La vista del Turó de La Roca, com mostren les fotografíes, és des d’aquest indret del bosquet encara possible. Des d’aquí s’aconsegueix una perspectiva enlairada i molt propera de l’església i el castell a dalt d’aquest Turó de La Roca. Aquí hi havia l’antic i originari nucli del poble de Sant Martí Sarroca, on les primeres cases quedaven dins del recinte emmurallat que encerclava l’església i el castell i que, amb el pas del temps, es van anar construint fora de la muralla per acabar baixant al pla, lloc on és avui dia el nou nucli de Sant Martí.
A la primera foto, que data del desembre de 1962 (l’any de l’última gran nevada), es veu el castell abans de la seva reconstrucció i una petita part de les cases antigues al voltant de La Roca. Al peu de la foto, hi han els pins del bosquet, on hi destaquen les oliveres sobre la blancor d’aquesta forta nevada que va caure per les festes de Nadal d’aquell 1962.
La segona fotografia és del setembre de 1990, aquí la perspectiva és un xic més ampla i, pel voltant de la façana nord del castell ja totalment reconstruida, es veuen més cases que en l’anterior foto, i són de les típiques d’aquest entorn de La Roca, però també se n’hi veuen de nova construcció. Al peu de la foto, encara hi ha algunes de les oliveres al costat dels pins que veiem en l’anterior, aquest terreny feia poc que s’havia urbanitzat i els nous carrers estaven acabats d’asfaltar. Era i és l’urbanització de can Salvà.
La tercera perspectiva és actual (març 2007), aquí es veu l’urbanització de can Salvà consolidada i les feixes d’aquesta part del Turó que no s’han incrementat més amb noves construccions, si la comparem amb l’anterior del 1990. Els pins del bosquet, a la dreta, són els mateixos que els de l’any 1962, i el conjunt monumental (església –castell), continuen dibuixant el bonic perfil que identifica el nostre municipi.
Reflexionem: Vivim una època de la nostra història més recent on les coses canvien molt de pressa, hi ha un objectiu idíl·lic en aquesta societat del benestar per obtenir el màxim de béns materials, és aquest consumisme actual i embogit, amb bona part, el que ens fa perdre la perspectiva de les coses i dels valors socials necessaris que ens calen per conviure amb el respecte adequat envers l’entorn natural, l’arquitectònic i l’històric que els nostres avantpassats ens han deixat.
Cal reflexionar davant d’aquests canvis d’ hàbits, i a tall d’exemple: mirant enrera (com ara en aquestes fotos) no ens agrada veure i trobar-hi referències d’èpoques passades?
Fotos: El Martinet i Lluís Gili.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
