EDITORIAL

La societat en té la culpa o la llei dels espavilats

Als anys 70, quan en aquest país tot bullia amb afany de llibertat, de democràcia i de país, davant de mals i de problemes crònics era freqüent donar-ne la culpa “a la societat”. La delinqüència era un problema “de la societat”, la pobresa, la marginalitat, els desequilibris socials... i moltes coses més eren “culpa de la societat”. I això sovint sense parar esment que la societat, al cap i a la fi, érem tots. Som nosaltres. Culpant la societat era negar a mirar-se un mateix.

Actualment, s'esmorza, dina i sopa amb els esquitxos del cas Gürtel, que afecta el PP sobretot al País Valencià. Abans va ser el cas Filesa, que va afectar el Partit Socialista; també el cas Casinos o Turisme, que han tocat més o menys de prop CiU. Són situacions, es diu sovint, que fan perdre la confiança en els polítics i en les institucions. I és cert que, en casos així, els polítics es posen en evidència. Però no són els únics.

Tothom pot quedar en evidència quan hi ha situacions com el desfalc o l'estafa o el que acabi sent jurídicament allò que el mateix Fèlix Millet i el seu col·laborador Jordi Montull han confessat públicament i per escrit. El senyor Millet era en aquest país un referent, tant per la seva família com per la seva posició social com per la seva funció heretada al capdavant del Palau de la Música, com en tantes altres entitats i empreses en què participava.

Han fallat els controls en el cas Millet. Però no tan sols dels polítics ni de la justícia. Ho demostra el fet que ara surten testimonis diversos a reforçar l'acusació de greu corrupció. Abans, però, ningú no deia res i hi havia empentes per estar a prop d'ell com a gran prohom del país. Fins i tot hi recorrien per buscar diners sense preocupar-se d'on sortien.

En temps de crisi econòmica com la que patim, de seqüeles socials encara poc previsibles de la nova etapa a la qual ens aboca aquesta situació, la societat no pot acollir amb desànim escàndols com el de Millet o el Gürtel o el que sigui. Pel bé de la nostra societat i del nostre país hem de saber com sortir de la crisi i de les conseqüències de l'actuació de gent que abusa del seu poder. Com a societat, hem d'espavilar-nos sense ser espavilats com han estat alguns, amb uns valors col·lectius sòlids de respecte per les lleis, però sobretot de respecte per als altres i saber respectar la convivència.

I, també, és l'hora de demanar que aquells que estan a les institucions no se sentin impunes i sàpiguen que la seva obligació és servir i no servir-se'n. El poder desmesurat, sense eines de control que garanteixin la transparència, facilita casos de corrupció com els que estem veient. De la mateixa manera que qui invoca normes confuses o inexistents per fer-se respectar des de les institucions vol dir que no se sent massa respectable.

No ens varen concedir la democràcia per ara contemplar passius com es devalua o s’afebleix. No és de rebut que de mica en mica es vagin relativitzant les històries de corruptela o d’abús de poder.    

La seva existència és culpa de la societat civil que ho permet? De tots nosaltres?

Equip de redacció

La promoció del Futbol Base, una aposta pel futur de l'esport martinenc.

< Portada