Setembre rosega l’esquena del negre.
El sol de les dotze després de la pluja,
l’olor a herba mullada,
les mans arrugades i plenes de talls,
ell està satisfet,
es vol quedar!!!
La blancor de les seves dents
fa pensar que és un home sa.
Parla poc,
resa menys,
diu que aquí no es resa
encara que el seu company ho faci d’amagat.
Amb els amos; més mirades que diàleg,
l’esquena ja li fa menys mal.
Es quedarà per podar,
És un negre bo!!!
Isabel Torrents
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
