L’any passat es va decidir, amb bon criteri, que els regidors de l’Ajuntament de Sant Martí, en nom del consistori i com a representants de tot el poble, farien una ofrena floral conjunta en honor a la Diada Nacional de Catalunya. Fins llavors, les que s’havien fet eren a títol de partits i havent de desplaçar-se a Vilafranca. Com a punt de l’ofrena es va escollir el monument de l’artista Ángel Camino, Temps de Silenci, inaugurat també l’any passat i situat en un extrem de la rambla dels Països Catalans.
Enguany, però, aquesta ofrena ha quedat aigualida per l’absència de la totalitat dels regidors de l’oposició, tot i haver-hi estat convidats. Des del Comitè Local de CiU lamentem que en aquesta ofrena consistorial només hi participessin membres de la nostra federació. La Diada Nacional de Catalunya no és un esdeveniment festiu, sinó reivindicatiu. Es commemora la pèrdua de la independència de Catalunya l’11 de setembre de 1714 sota les tropes de Felip V, una sobirania que encara lluitem per recuperar. Per cert, que el nostre municipi va destacar en aquesta escomesa, ja que va ser un dels últims reductes en caure de tot Catalunya, en concret el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona, un fet del qual ens n’hauríem de sentir molt orgullosos com a martinencs que estimem la nostra pàtria, que és Catalunya.
El fet de commemorar una reivindicació encara ens hauria d’unir més. Per això no hi ha excusa possible a l’absència dels regidors de l’oposició en l’acte conjunt. Sobretot en el moment actual que estem vivint, que necessitem estar més units que mai davant dels atacs que Catalunya pateix des del Govern central en relació al nou Estatut, a la nostra identitat com a poble i a la capacitat de finançament. Fa uns dies els expresidents de la Generalitat i del Parlament vius es van presentar junts davant dels mitjans de comunicació per escenificar que només podem ser forts si anem cohesionats. Aquesta unió és la que no es va poder veure a Sant Martí per la Diada Nacional de Catalunya pel menyspreu que van manifestar els regidors del PSC i d’ERC amb la seva absència a l’acte oficial.
El punt de trobada per a l’ofrena té un elevat component simbòlic. El monument és un homenatge a les víctimes martinenques de la Guerra Civil, independentment del bàndol del qual formessin part. Quan en el seu moment la idea va arribar a l’Ajuntament, de la mà d’ERC, tots els partits amb representació pública vam considerar que era una manera molt encertada de tancar ferides i de considerar tots els morts com a víctimes. Fins i tot, molts d’ells ni tan sols van anar a lluitar al front i van ser assassinats després d’anar-los a buscar a casa seva. En guerres tan irracionals com va ser aquesta, els caiguts en pobles petits com el nostre no tenien res a veure amb l’enfrontament. És un horror i el monument ens ajuda a recordar que situacions així no s’haurien de repetir mai més. Per això ens resulta del tot incomprensible que cada any aparegui un reduït grupet de joves manifestant-se contra l’ofrena al monument i acusant el consistori de feixista, posant una vegada més de relleu el seu total desconeixement i ignorància de la història de Sant Martí en aquests anys tan conflictius. Només podrem avançar cap al futur i cap a la plena sobirania quan es superin actituds intransigents com aquestes. Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir els seus errors.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
