Com s’ho fan per …
                                   … fondre la neu d’una nevada ?

La neu que s’acumula en camins i a prop de les vivendes, moltes vegades ocasiona molèsties. Normalment s’utilitzen maquines amb pala per treure la neu o s’escampa sal.
El primer procediment és purament mecànic i consisteix en apartar la neu dels llocs a on molesta. Ara que passa quan es tira sal a la neu?.

Explicat de forma barroera, seria dir que, com molta gent sap, el punt de congelació de l’aigua pura és de 0 Cº. Si dissolem alguna substància en ella el punt de congelació de la dissolució resultant baixa. Aquest descens en la temperatura de congelació depèn de la quantitat de substància dissolta. Per donar una petita pinzellada i valors numèrics cal dir que si afegim 22 grams de sal per cada 100 grams d’aigua, s’aconsegueix que el punt de congelació disminueixi en 21 Cº. Per dir-ho d’alguna manera, quanta més sal s’afegeix a l’aigua, més s’evita que aquesta faci unions entre ella per a congelar-se.

D’aquest fet ja se’n va donar conta un químic francès, ja fa uns anys, que tenia per cognom Raoult. Va lligar aquestes observacions de les dissolucions amb la pressió que podien aconseguir aquestes dissolucions.

El gel com molts de vosaltres sabreu, no deixa de ser aigua, és a dir H2O. Sobre la superfície de gel, si es donen les temperatures adequades, acostumen a coexistir molècules d’aigua en fase sòlida (gel) i líquida (aigua), de tal manera que contínuament les molècules migren del líquid cap al gel (aigua que es congela) i del gel cap al líquid (el gel es fon).  A la temperatura de congelació (0 Cº  a la pressió atmosfèrica estándar), aquest moviment de molècules té el mateix ritme en ambdós sentits, de manera que el gel i l’aigua es troben en equilibri dinàmic i el gel es fon al mateix ritme que es congela l’aigua.

Si s’afegeix sal al gel, aquesta es dissol en la capa d’aigua que cobreix la superfície gelada (sense incorporar-se al gel), només es fon. D’aquesta manera disminueix el ritme de molècules d’aigua que migren cap al gel, ja que  queden envoltades dels ions dissociats, és a dir el sodi (Na+) per un costat i el clorur (Cl-) per l’altre de la sal. Degut a la proximitat d’aquests ions carregats, fa que les molècules d’aigua s’aglomerin  degut a la seva polaritat, el que resta mobilitat a les mateixes molècules d’aigua i comporta un impediment per incorporar-se a l’estructura cristallina del gel. En termes macroscòpics això significa que el gel es fon.

Amb el següent gràfic entendrem millor l’efecte de la sal:

L’aigua solidifica, arribant a la temperatura de congelació, creant unions entre ella. La sal el que provoca o impedeix és que es facin efectives aquestes unions interposant-se entremig.
Josep Anton Gabarron

< Portada