CALERS

INTRODUCCIÓ
Hola a tots. Deixeu-me abans de res presentar-vos aquesta nova secció dedicada a totes aquelles coses relacionades amb les finances. El títol, com heu vist, és força informal ja que el principal motiu de la secció és que entre tots poguem parlar de qualsevol cosa relacionada amb aquest apassionant món (des de les més personals a les més generals) de manera totalment col·loquial; perquè veieu que tot es pot entendre fàcilment. Espero, a més, que aquesta secció sigui el més interactiva possible. Podeu enviar-me preguntes sobre els articles, propostes sobre els següents temes a tractar o fins i tot crítiques a punts de vista que hagi donat. Qualsevol aportació serà benvinguda.

Tot i que no ho sembli, ja fa mesos que estem treballant en aquesta secció. Havíem pensat començar explicant la crisi immobiliària i el perquè s’ha produït però ho adaptarem a les situacions actuals. El primer contacte el teniu quan ja n’esteu tots tips de veure notícies econòmiques arreu. Que si la crisi això, que si els bancs allò altre, que l’atur augmenta... tot un reguitzell de dades i notícies que intentarem resumir i explicar de manera planera.

QUÈ PASSA?
Com molt bé sabreu, hi ha problemes, greus problemes. Tot i que fa poc més de mig any molts ho negaven, ara mateix ningú ho faria. Però, què és el que realment està passant?

Doncs us diria que en primer lloc hem de tenir en compte que, ens agradi o no, estem en un món global on per primer cop a la història tots depenem en major o menor mesura de la resta de circumstàncies del món.

I com segur que sabreu, l’economia és un fenomen cíclic. Sempre hi haurà períodes bons i períodes dolents, amb diferents durades cadascun, però mai seran eterns.

I podem dir sense embuts que els darrers anys, i gràcies a molts factors, com a conjunt hem anat bé. És a dir, s’ha creat riquesa, poca gent estava a l’atur, molts ens atrevíem a comprar béns (com per exemple habitatges) i tot plegat feia que s’entrés en una dinàmica positiva. I això ha passat a pràcticament tot el món (als Estats Units, a Europa i a molts dels països anomenats emergents com Brasil, l’Índia i la Xina), considerant també que sempre hi ha excepcions (com per exemple la majoria de països africans).

Però la humanitat no entén de racionalitat, i si individualment quan les coses van bé no es pensa en què no hi poden anar, doncs globalment també ha passat i a més gran escala. S’ha estirat més el braç que la màniga, estàvem vivint tots plegats una època d’excessos.

Per tant, el que passa no és més que un període de purga d’àmbit mundial. O si voleu utilitzar termes econòmics, una època de desacceleració econòmica (créixer menys que l’any anterior però seguir creixent) que en alguns casos produeix un període de recessió econòmica (quan enlloc de crear riquesa se’n destrueix).

CRISI FINANCERA
Però com sempre, a totes les crisis hi ha un sector que purga més que la resta. A l’anterior crisi (de finals dels 90), recordareu que va ser el sector tecnològic però aquesta vegada el gran perjudicat està sent el sector financer (els bancs, caixes i entitats asseguradores).

De causes en podem estar parlant a bastament però m’atreviria a dir que tot es resumeix en què les condicions del mercat de crèdit els últims anys no eren les millors per a aquestes empreses per fer diners (tipus d’interès molt baixos) i la necessitat d’aconseguir beneficis van fer que s’arrisqués més a l’hora d’aconseguir-los; per exemple, concedint hipoteques a gent que difícilment les podien pagar i tenint com a garantia uns immobles molt sobrevalorats. I el que ha passat és que quan les coses s’han torçat, qui tenia més risc ha tingut problemes (per exemple qui li havia de pagar la hipoteca ha deixat de fer-ho i la garantia, l’habitatge, no es pot fer efectiva perquè o no es pot vendre o si es pot és per un import molt menor que el del préstec).

En realitat el que ha passat és més complicat, i més factors hi han influït, però us asseguro que en essència la mala quantificació del risc n’és el principal motiu.

Per tant, mica en mica, i començant als Estats Units, diverses entitats han anat tenint problemes.

I una de les claus del funcionament de les entitats financeres és que entre elles es demanen i deixen diners. Però ara que se n’han adonat que algunes tenen problemes, qui li deixa diners a algú que potser té moltes dificultats? I el problema augmenta quan ningú sap quina és la situació de risc que té cada entitat i, per tant, la desconfiança s’incrementa entre totes i crea una espiral diabòlica. I això provoca que mundialment sigui molt difícil deixar diners, i ja no diguem demanar-los.

CONSEQÜÈNCIES
La principal diferència en aquesta crisi és que el sector afectat és, com hem dit, el financer. I el sector financer està considerat com un dels principals fonaments de tota l’economia. Alguns utilitzen l’analogia de comparar la societat amb el cos humà, on tots els sectors tenen la seva funció i el sector financer el consideren la sang del sistema, aquell sector sense el qual cap altre sector pot fer res.

Ara mateix, els bancs no es deixen diners entre ells i això provoca que tampoc en deixin a les empreses o particulars que en necessiten. I d’aquesta manera el consum baixa, augmenta l’atur, augmenten les hipoteques i un llarg etcètera.

Per aquest motiu, i no per cap altre, els governs mundials estan prenent mesures perquè torni la confiança entre bancs.

Moltes d’aquestes mesures són impopulars, com per exemple el famós pla americà de recomprar a les entitats amb problemes els actius de risc (recordeu què dèiem més amunt). Creieu just que cada americà hagi de pagar uns 3.500 dòlars de la seva butxaca perquè entitats que havien guanyat quantitats escandaloses de diners no facin fallida?
A mi tampoc em sembla just, però estic segur que els americans trobarien pitjor que l’atur augmentés fins a nivells del 20% i us asseguro que individualment això encara seria pitjor.

Aquestes mesures, junt amb les nacionalitzacions bancàries (per exemple la de la banca més important belga), les injeccions de liquidesa al mercat i les baixades consensuades de tipus fan pensar que paulatinament la normalitat torni als mercats financers.

A Europa crec que en general les entitats financeres han fet millor les coses, provocades en gran part per una major regulació. Però això no vol dir que les que ho han fet pitjor, i en bona part per l’efecte dominó, també ho passin malament.

EL FUTUR
Endevinar el futur és impossible però no cal tenir poders per entendre que tots aquests problemes portaran conseqüències.

La primera ja l’esteu veient, el món financer està canviant. Entitats punteres des d’un punt de vista mundial ara ja no existeixen. Hi haurà major regulació globalment i de ben segur que fins i tot a casa nostra veurem concentracions entre entitats.

I la segona, i segurament més important, és que sense cap mena de dubte ja hem entrat en un període de recessió econòmica, en un àmbit global però cada país amb les seves peculiaritats. A Catalunya, per exemple, l’excessiu pes de la construcció i la seva pròpia crisi farà que força gent es quedi a l’atur (en parlarem en futures ocasions d’aquest problema concret). Veurem què fan els governs i la resta d’entitats supranacionals per fer que sigui el més curta possible.

Però per altra banda també hi ha conseqüències positives en tot aquest problema global. De moment el preu del petroli (i en menor mesura el dels carburants) ha baixat considerablement i per tant no ens costarà tant omplir el dipòsit del cotxe. I aquest fet provocarà que la pujada de preus de la resta de béns sigui molt menor a la que hem anat veient els darrers anys.

Veurem que els bancs centrals abaixaran els tipus d’interès i a la llarga, quan la situació financera es normalitzi, els interessos a pagar per les nostres hipoteques seran menors.
I aquells que de manera molt intel·ligent no van comprar cap vivenda després del 2006, com a mínim ara s’ho poden tornar a replantejar.

Ah, em deixava la tercera conseqüència. Us asseguro que les forces econòmiques mundials estan canviant. Des de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units han estat els magnats econòmics planetaris. I ara què? La Xina segur que tindrà un paper més important (actualment 2 dels cinc bancs més grans del món ja són xinesos); Rússia i Brasil tenen moltes matèries primeres per fabricar energia que faran valdre econòmicament; ningú encara sap el nou paper que tindrà l’Índia; els Estats Units voldran seguir liderant el món i també tenim Europa. Perdó, EUROpa ja que de moment, i s’està veient en aquesta crisi, l’únic que ens uneix és la moneda però cada estat pensa per si mateix. I d’aquesta manera mai serem res.

Bé, espero haver-me explicat prou bé. Evidentment podeu fer-me les preguntes i suggerències que vulgueu. Fins a la propera.

David Rabella