Fets dels 6 d’octubre de 1934 a Vilafranca del Penedès
A Vilafranca va tenir lloc un recorregut comentat pels espais històrics que van ser escenari dels fets ocorreguts en aquesta vila el 6 d’octubre de 1934. Va ser el mateix dimarts dia 6 d’octubre, quan es complien els 75 anys de l’esdeveniment, i l’IEP (l’Institut d’Estudis Penedesencs) va organitzar aquesta xerrada oberta a tothom que va començar a la sala de sessions de l’Ajuntament de Vilafranca i que va acabar al davant de la Basílica de Santa Maria.
Les dades històriques d’aquells fets i de la situació política del moment van ser transmesos al públic assistent a l’acte, primer a dins del Saló de Sessions de l’Ajuntament pels historiadors Ramon Arnabat, Salvador Campamà, Raimon Soler i Daniel Sancho. Després de fer un repàs dels primers anys de la II República, en l’anomenat bienni progressista, 1931-1933, i el posterior, el bienni conservador, 1933 1935. Es comentà que amb l’entrada de 3 ministres de la CEDA al govern espanyol dretà presidit per Alejandro Lorreux el dia 4 d’octubre de 1934, a Catalunya va fer créixer la tensió política que va acabar provocant els fets del dia 6. El públic assistent va ser convidat pels quatre historiadors a sortir al carrer per visitar els llocs on van haver els incidents o altercats d’aquell 6 d’octubre de 1934. Els fets escrits pels 4 historiadors, i resumits aquí, diuen el següent:
Dissabte, 6 d’octubre a les 4 de la tarda. Al local de reunió dels propietaris del Centre Agrícola, a la rambla de Nostra Senyora, s’hi adreça una gran manifestació popular procedent del local de l’ERC del carrer de Sant Pere. Van ocupar el local com a seu del Comitè Revolucionari i al seu balcó s’hi van penjar 4 banderes: l’estelada dels catalanistes, la roja dels socialistes i comunistes, la roja i negra dels anarquistes i la roja i verda dels rabassaires.
A les 8 del vespre. A la plaça de l’Ajuntament de Vilafranca es van concentrar tots els camions que arribaven plens de pagesos de la comarca. A un quart de 9 del vespre per la ràdio es va sentir la proclama de l’Estat Català que el president Companys estava fent a Barcelona. A dos quarts de 9 del vespre a Vilafranca es proclama l’Estat Català des del balcó de l’ajuntament. La multitud concentrada va iniciar un recorregut per la vila, primer es dirigí al carrer de Sant Joan, núm. 4, on havia el Centre Radical, seu del Partit Republicà Radical, el partit de centre dreta que governava Espanya. Es van trencar els vidres, es va fer caure el rètol del Centre Radical i es va assaltar el local. A continuació, la manifestació es va dirigir cap al carrer dels Ferres, núm. 38, on havia la seu de l’Associació Catòlica. Van llençar els mobles pels balcons, inclòs un piano. D’aquí es dirigiren al carrer de la Font, núm. 6, la seu de la Lliga Catalana que també fou assaltada i destrossada.
Al voltant de les 10 de la nit. La multitud seguí fins a l’encreuament dels carrers de Santa Clara i l’avinguda de Barcelona, on havia la capella de Sant Magí que va ser assaltada i cremada. Després van anar a la capella de l’escola religiosa de Sant Elies amb la intenció de cremar-la però no ho van fer davant el perill que cremés una fusteria al davant mateix de l’altre costat del carrer de Puigmoltó. Continuaren les destrosses al Convent del Carme i es dirigiren a la església de la Trinitat on van cremar la capella del Remei i part del claustre. Continuaren fins al col·legi de Sant Ramon, aquí no cremaren res ja que Roig i Vidal va convèncer la gent que podria servir d’escola pública per a fills de treballadors.
Al voltant de les 11 de la nit. Els manifestants van saquejar i cremar les capelles de Sant Pelegrí i dels Dolors. Passades les 11 de la nit, la multitud entrava a la Basílica de Santa Maria, la Catedral del Penedès i reducte parroquial ultraconservador encapçalat pel rector Lluís Urpí. Alguns dels objectes es van treure i els van cremar davant la plaça. La basílica va estar cremant durant tota la nit i l’incendi no es va sufocar fins al migdia de l’endemà. A la 1 de la matinada la majoria de manifestants tornaven als seus respectius pobles. A la matinada del diumenge 7 d’octubre la revolta havia estat esclafada per l’exèrcit de Barcelona i Lluís Companys i el seu govern havien estat detinguts. Les noticies van córrer de presa per la vila i arreu.
La sala del local del Centre Agrícola va quedar plena a vessar del públic que va voler conèixer els llocs i la història dels fets del 6 d’octubre de 1934
< Portada |
