La casa Gran i els records de la gent

Aquest mes publiquem els records de la veïna i filla de Sant Martí, Teresa Carbó Miret. Actualment té 93 anys i és néta de Martí Miret Escofet, el Bonvinet, el protagonista del mes passat en aquest mateix apartat de Recuperem la Història en Imatges, on es va reproduir l’entrevista feta pel setmanari Panades, el 29 d’agost de 1960. La família de cal Bonvinet era molt coneguda al municipi, vivien a la casa Gran, avui dia un antic caseriu abandonat compost de 4 vivendes, al costat de la riera de Pontons, molt proper a can Vallès de la Riera

La Teresa viu a la Berna, a Torrelles de Foix, amb el seu fill, la seva jove i un nét. Allà hem anat a veure-la perquè ens fes 5 cèntims de la seva joventut, de quan vivia amb la família Bonvinet a la casa Gran. Ella gaudeix d’una bona salut i té una memòria més que envejable per la seva edat. Ha tingut dos fills, 5 néts i fins avui 9 besnéts.

Ens diu que va néixer el 12 de juny de 1915 a la casa Gran, a la vivenda coneguda pel nom de Bonvinet que ve dels seus avantpassats. Allà hi vivien el seu padrí, l’avi, Martí Miret Escofet, i la seva àvia, Antònia Bertran Cusiné (d’Obreda, la Pineda). La seva mare era filla única, Roseta Miret Bertran, i es va casar amb el Joan Carbó Albet (de cal Serraló, St. Martí). Ella va ser el primer fill del matrimoni i després va néixer el seu germà Josep. La família treballava terres de can Vallès i can Grau.

Els records,  amb una immensa alegria recorda quan era petita i el seu avi preparava i encenia els formiguers. Eren petites muntanyetes de terra que fumaven i era la manera d’aconseguir adob per a l’hort. Explica que consistia en tallar coscolls de la muntanya que el seu avi lligava en feixos petits i després els colgava de terra, deixant un forat al mig per respirar. Quan en tenia 100, els encenia i la llenya cremava somorta colgada de terra, després aquesta llenya cendrosa i la terra cremada s’escampava per tot l’hort.
Ella i el seu germà anaven a l’escola de Sant Martí, el Josep a l’escola dels nens que estava ubicada a la sala de cal Salvador (les dependències actuals de l’ADF) i ella a l’escola de les nenes, que ja disposava de local propi als baixos del que després seria l’Ajuntament (l’edifici de l’Ajuntament actual). Després també va anar a l’escola de Torrelles de Foix.
Amb catorze anys va anar a treballar a la carnisseria de cal Lero, al mercat de la carn de Vilafranca on vivia amb la família propietària de la carnisseria al carrer de Ponent. Avui dia encara té un record molt desagradable dels fets d’octubre de 1934, quan a Vilafranca, com a molts altres llocs, van cremar esglésies. De bon matí, les veus del veïnat anunciaven els fets d’aquella nit i ella va presenciar els efectes que el foc havien ocasionat a les esglésies de Santa Maria i dels Dolors de Vilafranca.

Els anys de la guerra, recorda que el seu germà Josep va haver d’anar a la guerra, era de la quinta del biberó. Va anar a Teruel i va coincidir tota la campanya amb un altre martinenc, en Lluís Grau Tort de cal Xic Drac. A casa seva, la casa Gran, s’hi van refugiar diverses persones. Una d’elles va ser l’amo de can Vallès, l’Enric, que va estar molt de temps amagat, i d’altres com el Pepet de Bessons, el capellà de St. Martí i el seu sogre. En aquella època només hi havia habitades dues de les 4 cases de què constava la masia de la casa Gran, i que era propietat de can Vallès de la Riera. El seu pare, el Joan Carbó, era molt bon home i durant la guerra va ajudar a molta gent. Ens explica que després de la guerra també es va encarregar de fer tornar a Sant Martí gent que s’havia refugiat fora del país, ell és posava en contacte i es responsabilitzava de facilitar la tornada mitjançant un aval. Sembla ser que l’Amadeu de can Jorba era qui li proporcionava. Una d’aquestes persones va ser el Martí Domènech Güell, dels Caus. Ell mateix ens ha confirmat que quan va arribar de França es va estar un dia a Barcelona, a casa del Josep, el germà de la Teresa, i l’endemà el seu pare el va anar a buscar personalment a Barcelona i el va acompanyar a l’Ajuntament on el va presentar a l’alcalde i al caporal de la Guàrdia Civil de Torrelles. També es va encarregar del retorn del germà petit de cal Fèlix Trompa i d’altres. Totes aquestes accions mai les va sentir explicar pel seu pare, però ella se’n va assabentar després.
La Teresa es va casar el 17 de gener de l’any 1939 amb Alejandro Escofet Milà, l’hereu de la Berna, i pocs dies després van passar les tropes dels soldats nacionals pel costat de casa seva, la guerra era a punt d’acabar-se.

La Coral, el seu pare va ser un dels membre del Cor Sarroca Nova durant molts anys. L’any 1949, la coral portava 21 anys dissolta i un grup de martinencs aconseguiren formar novament aquella secció coral que es fundà el 1901. Va ser l’11 de desembre de 1949 quan es presentà oficialment el ressorgiment de la coral i en Josep Carbó Albet en va ser el president fins l’any 1951, que era l’any del cinquantenari de la fundació. La Teresa té el record present de com el seu pare es va emocionar dalt l’escenari d’El Centre presentant el que aleshores era “La Sección Coral Sarroca Nova, de la Sociedad del Centro Nacional Cultural”.
Ja hem dit que el seu pare, el Bonvinet, era molt popular entre la gent i tenia una bona costum que la gent més gran encara deu recordar, acostumava a anar a tots els enterraments, ho feia com si es tractés d’un familiar més.

La casa Gran, aquesta casa va tenir molta vida, hi havien viscut 4 famílies. A més de cal Bonvinet, hi havia cal Bertran, cal Pastor i cal Cremat. La casa estava molt a prop de la Riera de Pontons i tenien una font a molt poca distància, la Font de la casa Gran. Explica la Teresa que anaven a rentar a la riera on sempre hi ha vist passar molta aigua: ella anava a rentar les bledes a la font i el seu avi, el Martí, sempre hi anava a buscar aigua amb el càntir. També recorda grans riuades però mai els va arribar l’aigua dins la casa. Un dels veïns, cal Bertran, són els que van anar a viure a Sant Martí i van posar el molí conegut de cal Bertran, juntament amb el Fèlix, que era el moliner de can Vallès. Aquest molí i graner estava a la carretera, on avui dia hi ha l’oficina de Caixa Penedès. Els veïns de cal Cremat van marxar i avui dia, els descendents, viuen a poca distància del lloc i conserven el nom de cal Cremat. El seu pare va ser l’últim inquilí que va marxar de la casa Gran, devia ser a mitjan dels anys seixanta (s.XX), era gran i se’n va anar a viure amb la Teresa a la Berna on va morir a l’any 1971.
Molt abans, la casa Gran havia estat la casa pairal de la família de can Vallès, segons s’explica.

Mare de Déu de l’aigua,
Mare de Déu estimada,
Feu venir una bona aiguada,
manyaga i mansa,
bona i no massa.

Vell Bonvinet, Sant Martí Sarroca, 1943

Aquesta oració, i d’altres cançons i rondalles que el Bonvinet contava a tothom, van ser incloses en la publicació de dos llibres editats per la Funadació Caixa Penedès, l’any 2000 i 2001 Folklore del Penedès. L’autor va ser en Pere Sadurní i Vallès. 

La Teresa el dia de l’entrevista, a casa seva, a la Berna.

El Bonvinet, en Josep Carbó Albet, pare de la Teresa, amb barretina davant la tanca de la casa de cal Balada. Era una persona molt coneguda i estimada al municipi. També va ser representant d’assegurances, del Banco Vitalicio Español.

La família de la Teresa: el seu pare Joan Carbó Albet, la mare Rosa Miret Bertran, la Teresa i el seu germá Josep Carbó Miret. Foto de l’any 1921 aproximadament.

Vista de la casa Gran i molt al fons es perfila el Castell i l’església de Sant Martí. Davant la casa, la família Bonvinet. El costat esquerre de la casa és el que dóna de cara a la riera i allà hi havia cal Bertran i cal Pastor. La façana de cal Cremat donava de cara a la muntanya. A mitjan dels anys seixanta van abandonar la casa, l’últim inquilí de la casa Gran va ser en Joan Carbó, el Bonvinet. Foto de l’any 1962 aproximadament.

La Riera de Pontons retratada des del pont de can Vallès. A la foto, la cunyada de la Teresa i la neboda, la Pepita i la Rosa Maria Carbó, respectivament. Una perspectiva que poc s’assembla a l’actual. Abans, poca vegetació i molta aigua. Actualment, més vegetació i poquíssima aigua. Foto de l’any 1956 aproximadament.

Fotografia presa davant del camp de la casa dels Bonvinet, al darrere can Vallès de la Riera. Al mig, l’avi de la Teresa, Martí Miret Escofet, que aleshores deuria tenir uns 94 anys i custodiant l’avi, el germà i la neboda de la Teresa. La persona del darrere que llaura possiblement era de cal Ramon Turró. Foto de l’any 1958 aproximadament.