PARRÒQUIA DE SANTA MARIA

L’Evangeli de Tots Sants
Els qui estiguin mínimament iniciats a la litúrgia recordaran que l’evangeli de Tots Sants és la clàssica lectura de les BENAURANCES segons l’evangeli de sant Mateu (Mt 5,1-12a). De fet, la litúrgia d’aquest dia proclama “benaurats” (o “feliços”) tots aquells sants i santes que viuen en l’Amor infinit del Pare del cel, tant si consten en el santoral de l’Església com si no hi consten.

La religiositat popular, que recolza en el fet que Tots Sants és un dia festiu, aprofita aquesta diada per recordar els familiars, parents i amics difunts, quan de fet la litúrgia ho deixa per a l’endemà, que és la Commemoració de tots els fidels difunts. Per això, a vegades, el crit joiós de l’evangeli: “Feliços!”, contrasta amb la tristesa que envolta la visita als cementiris el dia de Tots Sants.

M’ha semblat bé, doncs, que amb motiu de la festa de Tots Sants posem en aquesta pàgina d’El Martinet un comentari de les benaurances; es tracta d’una petita homilia d’un gran biblista, José A. Pagola, l’autor del llibre: JESÚS. Aproximació històrica, publicat per l’editorial Claret; un llibre que ha fet molta polseguera, però que és excel·lent perquè es fa llegir tant pel contingut com per l’estil planer amb què està escrit.
Mn Miquel

LES BENAURANCES

Quan Jesús puja a la muntanya i s’asseu per anunciar les benaurances, hi ha una gran gentada en aquell entorn, però només “els deixebles s’acosten” cap a ell per escoltar millor el seu missatge. Què escoltem avui els deixebles de Jesús si ens acostem a ell?

Feliços “els pobres en l’esperit”, els que saben viure amb poca cosa, confiant sempre en Déu. Feliç una Església amb ànima de pobre perquè tindrà menys problemes, estarà més atenta als necessitats i viurà l’evangeli amb més llibertat. D’ella és el regne del cel.

Feliços “els humils” que buiden el seu cor de ressentiment i agressivitat. Feliç una Església plena de mansuetud. Serà un regal per a aquest món ple de violència. Ella heretarà la terra promesa.

Feliços “els qui ploren” pels seus pecats i sofriments. Amb ells es pot crear un món millor i més digne. Feliç una Església que plora els seus errors perquè caminarà cap a la seva conversió. Un dia serà consolada per Déu.

Feliços “els qui tenen fam i set de justícia”, els que no han perdut el desig de ser més justos ni l’afany de fer un món més digne. Feliç l’Església que cerca amb passió el regne de Déu i la seva justícia. En ella alenarà el millor de l’esperit humà. Un dia el seu anhel serà assaciat.

Feliços “els misericordiosos” que actuen, treballen i viuen moguts per la compassió. Són els qui, a la terra, s’assemblen més al Pare del cel. Feliç l’Església a la qual Déu arrenca el cor de pedra i li dóna un cor de carn. Ella obtindrà misericòrdia.

Feliços “els qui treballen per la pau” amb paciència i fe, buscant el bé per a tothom. Feliç l’Església que introdueix en el món pau i no discòrdia, reconciliació i no enfrontament. Ella serà “Filla de Déu”.

Feliços els qui “perseguits per causa de la justícia”, responen amb mansuetud a les injustícies i ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé. Feliç l’Església perseguida per seguir Jesús. D’ella és el regne del cel.
(José Antonio Pagola)

< Portada