisió d’ajornar la disputa del matx fins l’endemà de la jornada electoral.
Catalunya acaba d’acollir també la visita del Papa per consagrar el temple de la Sagrada Família. Tres imatges de gran impacte han resumit l’estada de Joseph Ratzinger a Barcelona: la magnificència del temple projectat per Antoni Gaudí, la comparació amb la situació dels anys 30 que Benet XVI va fer sobre la situació de la religió a l’Estat espanyol, i la imatge del paper de la dona en el marc de l’Església catòlica com a comparsa del poder i la jerarquia masculins.
La manca de perspectiva i de pes en el món de l’Estat espanyol també han quedat palesos aquests dies amb l’actitud passiva del govern de Madrid davant l’aixecament popular al Sàhara Occidental. La pèssima solució a la descolonització del territori africà, fa 35 anys, l’ha convertit en un racó de món oblidat i desguarnit davant la reacció autoritària i repressiva del Marroc, en un context de censura a qualsevol mena d’informació objectiva i transparent i de depuració de testimonis molestos.
Sortosament, i en un altre àmbit, cent anys després de la forta decadència que el fet casteller va patir, la UNESCO acaba de proclamar els castells el passat 16 de novembre, a Nairobi (Kenya), Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
Aquest reconeixement internacional dels castells ha tingut lloc el mateix any que els Castellers de Vilafranca han assolit dos reptes que parlen per si sols de la vitalitat del fet casteller: l’obtenció del cinquè Concurs de Tarragona consecutiu i l’assoliment de la primera torre de vuit descarregada de la història. I també, el fet que una colla nova com els Capgrossos de Mataró hagin assolit una altra fita històrica com la seva primera torre de nou amb folre i manilles en el marc d’una realitat formada per més de 60 colles a casa nostra.
Potser tots plegats hauríem de demostrar més esperit casteller per tal de poder escriure millor la nostra història com a poble.
EQUIP DE REDACCIÓ
Benvinguda l'expansió de l'esport femení.
< Portada |
