CAL€R$

El mercat de divises

Aquesta vegada l’article de calers estarà dedicat al mercat que mou més diners al món durant cada dia.
Potser esteu pensant en el mercat de Sant Martí de cada dilluns, o en el de la Boqueria de Barcelona però, si és així, aneu errats.
El mercat del món que mou més diners cada dia, sense excepció, és el mercat de divises.
En el món financer hi ha diversos mercats. Mercats que són com els que coneixem tots, de compra i venda de productes, amb l’única diferència que, en aquests casos, els béns intercanviats són béns financers. I una diferència important també és que aquests mercats són totalment globalitzats, cosa que significa que, des de qualsevol lloc del món pots accedir-hi i, en la majoria de casos, tenen un intercanvi de productes només a nivell electrònic.
A nivell financer, els mercats més importants són els de borsa, de renda fixa, de matèries primeres i de divises.
En els mercats bursàtils, s’intercanvien les accions de les empreses, per exemple, els títols de l’empresa La Seda de Barcelona.
En els mercats de renda fixa, la compra-venda es fa sobre obligacions o, millor dit, deute contret per entitats públiques o privades. Per exemple, es negocien les obligacions d’empreses com poden ser Gas Natural, amb venciment 2014 o emissions de deute públic de governs, com poden ser el deute públic del Govern americà amb venciment 2035.
En el mercat de matèries primeres, els béns que s’intercanvien són productes tan coneguts com el petroli, el gas natural i l’or; però també d’altres menys coneguts com la civada, la carn bovina o el cacau.
I en el mercat de divises, que és el que avui ens ocuparà, el que s’intercanvien són les divises dels diferents països.
A mode d’exemple i també perquè, a dia d’avui, és l’intercanvi amb més valor monetari mundial, la compra-venda d’euros i dòlars és l’intercanvi de divises per excel·lència.
Però també podem parlar de monedes tan diverses i tan llunyanes com el ien japonès o el pes mexicà.
I perquè realment entengueu la importància d’aquest mercat, es calcula que diàriament s’intercanvien aproximadament 3 trilions americans de dòlars diaris.

Com en qualsevol mercat, els béns tenen un valor que es detemina en el moment de la transacció. I aquest valor no el fixa únicament el venedor (com, per exemple, passa quan preguntem el preu de les pastanagues al mercat de Vilafranca) sinó que depèn de l’oferta i la demanda, per tant, del venedor però també del comprador.
Com sempre passa, si hi ha més compradors que venedors, aquests darrers faran valdre la seva força i l’escassetat d’un producte sempre en fa pujar el preu. I aquesta relació també passa a la inversa.
Però per què algú vol comprar o vendre monedes de diferents països?
Doncs els motius poden ser diversos i molt variats.
L’exemple més senzill i que, segur, ens ve al cap a aquestes altures de l’any és la compra de divises dels turistes. Hem de comprar divisa perquè, quan arribem allà, podem comprar el que ens sembli o el que ens demanin. I quan la comprem, donem a canvi un import de la nostra divisa.
Però el que realment fa que aquest mercat sigui el més important del món és el fet que, per accedir a qualsevol dels altres 3 mercats financers on la moneda de la transacció no és la pròpia, el que primer necessitem és posseir i, per tant, comprar la moneda de la transacció.
Per exemple, la pràctica totalitat de les matèries primeres cotitzen en dòlars i, per tant, perquè un europeu compri petroli, el primer que ha de fer, si no té suficents dòlars, és comprar-los.

I com ens afecta a nosaltres la fluctuació de les divises? Doncs la resposta que sempre us donarà un bon economista és “depèn”, amb la casualitat que, aquesta vegada, hi estic totalment d’acord.
Per exemple, si volem viatjar a un altre país, el que més ens interessa és que la nostra divisa sigui forta, que vol dir que amb un euro puguem comprar el màxim de diners de les altres divises com ens sigui possible. Si volem viatjar als Estats Units, preferim que l’euro/dòlar cotitzi a 1,40 ( com ho fa aproximadament aquests dies ) que no pas a 1. En el primer cas, per un euro ens donaran 1.40 dòlar, cosa que significa que si una entrada al teatre a Brodway val 70 dòlars, necessitarem 50 euros. Però, en el segon cas, per aquesta mateixa entrada de la mateixa fila i del mateix preu de 70 dòlars, el cost ens seria de 70 euros.
I, si no tenim la sort d’anar de vacances a Nova York però viatgem amb cotxe per Europa, tenim els mateixos interessos perquè el cost del combustible (que recordem en última instància està en dòlars ) ens sortirà més barat si la divisa està a 1.40 que no pas a 1.

I com podria ser que ens interessés que la nostra moneda s’afeblís en lloc d’enfortir-se? Doncs, si la nostra empresa es dedica a exportar, els nostres preus seran més competitius amb una moneda feble; o, si ens dediquem al turisme, aquests tindran més poder de compra i, per tant, més capacitat de gastar en els nostres establiments o productes si la seva pròpia moneda és forta.
Per exemple, els turistes anglesos, quan venien l’any passat, amb l’euro lliure al voltant de 0.66, podien comprar una cervesa d’2 euros utilitzant només 1.22 lliures. Però aquest any, que cotitza al voltant de 0.90, necessiten 1,80 lliures per a la mateixa cervesa.
I en el cas de les exportacions, com creieu que podrem exportar més vi a Anglaterra, amb un euro fort al voltant del 0.90 o a nivells de 0,66? La resposta, seguint la mateixa lògica és que a 0,66.

I aquest tema donaria per escriure milers de pàgines, donades totes les ramificacions que es poden derivar del mercat de divises però crec que, per estar de vacances, ja ho podem deixar aquí.

I us animo que, si teniu preguntes o voleu que comentem algun tema específic, ho feu sense problema a l’adreça elmartinet@elmartinet.cat o www.elmartinet.cat .

Bones vacances.
David Rabella

< Portada