Associació de Veïns
de La Zona Urbana de La Bleda

Potser que ens ho mirem amb lupa

Comença a ser hora que fem una anàlisi de la situació urbanística de la Bleda com a conseqüència de la ineficàcia d’aquest govern.

Com es pot tenir confiança en un govern que després d’aprovar per primera vegada la decisió d’urbanitzar la Bleda el juny del 2006, i veure la reacció contrària dels veïns, no va ser capaç de dialogar cap solució?

Quina sensibilitat ha demostrat tenir aquest govern vers els veïns de la Bleda, la majoria jubilats i vídues pensionistes, quan els amenaça els seus darrers anys amb unes quotes inassumibles que poden anar més enllà dels 120 mil euros?

Quanta inoperància exhibida pel conjunt de regidors, especial menció al veí Domingo Colet i Alàs (de ca l’Alàs), que han anat donant suport a un projecte en contra d’una població, sense importar-los les conseqüències de les seves accions?

Per què un equip de govern pot provocar la ruïna de 50 famílies, que algunes hagin d’enderrocar la casa per fer front a les despeses, que d’altres perdin la propietat del seu habitatge i la gran majoria s’hagin d’hipotecar?

Qui guanya en tot aquest procés desorbitat que ja el 2006 estava valorat en més de 6 milions d’euros? Perquè sàpiguen senyors regidors que la gran, però grandíssima majoria dels veïns no hi guanyen, tot el contrari, hi perden. I molt.

Quina llàstima de no haver gaudit d’un equip de govern preparat per resoldre problemàtiques en comptes de tenir uns obedients regidors per aixecar el seu dit cada vegada que els hi manaven.

Què hagués passat si el cap davant d’aquest govern hi hagués hagut algú amb prou voluntat i suficient capacitat d’afrontar el repte, perquè és un repte, de resoldre la problemàtica urbanística de la Bleda? Saben què hagués passat? Doncs que els veïns que volien fer una casa per als seus fills i filles ja la tindrien, que els propietaris que volien vendre les seves parcel·les ja les tindrien cobrades i que la resta de veïns continuaríem vivint a la Bleda, com ho han fet els nostres pares, i els nostres avis i els nostres besavis. Però com que no és el cas, aquí estem des del 2006, i ara una mica més enllà, on segons sembla a l’alcalde ja l’interessava arribar, als tribunals. Si aquest ha de ser l’esperit dels nostres governants, potser que ens ho fem mirar. Però amb lupa, si us plau.

< Portada