Importants obres de restauració a l’església de Santa Maria

Com s’ha pogut observar, l’església de Santa Maria del barri de la Roca porta diversos mesos amb importants obres de restauració que creiem val la pena comentar per a coneixement de tothom.

A grans trets es pot resumir que les obres de restauració preveuen consolidar i restaurar les façanes i els paraments de l’església –neteja de la pedra, arranjament de teulades i campanar-; enderrocar part de les edificacions de la zona de la rectoria –antic celler i magatzem que no contenien elements d’interès arquitectònic remarcable- per deixar al descobert les parts exteriors de l’església actualment amagades i alliberar la torre llombarda, mitjançant un passadís que el faci visible i dotant-la d’una nova coberta. D’alguna manera l’actuació actual proposa seguir la restauració iniciada per Puig i Cadafalch l’any 1906.

L’obra està promoguda conjuntament per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca i l’Institut Català del Sòl –Incasòl-, dins del programa d’1% cultural. El finançament de l’actuació està compartit a parts iguals entre l’Ajuntament i l’Incasòl a 150.000 euros cada part, per cobrir el pressupost inicial de 230.000 euros, més les despeses de realització del projecte i de la direcció d'obra. Patrimoni Cultural, per mediació dels seus tècnics, ha estat l’encarregat de fer el projecte, d’aprovar-lo i de fer-ne la deguda supervisió, encarregant l’execució d’aquest a l’Incasòl. El director de l’obra és l’arquitecte Ramon Calonge, qui ens ha facilitat un informe tècnic que ens permet oferir bona part d’aquesta informació. Del propi informe es desprèn que l’obra té un termini d’execució de 9 mesos, a càrrec de l’empresa adjudicatària Construcciones Cots y Claret, SL, estant previst finalitzar-se a finals de desembre, per bé que segurament, en opinió del senyor alcalde, pot durar un o dos mesos més. Aquesta empresa també ha fet les reformes de la Seu de Manresa i el Monestir de Sant Benet de Bages.

El plànol d'instal·lacions de l'obra: la fletxa indica l'obertura que quedarà entre la façana sud-oest i les dependències de la rectoria, concretament el garatge, a la part baixa del plànol. Per aquesta obertura, sense pas, es podrà veure bona part de l'antic campanar Llombard de la primera església.

L'absis i la part nord est de la capella neoclàssica ja arrenjada. El color més clar de la superfície exterior de les pedres denoten la feina de neteja a què s'han sotmès.

A l'església romànica de Santa Maria encara li resten unes quantes setmanaes per acabar les reformes. Actualment, s'està obrant pel darrere, a la zona de la rectoria, i s'està preparant ja el campanar.

Detalls dels treballs de restauració
Amb informacions rebudes de l’alcalde Ramon Carbó hem pogut esbrinar també que la part de la rectoria que s’ha enderrocat era del segle XVIII i que les voltes que han quedat a la vista als baixos de la part més antiga de la rectoria es prolongaran, construint-ne de noves fins a tocar a l’església on s’ha fet caure la part de l’edifici, perquè quedi el conjunt d’aquella estructura uniforme.

Iniciades les obres s’ha vist la necessitat de reparar a fons tota la teulada de la nau del santíssim, ja que estava més afectada del que s’havia previst inicialment, la qual cosa comporta variar una part del projecte, deixant sense realització la construcció d’una escala nova, metàl·lica i de cargol, per accedir al campanar per l’interior. Tot i això el campanar octogonal també ha de ser intervingut, però encara no se sap ben bé com.

Un altre aspecte pendent de definir -en el moment de realitzar l’entrevista a l’alcalde a finals de setembre- era el tractament que s’hi pensa fer a la portalada principal, si només netejar en general o restaurar els elements esculturats.

La consolidació i restauració de les façanes consta d’una neteja, un rejuntat i de l’aplicació d’un consolidant de la pedra.

Segons podem llegir en l’informe de l’arquitecte Calonge, per la neteja de la pedra ha calgut decidir quin mètode aplicar per tal que no sigui un procediment agressiu, tenint en compte que “sempre és millor tenir un monument brut, que no pas un monument degradat”. S’ha buscat una neteja adequada al tipus de pedra, diferenciant els graus d’afectació i les característiques de cada parament. A on ha calgut s’ha procedit a l’aplicació per aspersió d’un fungicida, després s’ha fet una neteja amb aigua projectada a pressió controlada, “prioritzant sempre la conservació de la pedra abans que la neteja”.
La neteja dels elements esculturals com els capitells de la portalada i els de l’absis ha estat un procés molt més meticulós, amb un equip de restauradors especialitzats, aplicant la projecció de micropartícules de vidre, que tot i ser un procediment car i lent garanteix que no s’afecti la pedra.

Un cop neta la pedra s’ha procedit al rejuntat amb morter de calç natural, imitant el rejuntat existent, cosa que s’ha aconseguit, després de diverses proves, amb sorra de les terrers de Girona i amb la proporció adequada de calç. I finalment s’ha aplicat un consolidant per aspersió, tenint cura que fos l’idoni per al tipus de pedra restaurada, un producte profusament provat en altres monuments similars amb resultats òptims de protecció i conservació.

El valor de la torre llombarda
El projecte de restauració ha pretès també donar rellevància a l’estructura més antiga del conjunt de l’església, l’antiga torre llombarda del campanar que formava part de la primera església, mitjançant el canvi de coberta que realci i emfatitzi la torre, traient la vegetació existent al pati que no permetia la visió directa de la torre, així com l’enderroc de part del parament que tancava el pati i que ara permetrà la visió de la torre des de més angles, dotant-la de la singularitat que es mereix.

Les visites que s’efectuen pel seguiment de l’obra corren a càrrec, per part de Patrimoni de la Generalitat, d’un arquitecte arqueòleg especialitzat en art romànic i per part de l’Ajuntament per l’arquitecte contractat especialment pel seguiment d’aquesta obra, el martinenc Jordi Galtés.

Com es recordarà, tot aquest projecte de millora del conjunt monumental venia programat en tres fases, la primera va ser la de condicionar tot l’entorn, realitzada durant l’any 2006; la segona fase és la que s’està realitzant actualment amb la restauració dels exteriors de l’església, i queda pendent una tercera fase, que consistirà en la restauració dels interiors de l’església. Tercera fase que ja s’està gestionat i que possiblement entri a tràmit a finals de l’any 2010. És previst que es realitzi subvencionada al 100% per “la Caixa” dins del seu programa “Romànic català” amb un import de 200.000 euros, renunciant així l’Ajuntament a la subvenció de l’1% cultural de la Generalitat, per estalviar-se haver de pagar el 50 % del pressupost, que serien uns 90.000 euros. L’obra, però, seria dirigida igualment per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

< Portada