La caminada als turons Martinencs
- resum de l’excursió –

El diumenge 10 d’octubre es llevà amb un cel força nuvolat, no en va aquella nit, en poc més de dues hores van caure 75 litres de pluja aproximadament. Les previsions de pluja havien estat bastant encertades per part dels meteoròlegs però, tot i aquest panorama plujós, a l’hora prevista, 15 caminaires vam sortir del Parc de la Pau, conscients que podia tornar a ploure i que hi hauria algun canvi en l’itinerari a causa de la forta rierada que la pluja havia provocat.

Només començar, ja vam veure que el fort aiguat caigut havia arrossegat fins als carrers molt de fang i pedres provinents dels camps. Pel camí, uns veïns ens anunciaren que a Can Carbó de la Riera l’aigua de la riera de Pontons passava per sobre del pont. Els caminaires, per seguir la ruta prevista havíem de creuar la riera de Pontons a l’indret de la Font de la Casa Gran, però ja no ens hi arribàrem, vam passar per Can Vallès de la Riera en direcció a les cases de la barriada de les Cantarellas, i d’aquesta manera asseguràvem el creuament de la riera per sobre el pont d’aquest camí. Vam parar a esmorzar a la Font d’en Torra i, tot seguit, continuàrem el camí pujant a la plana de can Grau des de les cases de les Cantarelles fins arribar a can Barceló. Poc abans d’arribar a aquesta antiga masia, començà a ploure i, just quan estàvem davant la casa, amb consens, vam decidir retornar a Sant Martí. Si la pluja augmentava, en el camí de retorn teníem la possibilitat d’aixoplugar-nos a Can Grau o Can Vallès, cosa que no hagués estat possible si continuàvem la caminada per dalt del turons.

Sol passar -i ens va passar- que, quan es pren una decisió d’aquest tipus, poc després para de ploure i sembla com que no s’ha pres un bon veredicte, però després va tornar la pluja i vam arribar al Parc de la Pau encara plovent quan eren quarts d’una. Abans, però, els caminaires vam parar a Can Carbó de la Riera on es va fer el pa amb vi i sucre, llavors encara no plovia. En aquest indret, la rierada agafava una amplada fora de l’habitual, tal com ja ens havien dit els veïns, l’aigua passava per sobre dels tubs de formigó que fan de pont, segurament perquè la rierada va taponar els forats dels tubs amb tota mena d’herbes i troncs. També vam poder veure com les palanques de fusta que hi ha per creuar la riera en aquest indret de la Font de la Salut, la rierada les havia arrossegat traient-les del seu lloc de pas.

No va ser el millor dia per fer aquesta caminada, però era el dia previst i vam sortir decidits a l’aventura. Per la ruta ens trobàrem marges esfondrats, grans solcs que la força de l’aigua va obrir a terra dels camins i molts bassals de fang a les parts més fondes dels camins i  vorals. Va ser un matí humit, amb un cel força tapat de núvols i pluja inclosa que no va fer perdre el bon humor dels participants. Malgrat les inclemències atmosfèriques, el paisatge estava singularment acolorit i es captava un rastre d’olors humides típiques del camp i d’aquesta època de tardor. Un altra manera de conèixer i estimar el nostre entorn més immediat.     

< Portada