Caminada a la Rovira Roja

Esmorzant dins el baluard de Can Sègol | A l'interior del bonic oratori

Visita a les restes del forn ibèric | I no hi podia faltar el pa amb vi i sucre

El passat 7 d’octubre es va celebrar la caminada anomenada A Peu entre vinyes i la història de la Rovira Roja, queva ser la represa d’aquesta activitat mensual d’El Martinet. La caminada, com altres anys, també va ser un acte més del Correllengua d’aquest 2007 al Penedès.

La passejada dominical va transcórrer pel mig d’un paisatge de verdes vinyes tot just acabades de collir i de l’abundant vegetació que es troba vorejant tot el recorregut del riu i els torrents pels que varem passar. La pluja caiguda dies abans va donar un revifament a tota la flora paisatgística que feia dies que estava mancada de les aigües de pluja.

La caminada va sortir de Sant Martí passant per Riudefoix i les cases de cal Miret, no es va aturar fins arribar a la Rovira Roja, aquí es va fer la primera parada per esmorzar i va ser a dins del baluard de la casa de cal Sègol, on els propietaris ens van preparar cadires per seure i esmorzar còmodament. El trajecte sembla llarg, i de fet hi ha quasi 4 quilòmetres a peu, però es van fer amb poc menys d’una hora, tot i que el grup era de 41 persones de molt diverses edats. Després d’esmorzar, la família d’aquesta antiga casa pairal ens va convidar a veure les dependències de la primera planta i l’oratori. Aquest últim és un petit habitacle al costat mateix de la casa on, durant molts anys, s’hi va celebrar missa els diumenges per a tot el veïnat de la Rovira Roja. Avui dia ja no està actiu però la família el conserva com el primer dia des de l’any 1928.

Tot seguit, els caminaires varem remprendre la marxa i varem seguir la ruta programada, visitant el forn ibèric de darrera la casa de can Sègol i les restes del que queda a l’hort de la Tuies. Després, i seguint pels camins de la barriada, varem passar per davant de la casa de Cers i la de can Serra, i varem continuar pel costat de la riera de la Rovira Roja on, més tard, a l’alçada de Brugueres, la varem creuar i el camí ens deixà a la carretera de cal Miret, llavors, també varem travessar el riu Foix  i a l’altre costat varem localitzar la Font de Vinella, o també coneguda com Minella. És una font que es veu ben cuidada i pel seu broc hi sortia un bon cabal d’aigua. En el tram final de l’excursió, es passà per cal Salvador Calderer, aquí, a l’era de davant la casa, va ser el lloc escollit per fer-hi la parada i provar el típic pa amb vi i sucre de totes les caminades. Després, arribar fins al  Parc de la Pau va ser un moment, i a l’una ja érem tots al lloc de l’arribada.

Sols ens resta agrair a la família de can Sègol, i cal Salvador Calderer la col·laboració en  l’acolliment respectiu en el transcurs de la caminada.