LA FINESTRA
TROBADA ANUAL DE LES ADF DEL PENEDÈS I EL
GARRAF AL MUNICIPI DEL MONTMELL
El dia 6 de novembre es va celebrar la Trobada anual de les ADF del Penedès i
Garraf 2010, al municipi del Montmell.
Més d’un centenar de voluntaris van assistir a la trobada, en representació de
les 26 ADF de les tres comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Durant el matí, es va fer una excursió guiada al coll d’Arca per visitar una zona
forestal gestionada amb un ramat de cabres. Ens van acompanyar a la visita, el
pastor del ramat i el responsable enginyer tècnic forestal de la Generalitat de
Catalunya que va fer les explicacions del gran treball que es fa al Montmell en
gestió forestal.
També es va visitar una zona forestal municipal amb plantació de tòfones.
Durant el dinar de germanor, les autoritats assistents van agrair i encoratjar a
seguir endavant als voluntaris de les ADF. L'alcaldessa del Montmell, Imma
Costa, va recordar la tragèdia, de feia just 1 any, de l'incendi forestal del 7 de
novembre del 2009, al municipi veí de Sant Jaume dels Domenys on les ADF
van tenir una actuació molt destacada pel seu gran desplegament.
El Conseller Comarcal de Medi Ambient del Baix Penedès, Lluis Inglada, va fer
una seriosa reflexió sobre la destrucció del Medi Ambient per part de la
humanitat i va fer una crida a la protecció dels ecosistemes naturals i la
necessitat de conservar la natura per les generacions futures, tot agraint la
tasca exemplar dels voluntaris de les ADF.
La intervenció del President de l'ADF del Montmell, Amadeu Canyelles, va ser
d'agraïment per a tots els assistents a la trobada.
El representant del Cos de Bombers de la Generalitat va dir que les ADF no
sumaven sinó que multiplicaven, i que aquesta unió per combatre el foc era
necessària.
Finalment el President de la Federació va agrair el treball i la dedicació de tots
els voluntaris, incloent els que no van poder assistir a la trobada, i calia no
perdre la il.lusió perquè era una de les motivacions principals que ens
encoratgen a tots a preservar el medi ambient.
Rèplica al president
Com tots deveu saber, en El Martinet nº 257 corresponent al mes d’octubre hi ha un escrit amb dues opinions oposades on es parla de la UE Martinenca i la situació d’alguns dels seus jugadors. Allà hi surt el meu nom en boca del president del club, José Herrera, que explica amb excuses barates la suposada reestructuració per decisions tècniques de la plantilla de l’equip sènior, per la qual cosa em veig obligat a contestar i exposar la meva opinió (ja que com tots sabeu sóc un dels afectats).
-Què significa que no m’adequava a la disciplina? Si aquesta significa entrenar amb material esportiu no apte com ara: pilotes en mal estat, roba esportiva que no renten i fa pudor, entrenar amb un tècnic entrenador que prepara sessions de nivell infantil, que no confia en la plantilla sense conèixer-la i porta jugadors de fora... DONCS, CLAR QUE NO M'HI ADAPTO! Tot i així, jo m’he compromès sempre amb l’equip a entrenar, als partits i a respectar a tothom.
-També vull fer referència al nivell d’implicació per part de la junta perquè tots siguem una pinya i tirem endavant l’equip: això és impossible ja que, mentre entrenàvem, ells feien gintònics i cerveses. Prometien sopars de celebració i no es realitzaven, renten la roba a casa del president per estalviar-se uns euros... i com aquestes, moltes. Quina és la funció dels actuals membres de la Junta? Gestionar el bar! o, més ben dit, el restaurant! No estaria malament que detallessin públicament i justifiquessin en què es gasten els fons monetaris del club.
-Durant la temporada passada vam tenir dos entrenadors, en aquesta ja en porten dos més, us convido que reflexioneu cadascú el perquè creieu que hi ha hagut tants tècnics entrenadors.
-En quant a un dels nostres capitans, Pitxi Amado, no hi ha dret al que diuen, és considerat del poble, ja que porta una pila d’anys pel nostre municipi; tots ho sabeu i tots el coneixem, és bona persona i encara li queden condicions físiques bones per practicar el futbol! Si més no, és un bon ajut a l’equip.
Jo vull jugar a futbol i, si és amb l’equip del meu poble, encara més, i si guanyem, millor, i si no hi ha "ovelles negres" a la junta, encara més... De moment, no podrà ser fins que pleguin aquesta colla de galifardeus.
Agafeu-vos fort que això va per llarg, i personalment, n’estic fins els nassos!
Demano als socis que s’impliquin una mica més i prenguin mesures, el club és seu!
Àpali doncs, gràcies a l’ afició martinenca que recolza i comparteix la meva opinió!
Xavi
“Presi”, que trist el que estàs fent.
No puc arribar a entendre que un president d’una entitat tan gran com és la UE Martinenca prengui decisions sense tenir en compte res ni ningú i que després tingui els pebrots d’anar xerrant i ensenyant llistes o papers que a saber d’on han sortit.
Qui collons ets tu per decidir quan un jugador és massa gran d’edat per jugar? El futbol és la meva passió, i només jo decidiré quin és el moment de penjar les botes, la llàstima és que no ho podré fer al club del meu cor, ja que sembla que tu ho has decidit per mi. Que trist i que malament estàs fent les coses.
Això sí, t’he de donar la raó, jo no sóc del poble, però si tu te l’estimessis una quarta part del que jo me l’estimo (al poble i la seva gent) tot aniria molt millor, perquè hi ha coses que s’han de fer sense esperar res a canvi i no per interès personal. Quina vergonya!
Martinencs, martinenques, espero i desitjo tot el millor del món pel que sempre serà el meu club, la UNIÓ ESPORTIVA MARTINENCA, ja que aquí he fet grans amistats i per a mi sempre serà casa meva.
SORT I SALUT x sempre PITXI
< Portada |