RECUPEREM LA HISTÒRIA EN IMATGES
Cartes a la família des de la presó, 1941
Reproduïm la carta escrita des de la presó de Barcelona el 13 de febrer de 1941 per Josep Ràfols Raventós en la qual dóna notícies a la família de la seva situació, i instruccions a la seva esposa per si vol intentar veure’l des d’un pis situat molt proper a la presó, ja que li van prohibir la comunicació directa. També reclama la foto d’un nét que encara no coneix i moneda de plata per poder fer, dins de la presó, alguna joia de record als seus estimats familiars.
Josep Ràfols Raventós va ser alcalde dels Monjos des del febrer de 1936 fins a començament de la guerra. Era fill d’aquest municipi penedesenc, vivia al barri de Muscaroles i en acabar la Guerra Civil va ser empresonat a Barcelona pel règim franquista. Fou jutjat en Consell de Guerra el 5 d’abril de 1940, en el Sumari d’Urgència núm.11.794, i condemnat a 12 anys de presó. Posteriorment, li fou commutada per una pena menor, i el 20 de juny de 1941 sortí en llibertat condicional. Obtingué la llibertat definitiva el 18 de novembre de 1950.
Quan fou jutjat tenia 45 anys, estava casat i tenia 2 fills. Era pagès i un dels dirigents locals de la Unió de Rabassaires. Havia entrat com a regidor per l’ERC a l’Ajuntament dels Monjos el febrer de 1934, arran de les noves eleccions municipals. Fou destituït, jutjat per rebel·lió militar i empresonat junt a la resta de regidors d’ERC arran dels fets del 6 d’octubre de 1934.
En reposar-se l’Ajuntament elegit, el febrer de 1936, plegà l’anterior alcalde (Antoni Bolet) i ell ocupà el càrrec fins l’octubre de 1936, tot i que des de l’esclat de la guerra l’Ajuntament no tingué cap poder real, que passà a mans del Comitè Antifeixista.
Després del confinament durant mesos, i quan tornà als Monjos amb la seva família, es trobà en un ambient enrarit per les conseqüències de la guerra i per la nova política imposada per la dictadura del franquisme. Als pocs mesos la família Ràfols decideix marxar dels Monjos i es trasllada a una masoveria a Castellví de la Marca, fins que a l’any 1947 els sorgí la possibilitat de comprar un casa a la Bleda, coneguda, en aquella època, per cal Bitxo i actualment esconeix per cal Joan de la Maria, renom amb què la família ja es coneixia quan vivia als Monjos.
La família de cal Joan de la Maria ens ha fet arribar aquesta carta trobada fa poc temps, doncs desconeixien la seva existència. Concretament, el nét de l’autor de la carta, Joan Ràfols, és qui ens l’ha facilitat i creiem que és un document històric on queda molt clar la situació d’aquesta persona i les conseqüències per a la família. Una situació molt semblant per la majoria dels republicans que uns anys abans es van implicar en la reforma de millora del país i que després, amb l’aixecament colpista dels militars i amb tres anys de guerra i una llarga postguerra, aquestes persones compromeses amb la república ho van acabar pagant, en molts casos, amb la vida, i d’altres amb llargs anys de presó i amb el menyspreu posterior per part de la societat que recolzava el poder dictatorial imposat pels guanyadors de la guerra.
Dades de la mateixa família i de l’historiador Ramon Arnabat
TRANSCRIPCCIÓ LITERAL D'AQUESTS MANUSCRITS, POSANT ACCENTS I COMES, PER FER-HO MÉS ENTENEDOR:
< Portada |
