Novament aquest mes, en l’escrit que CiU publica en aquest butlletí, ens dedica unes paraules difamatòries. Ja ho va fer també el mes de juny passat, per parlar del més recent, i no diguem des de sempre, al llarg dels anys. I aquí encara faltaria afegir-hi l’intent d’ofec econòmic trencant convenis, la discriminació en subvencions i uns quants aspectes de marginació, algun encara pendent d’aplicar.
Aquest mes ens acusen d’intoxicadors, de fer crítica sectària, de ser membres del PSC,
de fer cròniques amb parcialitat. Altres vegades ens han acusat perquè fem crítica de tot, perquè opinem, de falta de neutralitat... Déu ni do, dels despropòsits!
CiU encara no ha entès que informar no és intoxicar. Informar és explicar la realitat del fets i dels esdeveniment, agradi o no a qui mana, et beneficiï o et perjudiqui la notícia. I en qualsevol cas, opinar i fer crítica no és negatiu, sinó positiu, perquè ajuda a generar criteri i a la implicació i la participació.
Per altra banda, CiU, des de sempre que confon informació amb opinió i amb crítica. Quan es dóna una informació sobre un fet que no els agrada, diuen que es crítica o s’opina, quan l’únic que s’ha fet és explicar el fet que s’ha viscut o s’ha vist, sense criticar o opinar en favor ni en contra de la qüestió (veure sinó l’exemple del butlletí de juny).
I en referència a la valoració que fan de la nostra crònica del ple municipal del mes de juliol, publicada a l’agost, no val llançar l’eructe “és d’autèntica vergonya per la seva parcialitat” i quedar-se tan ample. Si volen ser creïbles, cal que concretin, una a una, quines coses de les que es diuen no s’ajusten a la veritat del que es va dir. Potser allò que molesta és que, a més, s’explica en què consisteixen alguns dels acords presos perquè són més polèmics. I, en qualsevol cas, els martinencs tenen fàcil comprovar si el que s’explica dels plens és la veritat, assistint-hi o escoltant les gravacions que hi ha.
També ens sembla d’una flagrant falta de respecte cap un col·lectiu sociocultural, format en el seu conjunt per persones de diverses ideologies i sensibilitats, com és El Martinet, fer l’acusació pública de la pertinença dels seus membres a una determinada formació política, fet totalment impropi d’un grup polític democràtic i amb responsabilitats institucionals i socials.
El Martinet, com a col·lectiu, és plural, independent de l’afinitat ideològica de cada un dels seus membres. Tothom qui vulgui es pot incorporar a les files del col·lectiu a col·laborar-hi. Tothom qui vulgui es pot expressar a la revista. La primera constatació és que l’opinió del grup de CiU surt publicada íntegrament a les pàgines d’El Martinet. Creiem que al llarg dels anys n’hem donat suficients proves evidents. Un valor que ens enorgulleix... i que no totes les revistes que es fan per aquí poden dir el mateix.
CiU, per sistema, ataca i estripa la informació donada per El Martinet i desmereix sempre la tasca que fa tants anys realitza amb abnegació el col·lectiu que elabora i distribueix la publicació mes a mes. La tàctica de voler confondre amb interessos partidistes, una tasca d’informació seriosa i rigorosa i basada en els fets, és vella. És una tàctica que encaixa difícilment amb els principis de pluralisme i llibertat d’expressió. Des de fa temps, una part del grup municipal de CiU han assenyalat El Martinet com un mitjà de comunicació que els fa nosa i el voldrien eliminar.
La convivència entre la premsa i el poder sempre és complicada. Però no es pot trencar el mirall perquè no ens agrada la cara que hi veiem. Quan el poder intenta suprimir la premsa, la societat té un problema.
EQUIP DE REDACCIÓ
Els Petits Cantaires, unes tendres veus que ja no maduraran.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
